A la recta final valor i coratge

A la recta final

Hi seguit la campanya tot el que m’ha premés la meva situació actual, agraeixo molt que ara sigui més fàcil fer-ho, fins i tot des de la distància. Llegir els blocs, el correu de nautes, escoltar la radio per la xarxa i poder visualitzar els vídeos de campanya m’ha permès estar al dia sobre el que s’ha dit i el que s’ha replicat.

Els partits doncs ja estan a la recta final i nosaltres votants també. A hores d’ara els partits m’han donat molta informació : han escollit als seus candidats i candidates i jo he pogut reflexionar i reconèixer la trajectòria d’aquestes persones que van a les candidatures. Algun partit ja fa temps que ha fet confiança a dones formades, carismàtiques i interessants, a d’altres els hi ha vingut més de nou, però en general crec que ha estat un bon exercici de reflexió per tots i a partir d’ara encara més.

I aquí es on voldria entendre’m. Vivim en una societat bastant patriarcal i la política encara està massa dirigida a la vida que fan els homes. És viu encara amb massa naturalitat que la dona resolgui a diari els temes domèstics a
l ’home perquè aquest pugui dedicar-se a la política. Que passarà ara amb tantes dones als consistoris? Es produirà la mateixa situació o les dones renunciaran a aportar la manera de fer perseverant, la visió panoràmica la seva capacitat de fer cap a diversos temes a l’hora? Voldria doncs confiar en aquestes dones i en la seva aportació a la política en termes d’igualtat. A aquestes dones companyes de viatge, els hi demanaria que treballessin per fer eradicar la masculinització de la política i fer palès que la conciliació de la vida laboral i familiar és possible si tots hi posem de la nostra part. Perquè tampoc es que sigui un problema nostre, ans al contrari, es de tots.

La llei de paritat haurà trastocat algunes expectatives? tot i que ja vaig manifestar la meva disconformitat, l’accepto com a mal menor perquè es molt possible que faci aflorar persones vàlides i fins ara invisibles.
No ha de ser fàcil prendre la decisió d’anar a una candidatura o ser-ne el o la cap de llista. Les causes com suposareu poden ser moltes : el desprestigi que injustament es fa a vegades de les persones que es dediquen a la política o la gran quantitat d’hores poc remunerades que calen per fer la feina ben feta si no hi ha dedicació exclusiva. S’hi afegeix a tot això la consciència de que caldrà compaginar vida laboral i familiar que en moltes dones estrenarà una nova manera de fer i viure un compromís compartit aquesta vegada també amb la política.

Tot això es el que jo ara estic fent al repassar els programes electorals i mirar-me a les persones. Em plantejo qui son, quina ideologia tenen, com s’han comportat davant aquest o aquell fet...quin històric tenen... quin equip hi ha al darrera i si m’ho puc creure que són un equip. Sé que tot això que dic pesarà el diumenge quan exerceixi el meu vot. Sé també que quan voti jo també m’hauré compromès perquè demanaré responsabilitats però també tindré deures com es ara la participació quan calgui i l’anàlisi crític de com està funcionant la vila.
Des de la meva catalanitat voldria que les persones ocupessin un lloc important en el nostre fer de cada dia. Hi ha col·lectius de persones i franges d’edat més desvalgudes amb qui cal esmerçar més esforços i si cal prioritzar les persones abans que els aspectes materials.

Perquè ara parlem del programa però després s’ha de fer front als resultats i als compromisos es per això que prefereixo compromisos senzills però assolibles que d’altres molt ostentosos però que trigaran molt a fer-se realitat. Tenim necessitats urgents : el transport intraurbá, l’atenció a la gent gran, la integració de les persones nouvingudes amb qui construir el futur però també el present, fer d’re una vila habitable i sostenible on les persones que es dediquen al voluntariat sumin esforços com un tronc molt potent del que en surten moltes branques. En el nostre Arenys les relacions humanes han de constituir el substrat amb el que ens nodrim els vilatans i les vilatanes. Aquest ha de ser el nostre fet diferencial, coneixe’ns i respectar-nos i de ben segur tots podem retroalimentar-nos.
Però també voldria agrair la valentia dels candidats i candidates i desitjar-los molta sort i coratge per treballar per nosaltres.

Sort
Pels que penseu en tots i totes, d’aquí però també d’arreu.
Pels que considereu l’equip abans que una sola persona.
Pels que creieu en la igualtat de les persones
Pels que sou conscients que la vida de cada dia ha de ser mes sostenible

La imatge és del Petit Princep

Teresa Verdura i Anglada