EL MÓN TRASPUA AMOR

Amb aquest títol algú pot pensar que m’he begut l’enteniment. Si només mirem les notícies a la televisió no es desprèn el que jo anuncio. Els mitjans de comunicació s’encarreguen d’escampar les males notícies del nostre entorn i de molts llocs del món. Fa molta tristesa i et quedes amb el cor encongit pensant en quin món vivim.

Ja fa temps que he canviat la mirada i em miro el món d’una altra manera. Ara us ho explico. Com que jo soc de poble –ja ho sabeu, Arenys de Mar, des d’on estic escrivint aquest article–, tinc facilitat per aturar-me i parlar amb la gent. Si ho faig a Arenys no té gaire mèrit, perquè conec moltes persones i m’agrada saludar-les. La gràcia és aturar-te amb gent que no coneixes. Ara us diré com ho faig i per què ho faig.

Fa temps que em pregunto, quan veig les persones pel carrer, qui són, què pensen i com viuen. Tinc diverses tècniques per acostar-m’hi. Quan passejo amb el meu fill i els seus gossos, molta gent se’ns atura per veure les gossetes i parlar-ne. Així m’he fet alguna amiga. Com que ara estimo molt els gossos i he perdut la por, si vaig sola i veig els amos amb els seus gossos, soc jo que m´hi apropo i comencem una mica una conversa. I si els vaig trobant ja no som desconeguts.

Tinc l’hàbit d’anar mirant la gent amb cara amable i somrient –llenguatge gestual tant o més eficient que el llenguatge verbal–, i gairebé sempre em tornen el somriure i a voltes em saluden amb paraules, com si fóssim al poble, on encara conserven aquest costum molt agradable, tant si ens coneixem com si no.

L’altra manera és que cada mes surt publicat un escrit meu al diari del meu barri. Aleshores, hi ha gent que em reconeix per la foto i em volen saludar i comentar-lo a vegades, cosa que em dona l’oportunitat de parlar del meu llibre i d’altres articles. Sovint en la parada de l’autobús, en una cua i altres indrets em trobo parlant amb la gent, ja que tothom en té molta necessitat.

Ara que soc a Arenys parlo amb persones a la platja i dins el mar. A Barcelona entro en contacte amb els altres a la piscina també. A vegades els conec i d’altres no. Sempre he tingut facilitat per parlar amb els altres, però amb l’edat se m’ha aguditzat. I ho aprofito per conèixer més l’ésser humà i saber el que pensa. Arribo a la conclusió que tothom té molta necessitat d’atenció i amor. I quan els en dones, ells també ho fan, i per tant, tot plegat és un intercanvi d’actes d’amor, que jo descobreixo a vegades a nivells subtils, però que sempre hi és present, malgrat que a estones pot estar amagat sota una superfície més dura per protegir-se, però que rascant una mica s’esfondra i queda al descobert l’essència amorosa que tenim tots els éssers vius.

Això no vol dir que també m’agrada la soledat a estones, per tenir temps de llegir, escriure, fer meditació, contemplació, Kriya Ioga i altres pràctiques que em donen benestar. Procuro combinar la vida interior amb l’exterior.

No cal dir que hi ha col·lectius plens de l’ingredient de l’amor i la compassió, com ara certes ONGs, els voluntaris a diferents àmbits, que viuen per ajudar i estimar, i persones com podien ser Gandhi, Teresa de Calcuta, Nelson Mandela i tants i tants d’altres. L’amor que portem a dins queda demostrat quan hi ha una desgràcia i veus com la gent corre per anar a ajudar allà on fa falta.

Jo demanaria que no ens deixem impressionar per les constants males notícies dels mitjans de comunicació, que poden alterar la pau interior d’algunes persones, i que ens fixem en tots els actes d’amor que ens envolten i que ajuden a fer la vida més lleugera i plena de bondat i alegria. Aprofitem-ho i deixem de parlar constantment dels desastres del món, que ens alteren l’estat d’ànim. I cadascú ho farà a la seva manera. Jo us he volgut explicar el meu apropament a la persona humana per entendre millor el que passa pel seu cor, però cada persona té els seus dons per fer el bé i endinsar-se en la bondat que ens rodeja. No deixem que circumstàncies exteriors ens facin perdre la pau. És un bé molt preuat!

                  Mª Teresa Quintana i Riera