'Catalonia is not Spain' a Reus, Tarragona i Poblet [1]
Enviat per georginadesynera [2] el
Enviat per georginadesynera [2] el
Enllaços
[1] http://arenyautes.cat/content/catalonia-not-spain-reus-tarragona-i-poblet
[2] http://arenyautes.cat/georginadesynera
Comentaris
'un estat d'esperit' de collons... o d'ovaris!!
Enviat per georginadesynera el Dm, 07/08/2007 - 11:39
d'en Salvador Sostres, d'allò més encertat...:
" L'AVUI obria ahir dient que després de quinze dies de l’apagada encara ningú no sap què ha passat ni per què. El tripartit no és una circumstància electoral sinó un estat de l’esperit. Naturalment que Montilla no va ser ell que va apagar els llums, i naturalment també que és demagògia dir que el conseller Huguet no pot marxar de vacances. Però amb l’apagada se’ns va apagar també el president i una nació sencera es va quedar a les fosques i òrfena. No va ser Montilla qui va trencar cap subestació, però ni fets ni paraules: i sigui culpa de qui sigui, Catalunya és avui un país amb la xarxa elèctrica d’Uganda, trens de Harare i aeroport de la senyoreta Pepis: ahir, més retards encara. I el president és José Montilla. I no bada boca, ni és capaç d’arreglar cap problema, ni sap de cap manera de qui és la culpa del problema. Segur que el conseller Huguet no podria fer res aquests dies al seu despatx i per tant és absurd que algú li discuteixi que se’n vagi de vacances, tan absurd com que enmig de tot aquest desastre, el conseller Huguet no tingui prou cultura política ni sentit comú per entendre que és estèticament horrorós que se’n vagi ni tan sols a dinar si té una bona pila de ciutadans sense llum o amb ensurts constants en aquest sentit i ell és conseller d’Innovació i Empresa. Són coses que quan cal dir-les ja no importa: dir-li, per exemple, a Montilla que lideri, és absurd; tal com demanar-li al conseller Huguet, primer intel·lectual de Catalunya segons sentència de Joan Puigcercós, una mica de sentit comú. El tripartit és aquest no-res, aquesta devaluació. Aquest eco que fa el buit, aquesta baixesa de l’esperit. El govern de les hienes fins que el rei lleó ens retorni l’aigua i el verd de les pastures; la fe, la il·lusió, l’esperança d’un projecte compartible. I aquestes ganes que ens cremen dins -t’odio, Espanya- de ser lliures.
Cal, això sí, que el rei sàpiga que és el rei i que sàpiga tenir coratge i infondre'l a la població arrasada. O caldrà que ens en busquem un altre."
no tinc paraules, o bé, en tindria masses...
sigh II
sniff
guau guau...
malauradament, continuarà...
georgina*