Amb la samarreta a l'inrevés (Carta oberta a Vicent Partal) [1]
Enviat per isabel [2] el
De vegades una es lleva al matí, es vesteix, es renta les dents i es perfuma. Surt tota cofoia al carrer. Saluda a uns i altres. Arriba al cafè, agafa el diari, fa broma amb els de la taula del costat mentre li preparen el seu esmorzar habitual. Tot d'una aquest inici quotidià es veu capgirat. El cambrer, aquell noi tan agradable amb qui compartim les penes quan el Barça perd per enèsima vegada, se'ns apropa amb aquella cara que un posa quan s'ha de confessar. Potser ens vol explicar que ha trobat la feina que un cop acabada la carrera de medicina no va trobar o potser ja ha fet el pas amb aquella xicota morena que li tenia el cor robat...No! Res de tot això!...- Escolta'm que portes la samarreta a l'inrevés....Tens la sensació que els ploms del cafè s'han fos, que la temperatura del local ha pujat de cop, que ningú parla, que tothom et mira.....
Aquest dimecres m'he llevat com sempre d'hora, després de deixar les nenes a l'Escola Bressol, m'he dirigit a la Krusan. He agafat el diari i mentre esmorzava coneixia més dades sobre el terrible atemptat del Iemen. Quan he arribat a la feina he obert l'ordinador, ullada ràpida al correu, a les notícies de casa i per acabar, com cada matí, al Mail Obert de Vilaweb. Tot d'una he tingut la sensació que duia la samarreta a l'inrevés. Havia mirat els telenotícies, escoltat la ràdio, llegit els diaris i no havia captat una Veritat tan òbvia com la que has exposat a l'article Nou morts o set [3]. Tot i el mal rollo que comporta assumir que ens fan endrapar el que volen i descobrir que la nostra capacitat de destriar la informació afluixa a marxes forçades, gràcies Vicent! Et dono les gràcies com li donaria al cambrer que em fa evident que m'he vestit massa ràpid.
Isabel Artero