S'obre la porta del garaig... el cotxe inicia la seva marxa enrera i...

- (crix, croshhh, catacrek, clinc-clanc-clunc)... merda!!!

Cinc minuts més tard, i en el lloc del crim:

- Ivó. Mmmmm... eeehhhh... queeee.... veuràs... et volia dir queeee...

- Pare, s'ha trencat la bici!!!

- Vaja... si... el cotxe... jo... tirava enrera... i...

- No passa res! L'enganxarem amb cola.

- Uff!!! Amb cola? Ai, Ivó! És que amb cola no es pot arreglar.

- Doncs li portem a l'Alfred que l'arregli.

- Requete-uff!!! (Pensament: això no ho arregla ja ningú... tan bonica que era la bici).