Em va fer il·lusió llegir-lo per culpa d'unes ganes terribles de sorprendrem. Vaig llegir el títol Petons de diumenge de Sílvia Soler i vaig pensar: 'jo, si puc, en faig cada dia de petons, no els reservo per diumenge.'
Ha estat un d'aquells llibres que et parlen d'una vida, del temps i de com anem dibuixant el nostre estil de vida.
Això és el que ha fet Sílvia Soler amb aquesta novel·la (premi Prudenci Bertrana).
A través de Valèria Isern repassem com era viure en plena dictadura franquista, el paper nul de la dona i els seus pocs drets com a ésser humà. Ens parla de petites victòries i revolucions en un poble petit de la Costa Brava. Ens omple de tendresa, d'amor incondicional, d'esperança, de mirar endavant i d'acceptar els canvis com a fets positius.
Aquest llibre podria parlar de la meva àvia o de la meva mare, potser per aquesta raó el vaig sentir tant proper. I puc assegurar que m'ha sorprès agradablement!.