Ahir a la nit vaig llegir la teva entrada i avui l'he tornar a veure al Facebook. És realment preocupant -per generalitzat- que la divisió de rols segueixi encara tan vigent, sobre tot si es tracta de nens i nenes que s'estan educant en unes escoles on, si més no en teoria, aquesta divisió de rols no solament no existeix -o no hauria d'existir- sinó que a més a més es combat si apareix -o així hauria de ser.
Tot i la influència que té la televisió en la formació dels criteris dels nens i nenes, dubto que aquest fet sigui l'únic -i ni tan sols el més important- perquè es produeixin fets com el que comentes.
Sempre he pensat que som les dones les que -encara ara- eduquem els fills. Eduquem igual un nen i una nena, si tenim en compte que incoscientment encara arrosseguem una educació de tendència masclista? Hi ha, avui, una generació de mares que se n'han lliurat, d'aquesta influència educacional durant la seva infantesa i fins i tot la seva adolescència i joventut? Em temo que no.
No hem avançat tant. Les lleis no són res més que marcs que afavoreixen canvis. Això no vol dir necessàriament que, en el cas d'aspectes amb unes components antropol·lògiques, socials, culturals i -no ho oblidem- econòmiques, tan fortes com el patriarcalisme, les lleis impliquin un canvi real i efectiu d'actituds i models de relació.
Per tant, doncs sí, cal treballar per una societat que superi les desigualtats que comporta el patriarcalisme, altrament dit masclisme, desigualtat de gèneres o el que us estimeu més. I les dones, directament afectades, ho hem de liderar. D'entrada, revisant les nostres actituds més quotidianes.
Comentaris
No hem avançat tant
Enviat per Mariarosa el Dv, 29/01/2010 - 09:31
Ahir a la nit vaig llegir la teva entrada i avui l'he tornar a veure al Facebook. És realment preocupant -per generalitzat- que la divisió de rols segueixi encara tan vigent, sobre tot si es tracta de nens i nenes que s'estan educant en unes escoles on, si més no en teoria, aquesta divisió de rols no solament no existeix -o no hauria d'existir- sinó que a més a més es combat si apareix -o així hauria de ser.
Tot i la influència que té la televisió en la formació dels criteris dels nens i nenes, dubto que aquest fet sigui l'únic -i ni tan sols el més important- perquè es produeixin fets com el que comentes.
Sempre he pensat que som les dones les que -encara ara- eduquem els fills. Eduquem igual un nen i una nena, si tenim en compte que incoscientment encara arrosseguem una educació de tendència masclista? Hi ha, avui, una generació de mares que se n'han lliurat, d'aquesta influència educacional durant la seva infantesa i fins i tot la seva adolescència i joventut? Em temo que no.
No hem avançat tant. Les lleis no són res més que marcs que afavoreixen canvis. Això no vol dir necessàriament que, en el cas d'aspectes amb unes components antropol·lògiques, socials, culturals i -no ho oblidem- econòmiques, tan fortes com el patriarcalisme, les lleis impliquin un canvi real i efectiu d'actituds i models de relació.
Per tant, doncs sí, cal treballar per una societat que superi les desigualtats que comporta el patriarcalisme, altrament dit masclisme, desigualtat de gèneres o el que us estimeu més. I les dones, directament afectades, ho hem de liderar. D'entrada, revisant les nostres actituds més quotidianes.