Coneixia a l'avi d'una bona amiga que anava a tot arreu amb la iaia. Cada tres mesos l'avi visitava a un fill diferent, i amb ell portava a la iaia.
Durant les vacances amb l'Inserso, la iaia també estava present.
Va passar el temps i l'avi no s'oblidava mai de la iaia. La família es va anar acostumant al fet de que la iaia encara els acompanyava. I això els hi va fer més lleuger el seu dol.
Entre tants viatges la iaia es va perdre.
L'avi, angoixat, no va parar fins que la van trobar al fons d'un armari.
L'últim que en se, és que ara tots dos estan a l'armari. La família no troba el moment de dir adéu als seus éssers estimats. Tenir-los aprop dins les seves urnes els fa sentir protegits.
Potser una mica excèntric tot plegat, però cert i des de l'angle que em va tocar viure d'aquesta història ho trobo d'una tendresa i amor increïbles.
Comentaris
Coneixia a l'avi d'una bona
Enviat per fani el Dv, 11/02/2011 - 23:13
Coneixia a l'avi d'una bona amiga que anava a tot arreu amb la iaia. Cada tres mesos l'avi visitava a un fill diferent, i amb ell portava a la iaia.
Durant les vacances amb l'Inserso, la iaia també estava present.
Va passar el temps i l'avi no s'oblidava mai de la iaia. La família es va anar acostumant al fet de que la iaia encara els acompanyava. I això els hi va fer més lleuger el seu dol.
Entre tants viatges la iaia es va perdre.
L'avi, angoixat, no va parar fins que la van trobar al fons d'un armari.
L'últim que en se, és que ara tots dos estan a l'armari. La família no troba el moment de dir adéu als seus éssers estimats. Tenir-los aprop dins les seves urnes els fa sentir protegits.
Potser una mica excèntric tot plegat, però cert i des de l'angle que em va tocar viure d'aquesta història ho trobo d'una tendresa i amor increïbles.