Ei rafa!!! no t'ho pensis...de vegades, o sempre, la realitat supera la ficció!
La Gemma vol a la Vilarasau fent d'ella mateixa i jo no em decideixo...no sé...me n'alegro que t'hagi agradat! La veritat és que em costa horrors posar-me a escriure al blog amb regularitat...moltes vegades penso que no tinc res a dir i tanco...però de vegades et passen coses que són un caramel narratiu!
Una abraçada!