Enric, enric, enriiiiic...nst,nst,nst:
A aquestes alçades hauries de saber, benvolgut company, que el que no fa soroll molesta.
Tu molestes amb el teu silenci amenaçador a la resta de veïns. Ho has d'acceptaaaar..."No es normal aquesta pau", "Aqui fan alguna cosa extranya" diuen. "Aquí passa alguna de grossa", comenten a crits entre ells entre cop i cop de porta..."Aquesta gent son rarus, no posen forta la tele, no deixen enceses totes les llums. No pengen el parenoel al balcó...i, so-bre-tot eh? So-bre-tooot: no donen cops de porta". Han encertat. Pensa Enric que donar cop de porta es un acte viril com pocs, un signe d'afirmació que marca tota bona entrada (o sortida) de la llar. Indica salut, vigor i determinació. Per aixó penso que cal que us poseu al dia d'una vegada...I posats a fer que aquest agiornamento (o com es digui) sigui en tot! Els quadres s'han de despenjar (sobretot si son originals, a ón vas a parar?), la tele ha de ser mooolt mes grossa...i encara calen mes coses. Posar-se al dia es una feinada d'aquitesperu...Un cop despenjats els quadres i llençats els llibres us heu de rapar, tenyir, vestir amb aquells tajanus que sembla que et caiguin i siguis cama-tort... Ah! Imprescindible tintar els vidres del cotxe (...qué dic cotxe? Fora cotxe: un quatre per quatre, home!) Us agradi o no heu de fer desapareixer els gats i aconsseguir rapidament dos cadells de qualsevol raça perillosa (pensa que tb s'han de passejar deslligats, eh?) També cal que poseu la tele dia i nit a un volum considerable. Si feu tot aixó...i doneu cop de porta, els vostres veïns podran estar tranquils. Es senyal de que ja sou persones normals. Fes-ho, ja m'ho sabras dir. jo desde que ho vaig acceptar visc reintegrat a la societat. ja no surto de casa, parlo els nens en castellano i no penso anar a votar. A base de cops de porta m'he tret un pes de sobre..Us ho recomano! Que fuerte tio