M’acabo d'assabentar de la seva pérdua i haig de dir que m'ha despertat sentiments, la recordo com una dona molt activa i compromesa amb tot el que era l'Esbart, els macips... Es preocupava que tot sempre estigués a punt. La recordo fent els baguls i les caixes per les sortides de l'Esbart Maragall. Sempre era a la re rebotiga fent que tot funcionés. A vegades es queixava i s’enfadava perquè volia que ho deixessim tot com ho havíem trobat... Segurament tenia tota la raó, però era molt difícil perqué teniem moltes ganes de jugar i no en veiem la necessitat. Finalment ella s’hi posava amb tota la paciència. Ja feia alguns anys que ella ja deia que s'havia jubilat.
Darrerament l'havia vist alguna vegada i sabia que no estava massa fina. N’havien parlat. La seva germana i ella eren com una parella inseparable, s’ajudaven l'una a l'altre i l’Ernest les veia i somreia... Sento no haver pogut tenir una darrera conversa i li agreixo la seva contribució perquè tot hagi funcionat.
Fins sempre. Et recordaré Magda.
Teresa Verdura i Anglada