Diumenge passat vàrem gaudir d'uns moments difícils de definir. Una barreja de sensacions i sentiments. Havien acabat els Tres Tombs i la gent es va anar escampant entre la Fira de la Plaça i les obligacions pròpies del diumenge. La Riera seguia tallada als cotxes i la gent l'ocupava tranquil·lament, només movent-se per deixar passar una tartana o un parell de cavalls. La imatge, virada a sépia, podia ser d'un segle enrera.

No se sentia cap remor de motors, ni botzines. Només les converses més properes i algun crit de la mainada. Estàvem gaudit d'un moment insòlit a la Riera d'Arenys de Munt. Mentre els grans la feiem petar, sense massa presa, la canalla va a descobrint la sorra que habitualment els hi és inaccessible sota els cotxes aparcats.

L'obra de canalització i cobriment de la Riera d'Arenys Munt començarà ben aviat. Hi ha noves propostes i idees per aconseguir recuperar l'espai pels vianants però la Riera de sorra, l'areny que dóna nom al poble, té els dies comptats. Hi ha voluntat de que la nova ordenació sigui en benefici de les persones i no dels cotxes, però difícilment serà la mateixa Riera.

Mentre gaudíem d'aquests moments era conscient d'aquest comiat. No teniem cap pressa per marxar intentant aprofitar fins l'últim segon. Vaig voler fet una foto a la Jana, remenant la sorra, perque pugui recordar com era i que pugui veure i dir que, davant de casa els avis, havia jugat a fer cocous al mig de la Riera.