SHIRLEY MACLAINE I ELS OVNIS

No us espanteu amb aquest titular, ara us ho explico. Aquests dies estic llegint un llibre de la Shirley MacLaine titulat Sage-ing While Age-ing, que traduït seria Creixent en saviesa mentre envellim, publicat l’any 2007.

A part de considerar-la una bona actriu, sempre m’ha agradat com escriu i els temes sobre els quals parla. He llegit diversos llibres d’ella, i ara feia temps que no li llegia res. Darrerament, una amiga em va recomanar aquest títol. Quan vaig començar ja vaig veure la Shirley de sempre, preocupada pel tipus de vida que portem i les poques inquietuds en molts éssers humans. Ella sempre procura arribar més enllà i despertar-nos la consciència, tema cabdal per caminar cap endavant. És un tema que m’interessa molt també. No hem d’oblidar la vida quotidiana, però ens cal enlairar-nos una mica, ja que estem preparats per fer el pas.

I vet ací que arribo als capítols 7 i 8, que desperten el meu interès novament. Són els que parlen de la seva visió i coneixements sobre els plats voladors. Soc una persona que sempre ha pensat que era molt plausible que l’univers fos poblat per altres éssers vius. No trobo lògic que en tot l’univers només el nostre planeta blau i molt diminut, tal com es veu en la distància, sigui l’únic que tingui vida, una vida humana molt salvatge encara i disposada a matar constantment, amb moltes guerres i invasions. També pensava que, a part de totes les pel·lícules que han fet, podrien existir éssers molt més avançats que nosaltres des de tots els punts de vista: comportament, saviesa, intel·ligència, tecnologia, que els permetria moure’s per l’univers buscant vida en altres cantons. Nosaltres encara estem endarrerits. No parlo de ciència-ficció, sinó de realitats per a mi.

Als anys 50, 60 i 70, recordo que les notícies parlaven, de tant en tant, d’albiraments d’aquests platets a diferents indrets del planeta. Els testimonis en parlaven i fins i tot es comentaven les abduccions d’algunes persones que havien pujat a les naus i després ho descrivien. No sabíem si eren visions o realitats, però tantes persones n’havien parlat que arribaves a pensar que podia ser creïble. També es comentava que alguns governs com els Estats Units tenien informació secreta i no la volien revelar per por de crear pànic en la població. Actualment, tenim tants problemes en el nostre planeta que no en sento parlar gaire, d’aquest tema. I a vegades penso que potser fora interessant aprendre d’aquests extraterrestres, perquè aquí ho fem francament malament amb tots aquests polítics que governen els diferents països.

No crec que digui cap gran disbarat, i ara em basaré en les informacions que l’autora ha anat recollint de científics i presidents amb noms i cognoms als quals ella ha pogut accedir per ser qui era i que, per tant, la rebien i podien explicar molta cosa, veient l’interès que ella tenia per posar-ho al servei de la humanitat i proporcionar ajudes a aquest nostre planeta tan depauperat per humans que només busquen el benefici econòmic i que són de poca volada, no entenent que la vida va molt més enllà de la simple economia, que sovint es dedica a destrossar la riquesa natural de la qual podríem gaudir.

En tradueixo diferents fragments:

“Els plats voladors sabem que existeixen i no són construïts per cap poder de la Terra.” President Harry S. Truman (4 d’abril de 1950)

“Hem estat contactats i potser visitats per éssers extraterrestres, i el govern dels Estats Units junt amb altres governs han decidit no donar aquesta informació al públic.” Victor Marchetti, assistent especial del director executiu de la CIA, en un article titulat: “Com la CIA veu el fenomen ovni” (maig 1979)

“Ja no ric de la gent quan diuen que han vist ovnis. Jo també n’he vist un.” President Jimmy Carter (gener 1999)

“Alguna cosa desconeguda a la nostra comprensió visita la Terra.” Dr. Mitrovan Zverov (científic rus)

“En un futur llunyà trobarem altres vides intel·ligents.” Frank Borman (astronauta)

I molts testimonis més que no puc continuar citant. La Shirley ha demostrat els contactes seriosos que va tenir i els ha volgut compartir amb nosaltres, perquè ho creu, i jo també.

Ja sé que alguns estareu d’acord amb mi i altres no. Us he volgut comunicar el que sentia, perquè no ho trobo tan estrany!

Mª Teresa Quintana i Riera