SI TOTS ELS NOSTRES COSSOS ES CONVERTIRAN EN POLS, PER QUÈ...?

Doncs sí, la meva reflexió avui serà aquesta, plena de perquès que aniré desgranant. Ho sabem molt bé, que la mort arriba i ho destrueix tot, i aquesta reflexió no és per desanimar a ningú, sinó perquè prenguem consciència de la nostra brevetat i actuem altrament.

 

Em costa d’entendre actualment que sabent la fi del nostre cos actuem com ho fem. Això no vol dir que no puguem gaudir de la vida a bastament, que cuidem bé el nostre cos, que és el vehicle que ens porta pel nostre planeta, i que tinguem l’alegria de tenir la vida, però amb el pensament posat en la nostra finitud, que ens doni el seny que cal per tirar endavant.

 

Per què som tan ambiciosos i corruptes alguns, sabent que la pols ho envairà tot? Per què creem tant d’odi i conflicte que malbarata la convivència? Per què tantes discussions i baralles inútils? Per què no es busquen ponts d’entesa per anar trobant el nostre punt de pau? Cada dia estic més esgarrifada de seure davant la televisió i veure tantes desgràcies i conflictes arreu. Em dona molt malestar i aconsegueixen que miri poc les notícies, sabent que em quedo fora del coneixement del que passa. Què hi farem!

 

Per què tantes guerres i matances que ho arrasen tot per interessos d’alguns? No em cap a dintre el cervell. Per què tants imperis, tanta esclavitud i maltractament a les persones, que condueix a un sofriment enorme? Per què? De quina pasta estem creats que la idea del mal ens persegueix i s’arriben a alts graus de sofriment inútil?

 

Perdoneu-me aquests pensaments avui, però m’entristeix molt quan miro l’entorn ple d’angoixes que la majoria de vegades creem nosaltres mateixos, i que ens deterioren tant, no tenint present la nostra finitud i de tot el que ens envolta.

 

La vida és breu, ja ho sabem, però precisament per això l’hauríem de gaudir amb bondat i benestar, perquè és molt bella. I aquestes reflexions em porten a creure en la transcendència per aquest desig de perdurar que portem a dintre i perquè veig absurda la nostra creació per venir a patir una estona on ens ha tocat viure.

 

L’apologia de l’espiritualitat és bona, perquè ens transforma i ens ajuda a viure millor i amb l’esperança que tots portem dins el cor. Estem vivint temps molt convulsos, com en altres èpoques, i de desànim i buidor, i jo crec que això té una finalitat, que és sacsejar-nos per tal que despertem i no cometem més bajanades que van en contra nostra.

 

Seria tan feliç de veure despertar la consciència en la majoria d’humans i veure les transformacions positives que arribarien, que no podem ni imaginar! L’amor ho embolcalla tot; per què l’ofeguem per interessos egoics i minsos que ens enrareixen l’ambient i ho embruten tot?

 

Desitjaria de veritat que tots poguéssim anar descobrint el nostre interior, que el tenim adormit, i passéssim d’una vida superficial i frívola a una vida plena de sentit i transcendència, per il·luminar-nos una mica i que el nostre pas per la Terra fos de gaudi i creixement, per aconseguir la fita del nostre esperit després que el cos quedi transformat en pols i en no res. No ens desanimem, però siguem conscients de la realitat.

 

 

                       Mª Teresa Quintana i Riera

Afegeix un comentari nou