TOT ÉS AMOR

M’atreveixo a tornar a parlar d’aquest gran tema, sobre el qual ja vaig escriure a bastament. Penso que puc aportar alguna cosa nova al que vaig dir anteriorment, i m’hi encaro per veure si soc capaç de donar-li el to que em roda pel cap des de fa temps i que cada dia tinc més transparent.

 

Amb el pas dels anys vas descobrint que el món va ser creat únicament amb l’AMOR, que és un ingredient gegantí que abasta tot l’univers. No soc científica ni física, però ho sento així en el meu cor. Definiria l’Amor com aquesta atracció present en la totalitat, i d’aquí es van desprenent les seves diverses manifestacions.

 

El poc que sé de l’univers és que tots els cossos celestes estan regits per l’atracció d’uns cap als altres i que tot es mou al voltant d’aquesta força. No puc aprofundir més en el cosmos, perquè és un tema físic que em depassa.

 

Ara bé, vaig al nostre planeta, que el tenim més a l’abast, i podem constatar que els moviments humans estan basats en l’atracció d’uns humans cap als altres, en què es barregen els sentiments i les emocions, o bé en l’odi i el rebuig, malauradament, que és el revés de la moneda de l’amor, i per això diuen que de l’odi a l’amor hi ha un pas. Jo soc de les que veuen amor arreu, malgrat que sovint les coses van mal dades. I, si estudiem una mica la història de la literatura de la humanitat a través del temps, veurem que el tema preeminent és l’amor.

 

Si anem al gènere animal, podem observar la quantitat d’amor repartit en totes les espècies, que s’ajuden, es protegeixen i són solidàries. Les mateixes formigues, tan petites i tan antigues en el planeta, veiem com treballen perquè la seva societat vagi endavant. Tot produït per aquests moviments d’atracció.

 

I, si fem un salt al gènere vegetal, s’han fet unes grans descobertes que vaig tenir ocasió de llegir fa un temps. És extraordinari el que s’ha descobert sobre els arbres, que sembla que estiguin sempre quiets al llarg del temps, i no, tenen la seva vida social, s’avisen i ajuden mútuament davant el perill, i s’ha pogut conèixer com cuiden les seves cries, els arbres petits, preparant-los per a l’adultesa. Vaig quedar tan sorpresa de la nostra ignorància i de tot aquest món soterrat que desconeixem! Les plantes són un món fascinant, i el denominador comú és una altra vegada l’amor.

 

I ara podem anar al món mineral, que sempre havíem estudiat que era immòbil i inert. Recordo que Paramahansa Yogananda, un iogui molt avançat espiritualment i molt complet en tots els aspectes, va dir a principis del segle XX que la matèria era viva i que, com que l’energia ho inunda tot, si miréssim amb un bon aparell dins d’una pedra, veuríem els àtoms bellugant-se i altra vegada correspondria a l’atracció de l’amor.

 

Hem fet un repàs breu, només per adonar-nos que tot el que és vida en el planeta i més enllà està basada en aquesta força omnipotent física i que traspassa tots els límits. És magnífic veure-ho tan clar. Quan la humanitat vagi avançant a través dels segles i mil·lennis descobrirem que l’amor és la força que ens dirigirà a bon port, i un món millor apareixerà com a resultat d’aquesta potència amorosa. I és evident que l’origen i la font d’on brolla la creació és el Gran Amor.

 

I, per concloure, vull dir que un món que ha estat creat per l’Amor Absolut o Consciència Còsmica, i on tot és amor, està destinat a ser un món feliç. Si no ho som és perquè l’ésser humà no ha aprofundit en la seva consciència i estem en uns graus molt petits i limitats de coneixement interior, sense poder assolir per ara aquesta felicitat màxima, llevat d’algunes individualitats molt evolucionades que han existit al llarg de la història de la humanitat.

 

                                      Mª Teresa Quintana i Riera

Afegeix un comentari nou