Els meus llibres de text
Enviat per dènia el
joliu.jpg

El pare està tontu [1]. Ahir ens va llevar i ens va dir que havíem d'anar a comprar els llibres de text [2]. Em vaig emocionar pensant que seria una cosa nova i sofisticada. Doncs res, vam baixar a El Setciències [3] i vam comprar dos contes. No sé si el pare feia broma (poma) o ara dels contes se'n diu així.
Fet i fotut, tenim dos contes més a casa. Un d'ells m'ha encantat, és d'una delicadesa encantadora... Ja me l'he llegit (me l'han llegit) 32 vegades, i us volia escriure una mica d'ell per si mai el podeu aconseguir i passar una bona estona llegint-lo.
El llibre es titula El carter joliu o unes cartes especials [4] tot i que a casa ja l'hem batejat com "el conte del carter Calassanç".
És la història d'un carter molt simpàtic i grat de veure, que va repartint cartes a personatges de contes (els tres ossos i la Rínxols d'or [5], la Ventafocs [6], els tres porquets [7], el llop [8], el gegant. [9]...). Després de cada petita història apareix un sobre en forma de carta, amb segell i l'adreça del destinatari, i a dins pots trobar una carta escrita de debò i que té relació amb tota la història. És un llibre sensacional que també ha agradat molt a la mare.

El meu pare* m'ha explicat que el van escriure la Janet i Allan Ahlberg [10] l'any 1986. Van trigar 5 anys a completar-lo, ja que primer l'havien de pensar (era una idea molt innovadora en aquell temps), i tot el temps que van necessitar per intentar convèncer a la editorial o explicant amb molt de detall a la impremta com havia de ser aquest llibre tan fantàstic. En Janet i l'Allan estaven casats. L'Allan escrivia els contes, i la Janet els il·lustrava... i així fins al 1994 quan la Janet va morir de càncer.
Encara no havíem desprecintat el llibre que vam anar corrents a la botiga d'en Ramon. M'encanta com ens explica els contes, i encara més que ens regali un suc, jugui amb nosaltres... i ens deixi fer de botiguers de debò! Gràcies Ramon!!!


Tampoc entenc perquè quan vam sortir el pare, amb un somriure sota el nas, ens va dir: "Com ha anat el primer dia d'escola?"
* El meu pare és en Rafel... no la Wikipèdia. :-p