Ara que som a pocs dies del moment decisiu en què triarem les persones que ens han de representar a l'Ajuntament els propers quatre anys, potser és hora de revelar-vos una qüestió estrictament personal relacionada amb la meva decisió de formar part de les llistes d'Esquerra.

Tot i que ja fa deu anys que vaig començar a tenir vincles amb Arenys de Mar, mai fins ara no havia assumit el compromís d'anar a llistes a la nostra vila. Si ara ho he fet és, com explico al programa, perquè crec que el país necessita rellançar l'esquerra després que el PSC hagi deixat fet miques el projecte nacional que iniciàvem el 2003. Necessitem una esquerra nacional amb voluntat de ser estat i que ofereixi una alternativa a la CiU d'Artur Mas i això passa per continuar conreant la cultura de govern als municipis. També ho he fet perquè crec que l'equip encapçalat per Jordi Pera ho pot fer molt bé, perquè a les primeres posicions de la llista hi ha un bon equilibri entre experiència i renovació, com deia en un altre apunt [3].

Però si us he de ser del tot sincer, hi ha encara un altre motiu que m'hi va acabar de decidir i que és el que ara us revelo. El 25 de febrer estava treballant a la ràdio mentre a sota, a la Sala Noble del Calisay, CiU decidia qui havia de ser el cap de llista. La militància va triar Estanis Fors. Aquell dia vaig anar-me'n cap a casa preocupat, amb certa inquietud. Tenint en compte que CiU ha guanyat totes les eleccions municipals tret de les de 1991, que l'Estanis es col·loqués com a cap de llista li donava moltes opcions de ser alcalde. I jo, què voleu que us digui, no l'hi veia.

Les urnes parlaran i els vots de les persones són sagrats. Si una majoria absoluta vol que l'Estanis sigui alcalde, i com no podria ser d'altra manera, m'hi resignaré i l'aniré a felicitar i tot des del màxim respecte personal i democràtic. Fins i tot si els meus companys de llista acordessin de fer-lo alcalde en virtut d'un pacte de govern que veiessin positiu per a Arenys (i que quedi clar que ni proposo ni apunto res), jo m'hi avindria per meres conviccions democràtiques. Però la nit del 25 de febrer vaig pensar que havia de ser conseqüent i donar suport a la candidatura que em sentia més propera perquè entre tots poguéssim evitar el que jo crec que seria dolent per a Arenys de Mar: que Estanis Fors en sigui l'alcalde.

Crec que no sóc l'únic que ho veu així. Tant els comentaris personals al carrer com la lectura atenta de les porres que aquests dies s'estan fent apunten que els bons resultats de CiU a les eleccions del 28 de novembre passat, quan va superar els 3.000 vots a Arenys de Mar, no es reproduiran. No hi ha ni una sola persona que pensi que CiU traurà deu regidors o més. La majoria situen els resultats en una forquilla que va dels 4 als 7 o, en algun cas puntual i presentat com una provocació declarada, fins a 8. Només se m'acuden dos factors que puguin explicar-ho: la impopularitat de les retallades del govern Mas i la tria d'un cap de llista que no convenç.

És legítim, doncs, que l'Estanis pretengui ser alcalde d'Arenys de Mar. La democràcia té aquest avantatge. Però també és legítim que un servidor demani el vot per Esquerra amb la intenció de reduir la gran quantitat de suports que, per pura inèrcia, té assegurats CiU. El resultat final de la nit electoral serà la suma de les nostres decisions individuals. Diumenge 22 triarem 17 regidors i regidores, però després haurem de triar alcalde o alcaldessa. Només us demano que penseu si realment voleu que l'Estanis sigui alcalde. Perquè a la llista de CiU hi ha moltes persones que tenen un altre tarannà, unes altres maneres, i que segurament podran fer molt bé la tasca de les regidories, però l'alcaldia són paraules majors.

Espero que no trobeu inapropiada aquesta revelació estrictament personal. I ara us volia demanar, per acabar, que diumenge aneu a votar. Si no hi ha cap llista que us faci el pes voteu el mal menor i ajudeu-nos a millorar-ho de cara al 2015 a partir del mateix dilluns 23; o voteu en blanc, si això reflecteix millor el vostre pensament, però participeu-hi, sisplau.

Moltes gràcies.