Són molts els motius que et dóna la primavera per escriure quatre ratlles al blog,i amb el permís del meu bon i estimadíssim amic Pep Quintana deixaré el seu suggerimet per més endavant (Pep et prometo que ho faré), i avui us parlaré dels conillets (Antirrhinum majus), una bonica flor que generosament està florint per tot arreu.

En ser una planta típica de penya-segats i pendents pedregoses colonitza molt bé terrats de teula, parets i balcons descuidats i abandonats. Si mireu enlaire quan passegeu pels carrers, a balcons i teulades hi veureu els conillets enfilats. També als marges de camí, carretera i també a les penyes hi és freqüent.

Aquesta flor és pol·linitzada per borinots, els únics insectes capaços, pel seu pes i força, d'obrir el llavi inferior de la corol·la i entrar-hi a buscar el nèctar. Així el pol·len els queda enganxat als pels de la part superior del tòrax i l'abdomen. Algunes abelles i borinots, però, el que fan és rosegar la base de la corol·la i obtenen el nèctar sense tenir que entrar per la "boca" del conillet.

La subspècie majus és originària de part de Cataluya, Aragó i d'Occitània i subspontània a la Serra de Tramuntana de Mallorca. Per aquest motiu aquesta flor reb molts noms en català qpatr de conillets; gossets, boca de lleó, botons de gat, gatets, gatolins, gossos, mamaconillets, vedells, entre d'altres.