Una de les estrategies més esteses a la natura és la cripsi, és a dir confondrés amb el seu entorn, ja sigui per amagar-se dels depredadors com per amagar-se de les preses.

A casa nostre tenim un artista en el camuflatge, el siboc (Caprimulgus ruficollis). Aquets ocell que ens visita durant el període estival, és nocturn, i s'alimenta de insectes nocturns, sobretot arnes. Les captura volant per camps, brolles, vinyes i rials i no és rar veure'ls aturats a la nit sobre l'asfalt amb els ulls que reflexen vermell les llums del cotxe. Ara durant el dia roman inmòbil al terra confiat amb el seu plomatge que el fa invisible, i no aixecarà el vol fins que l'estiguem a punt de trepitjar.

Els ous els pon al terra i la femella els cova. Ara tota aquesta discreció s'acaba a la nit quan el mascle canta un monòton i fort "siboc, siboc, siboc...", audible fàcilment al capvespre. Tot i la seva discreció no és un ocell petit, doncs té la mida d'un colom.

A finals d'estiu torna a hivernar a l'Africa, La majoria van a Mali.

El retrocés de la vinya i l'agricultura, i l'avanç del bosc i de l'urbanisme el perjudiquen seriosament, així com els gossos sense lligar pel camp. Tot i així és encara una espècie present a Arenys amb certa freqüència.