UN COR ESPONJÓS

Malgrat totes les dificultats de la vida que poden col·laborar a endurir el cor, he acabat entenent que hem de mantenir un cor obert i amatent a totes les necessitats del nostre entorn, tot i que no les llunyanes, perquè no hi arribem i ens poden desbordar i atacar la nostra salut física i mental i crear un gran sofriment. Ja en conec algun cas, d’aquests. I, per tant, quan parlo així vull dir que hem d’estar molt atents a tot el que puguem arribar i ajudar, però amb una certa protecció cap a nosaltres mateixos, perquè si emmalaltim perdrem bous i esquelles, i aleshores no podrem donar l’ajuda que ens havíem proposat. És saber trobar un equilibri entre el dins i el fora, entre nosaltres i els altres. Sí que una persona altament sensible pot trobar alguns ambients difícils de conviure-hi perquè s’hi detecta enveja, rancúnia i altres malestars.

Però sobretot és entendre aquestes dues paraules de l’encapçalament. M’explico: un cor esponjós és tot el contrari d’un cor endurit. Ha de ser permeable, extensible, flexible, amb cabuda per a tot i tothom. Molt obert i comprensiu envers les diferents situacions que s’aniran presentant, de manera que ens haurem d’emmotllar a les noves circumstàncies, és a dir, adaptables sense perdre el nostre criteri i personalitat. Hem d’estar molt atents als dos flancs del dintre i fora nostre i conservar la calma, que no sempre és fàcil. Ja s’entén que hi ha situacions i fets inacceptables, que no hem d’admetre de cap manera. El nostre discerniment ens ajudarà.

La gran qualitat per a mi és la comprensió profunda que ens fa situar al cor de l’altre i evitar els judicis constants i les nostres opinions, que brollen sense parar. Si aconseguim parar el mental que sovint ens domina per fer judicis de tot el que se’ns presenta, i sobretot de les persones que tenen opinions divergents de les nostres per qüestió de l’educació que han rebut i de l’entorn en el qual han viscut, aleshores pot entrar el respecte cap a l’altre i podrem, amb equanimitat, acceptar les diferències.

La persona que ens ho ensenya i ho va practicar sempre en la seva vida va ser Jesús. Però a nosaltres, malgrat saber-ho, ens costa arribar a aquests nivells profunds dels quals parlava. Sí que hi ha hagut grans persones en la història de la humanitat que, tot i el sofriment a què van ser sotmesos en algunes circumstàncies, moren perdonant i sense rancúnia. Alguns casos els coneixem dels camps de concentració i d’altres que els han condemnat a mort injustament.

I el que veiem com a imprescindible per aconseguir aquest cor esponjós és l’acte de saber perdonar, que allunya l’odi i el ressentiment. I per sobre de tot ens concedeix una consciència alliberada i plena de pau, on no hi caben l’enveja ni els falsos judicis, tan comuns en les converses diàries, que fan mal a l’altre i a nosaltres mateixos.

“Quan vegis un home bo, imita’l; quan vegis un home dolent, examina el teu propi cor.” Confuci, filòsof i professor xinès (551-479 aC)

                                                           Mª Teresa Quintana i Riera