Estimat Xavier, la meva clemència vers tu és absoluta i total. Si tu pretens algun dia ser deixeble meu et diré que a mi el que m'agradaria és ser soldat teu. Sàpigues que políticament coincidim de dalt a baix i de dreta a esquerra. No te m'enfadis i disculpa el meu sarcasme. Sóc així: fet i deixat estar.

Quan et dic que llegeixo amb frisança els teus articles, a on descrius de manera elegantíssima els caps de les diferents llistes que es presentaran a les Eleccions Municipals, ho dic de veritat. És més, a cada nou apunt teu, el meu interès creix i es multiplica.

Ja que he encetat un nou apunt per contestar-te deixa'm suggerir-te -que no aconsellar-te, els consells només es donen quan te'ls demanen- que afegeixis en el teu inventari, un apunt dedicat a en Miquel Rubirola. Ja sé que oficialment no encapçala cap llista, però em consta que pel cap baix, en manega dues, fins potser tres.

Mira Xavier, tot això de les eleccions és complicat i els dos mesos últims, els d'abans de que es celebrin, s'engendra una gran dosi de mala llet. Jo, que ja tinc una edat que comença a ser escandalosa, sóc un gat vell i escaldat i estic acostumat a rebre alguna patacada. Tant se val! Més aviat pateixo per tu. No fos cas, que de manera involuntària, et posessis en camisa d'onze vares. Creu-me que aplaudeixo la teva valentia i estimo les teves ganes d'orientar-nos.

Insisteixo Xavier: no te m'enfadis que tu i jo remem en la mateixa direcció i amb les mateixes ganes (llastimosament no amb la mateixa força, que jo te'n porto uns quants d'anys!). Cadascú, però, a la seva manera, això és clar. Una abraçada plena de patriotisme i fins ben aviat. Quin perfil toca? L'espero amb frisança i, si cal, perquè no, amb ironia. Que és molt saludable!