Aquest matí el tren de tres quarts de vuit, que surt de l'estació d'Arenys de Mar, no aconseguia tancar les portes. La conductora, amunt i avall, com el dia [1] que vàrem estar una hora entre Arc de Triomf i la Plaça de Catalunya. És un dels dos trens que dormen a l'estació d'Arenys de Mar i que també hi passen el cap de setmana [2].

Els habituals d'aquest tren sembla que li tenen un apreci especial. Alguns fins i tot deixen passar el ve de Blanes, un minuts abans, i que avui que ja ha passat per Arenys amb tots els seients ocupats. Són usuaris força experimentats amb un bon currículum d'incidències diverses a la R1. Avui mateix no han pogut pujar fins just uns moments abans que el tren marxés. La sorpresa ha estat que el tren no ha aconseguit marxar...

Vint minuts després de l'hora prevista s'ha resolt el que ja començava a semblar que era irresoluble. Per l'altre via ja hi havia passat un Calella i estava aturat un altre de Blanes. Tot s'ha resolt de sobte i el tren s'ha posat en marxa. Just quan dues de les viatgeres, que conec i que estat observant tota l'estona havien deciidit baixar del tren i anar a provar sort. Per un moment m'he imaginat un guió cinema fantàstic que el tren que juga i vol retenir a les seves passatgeres.

I amb tot això... vint minuts de retard i una hora llarg de viatge per davant. Fins aquí la primera part de la història.

La segona part comença a un quart tocat de cinc de la tarda a l'estació de Cornellà. Arribo just per agafar el tren que ha de venir de Molins fins a Mataró. Hi ha dies que vaig fins a Mataró i altres que m'aturo a l'Hospitalet i aprofito per fer un cafè i agafar els que surten cap a Blanes. No ha passat el que anava a Mataró sinó a Terrassa. He baixat a L'Hospitalet i he fet el cafè. Me l'he pres i el tren de Terrassa que encara era estava esperant la sortida, finalment, ha marxat. Al cap d'un moment la megafonia ha anunciat que arribava el de Molins i ha arribat i ha sortit. La cosa no anava fina d'horaris però m'hi he fixat massa mentre aprofitava per treballar i enllestir quatre trucades.

El tren de Molins arriba a Mataró i una gran part dels seus viatgers van cap a la segona andana per seguir viatge cap al nord del Maresme. Com agrairia que alguns d'aquests trens arribessin, encara que només fos, a Arenys... Passen cinc minuts i no arriba el “trasbordo”. Sembla que el desajust de l'Hospitalet és manté. Anuncien el retard de 15 minuts per la megafonia. Miro el rellotge i ja són vint minuts. Vint minuts?

Arriba el tren. L'andana plena. El tren no és doble. La gent s'apila a les portes. La imatge sembla d'una estació índia. La gent no aconsegueix entrar. Vint minuts tard? Hi ha qui decideix no pujar. “Ens esperem l'altre. T'aixafaran!” sento que li diu la mare al seu fill. Un tren curt, com el matí i porta vint minuts de retard? I el dubte és si és el mateix tren que tot el dia ha circulat amb el mateix retard o l'efecte papallona; aquell que planteja que el cop d'ala d'una papallona a l'Amazònia pot esdevenir un tifó a l'Àsia. Deixo passar el tren, m'assec a l'andana, obro el portàtil i em poso a escriure aquest apunt mentre el sol cau per sobre Mont Cabrer.

Però... i això només passa amb el tren de ¾ de 8? Que està passant a la R1 que arribem a tenir aquesta mena de pensaments que ens fan pensar en trens fantasmes que segresten passatgers i circulen amb els seus horaris propis. M'han dit que hi ha altres línies que també hi passen fets paranormals i que la premsa i els polítics només parlen de fallades tècniques i carreguen contra les inversions. Que ens has fet Maleni?