COM COMBRATRE EL DESÀNIM

Tinc una tarda de diumenge tranquil·la i aprofito per reflexionar i escriure. Vivim en un planeta on passem moments molt bonics i moments de molt dolor, i aleshores pot envair el desànim. Tinc una edat en què ja comencen a traspassar persones del meu voltant que estimo, i això produeix molta pena. Aquesta edat també et fa sentir més insegura en molts àmbits que fa uns anys dominaves. T’adones que vas perdent, a poc a poc, capacitats que el temps s’engoleix i no et toca altre remei que anar acceptant el pas del temps i adaptar-te al present agraint la quantitat de coses que pots fer encara abans de traspassar.

Les dificultats abunden i diuen que van tan bé per madurar, però hi ha moments que més valdria no madurar tant, viure tranquil·la amb el que tens i anar aprenent amb més calma potser, i amb un estat d’ànim sense angoixes. Però la vida ens ofereix moltes sorpreses i se’t presenten situacions inesperades que has d’anar resolent, tot i que pots trobar-te que et falta energia per continuar endavant.

No tinc gaire tirada al desànim, però tinc els meus entrebancs, com tota persona humana, i moments de baixada. Parlo amb moltes persones i algunes estan vertaderament desanimades. Ara voldria compartir amb vosaltres què faig jo quan em sento atacada pel desànim. Com que sóc una gran amant de la natura, un dels remeis millors per a mi és una passejada pel bosc en contacte amb els arbres i les plantes. El meu interior va trobant la calma i la serenitat perduda, només contemplant tota la verdor i la bellesa que ens proporciona el bosc. Altament recomanable!

Una bona lectura una mica profunda em treu cabòries i em transporta a un altre món. Cadascú ha d’agafar el gènere de lectura que li abelleixi més i que el distregui. Hi ha persones apassionades pel cinema –que no és el meu cas, però sí el del meu marit–, a qui una bona pel·lícula els refà interiorment. I una de les grans teràpies és la música, que té un gran poder sobre la nostra psique. Una altra vegada cadascú trobarà l’estil de música que el calmarà i li aportarà benestar, que és el que tots busquem.

Hi ha persones que expliquen que el ioga els centra molt i els augmenta la pau. Puc dir per pròpia experiència que una meditació ben feta deixa l’esperit enlairat i allunyat de les boires i entrebancs.

He de dir que per als creients una bona pregària tranquil·litza l’ànima i pot omplir de molta pau l’esperit. Els que ho practiquem n’experimentem els beneficis.

L’exercici físic també pot produir una bona descàrrega a la nostra psique. La felicitat l’hem de guanyar sempre amb esforç i cercant els mètodes més adients per a la nostra personalitat.

La companyia d’una bona amiga pot alleugerir aquest pes, però tinc molt present que el que no podem fer és carregar massa les espatlles de qui ens escolta, per no provocar dolor psicològic a l’altre.

És veritat que tota dificultat porta incorporada una solució si la sabem trobar. És qüestió de no deixar-nos vèncer per les problemàtiques i entrar en el món del silenci, on hi ha tresors amagats esperant que els puguem incorporar quan siguin necessaris.

             Mª Teresa Quintana i Riera