EL SILENCI
Enviat per teresaquintana el
Gran tema per fer una bona reflexió una persona garlaire com jo. Precisament perquè sóc tan comunicativa m’interessa molt i m’atrau des de fa anys. És obvi que, si em posés en una situació com seria entrar en un convent on practiquessin el silenci sempre, jo potser emmalaltiria, però practicar-lo diàriament a estones ho trobo necessari i afavoridor de salut mental. Com que fa anys que practico la meditació això m’hi ha educat, però he de dir que abans ja buscava estones de quietud i soledat, perquè sempre he trobat que parlar massa desgasta molt, i has de trobar moments de silenci per carregar la bateria baixa.
Que enriquidor que és el silenci! És l’espai per deixar el brogit a fora i entrar endins teu, que és la vertadera llar on has de conviure i estar còmode amb tu mateixa. Proveu-ho i veureu que bé que s’hi està. Si hi trobes malestar primer has de fer dissabte, que dèiem abans, i netejar-ho bé per tornar a viure amb confort quan estàs sol i quiet, sobretot en aquest segle que anem tan atribolats. M’agraden les persones, però amb l’edat vaig apreciant la solitud voluntària a estones. I quan dic solitud vull dir sense sorolls ni música, que és per a un altre moment, ni ràdio, ni televisió, ni mòbil, ni ordinador... El que sí que em permeto és anar a fer contemplació o meditació a la natura, on escolto el cant dels ocells, que no em treu intimitat ni m’aparta del meu centre. Ho tinc comprovat. Al contrari, m’enlaira l’esperit.
Parlo amb persones a qui el silenci i la soledat els fan angúnia i sempre han de tenir la ràdio engegada, perquè el soroll els fa companyia. M’atreveixo a dir que hi ha alguna mancança en aquests casos, perquè saber conviure amb un mateix hauria de donar calma i tranquil·litat, i per a mi és un grau de maduresa. No parlo de persones grans que viuen soles i no tenen amb qui parlar. Això és un altre tema.
I quan parlo del silenci, parlo també del silenci mental, que és el que es practica en la meditació i que és el més difícil d’assolir, perquè la nostra ment va com un ventilador i no para mai, d’un pensament se’n va a l’altre i així milers de pensaments envaeixen el nostre cervell al cap d’un dia, dia rere dia. Moltes estones hem de pensar, evidentment, ho requereix el món on vivim, però és molt interessant poder aquietar la ment i respirar acompassadament, aturant el ventilador que hem dit abans.
Parlant d’aquest tema us volia recomanar el llibre petit i profund de Pablo d’Ors: Biografía del silencio, on parla del silenci aplicat a la meditació, que ell va escampant a través dels grups d’Amics del Desert, que es van obrint camí en molts llocs. Té bona acceptació perquè dóna pau, que és el que tots anhelem.
Voldria citar també Antonio Blay Fontcuberta, que fa més de trenta anys vaig descobrir i del qual vaig començar a llegir bibliografia, enriquint-me sobre aquests temes. Va ser un precursor a casa nostra de la psicologia transpersonal. Va escriure: “La persona que desequilibra la seva vida és perquè no silencia prou els seus nivells vital, afectiu i mental.” Va tenir molts deixebles i seguidors, perquè els despertava la part de veritat que hi ha dins nostre: l’essència del ser. Els ajudava a fer creixement personal i espiritual i ho transmetia des de la seva experiència, no des de l’intel·lecte. Va crear la psicologia per a l’autorealització. Es va avançar a Eckhart Tolle.
I per concloure voldria aconsellar-vos practicar el silenci cada dia una estona i veureu els beneficis que aporta, entre d’altres la pau i la calma, sense menystenir la part de socialització i de trobada amb els altres. Ja sabeu que ho explico des de la meva experiència també, que per a mi és la manera més potent de comunicar-ho i d’arribar a les persones amb senzillesa i veritat. Compartir la pròpia experiència quan és vàlida és molt enriquidor, perquè ho pots explicar amb claredat i l’oient ho pot comprendre fàcilment.
Amb més silenci i menys soroll que ens envaeix per tot arreu, tindríem una vida més planera i més plena alhora.
Mª Teresa Quintana i Riera
