Hi ha vegades que no ens agrada recollir, i hi ha moments que ens llencem a recollir-ho tot com si la vida ens anés. Aquest vespre de dimecres ha estat dels que ens hem abocat a endreçar. Feia 40 dies que ho esperàvem.

Després de sopar, el pare ha dit: "Avui és la Candelera [1]. Ja podem recollir el pessebre". En un tres i no res ens ha faltat temps per posar tot el naixement, els Reis, els pastors, els boscos de paper, la muntanya de cartró i el cel estrellat, tot ben entaforat dins una caixa... i fins l'any vinent.

La Candelera és un dia prou significatiu a casa. La mare sempre és qui ens recorda que l'Aida celebra el seu sant. I el pare cada any mira el cel tot dient: "Si la Candelera plora, l´hivern és fora; si la Candelera riu, el fred és viu".

Parlant de dites, es diu que "Per la Candelera, una hora entera", tot i que a casa, i per influència Santpolenca sempre s'ha preferit el de "Per Sant Pau, l'hora cau". Es digui com es digui, ja hem passat l'equador d'un hivern que recollirem d'aquí 40 dies.