De bon matí, només arribar a l'escola algú estava repenjat a la paret i intentava evitar, sense gaire èxit, que un seguit de llàgrimes, li llisquessin galtes avall. No calia preguntar-ne el perquè, doncs no era massa difícil endevinar-ne el motiu. Tot just després la resposta s'ha fet evident i tothom parlava del teu "apunt". Al llarg del matí, encara enfeinades, no l'he pogut llegir, i a més no volia fer-ho a "córrer-cuita" (Noèlia siusplau, això sortia en el teu examen del nivell D de català??...), sinó que el volia llegir tranquil.lament i amb atenció perquè sabia que no em deixaria indiferent, i efectivament així ha estat, al igual que no ho ha fet la teva estada a l'escola.
Hi ha persones que transmeten i diuen sense parlar, que parlen només mirant i que quan parlen, t'arriben a dins sense saber com s'ho han fet per poder-hi arribar. Potser no hem compartit moltes xerrades i converses gaire "profundes" però m'has donat, potser sense saber-ho, moments, paraules, pensaments, idees,... que m'han fet reflexionar i veure amb uns altres ulls... Em sap greu no haver pogut tenir més temps per aprendre més de tu... (el temps no ha estat mai el meu aliat... però és una de les coses que intentaré canviar...). En fi, no vull allargar-me més, tan sols dir-te gràcies una altra vegada per la teva petjada i, com tu sempre dius, ja formes part de la història de la nostra escola i el que és més important, de la història de cadascuna de nosaltres. Ets un TOT de cap a peus!!!
(Cada dia quan faci el camí de Blanes cap a Lloret, al passar pel costat del mar, recordaré les teves descripcions del paisatge, les postes de sol de les tardes tornant cap a casa,... de fet, és un dels meus moments del dia, quan comparteixo aquest espectacle únic amb la natura...).
"Abraçades i bits"
Mireia
(Ah, jo també vull tornar-la a ballar... queda pendent perla trobadeta de la setmana que ve...) Petonets
Comentaris
De bon matí, només arribar a
Enviat per Mireia el Dg, 03/07/2011 - 00:46
De bon matí, només arribar a l'escola algú estava repenjat a la paret i intentava evitar, sense gaire èxit, que un seguit de llàgrimes, li llisquessin galtes avall. No calia preguntar-ne el perquè, doncs no era massa difícil endevinar-ne el motiu. Tot just després la resposta s'ha fet evident i tothom parlava del teu "apunt". Al llarg del matí, encara enfeinades, no l'he pogut llegir, i a més no volia fer-ho a "córrer-cuita" (Noèlia siusplau, això sortia en el teu examen del nivell D de català??...), sinó que el volia llegir tranquil.lament i amb atenció perquè sabia que no em deixaria indiferent, i efectivament així ha estat, al igual que no ho ha fet la teva estada a l'escola.
Hi ha persones que transmeten i diuen sense parlar, que parlen només mirant i que quan parlen, t'arriben a dins sense saber com s'ho han fet per poder-hi arribar. Potser no hem compartit moltes xerrades i converses gaire "profundes" però m'has donat, potser sense saber-ho, moments, paraules, pensaments, idees,... que m'han fet reflexionar i veure amb uns altres ulls... Em sap greu no haver pogut tenir més temps per aprendre més de tu... (el temps no ha estat mai el meu aliat... però és una de les coses que intentaré canviar...). En fi, no vull allargar-me més, tan sols dir-te gràcies una altra vegada per la teva petjada i, com tu sempre dius, ja formes part de la història de la nostra escola i el que és més important, de la història de cadascuna de nosaltres. Ets un TOT de cap a peus!!!
(Cada dia quan faci el camí de Blanes cap a Lloret, al passar pel costat del mar, recordaré les teves descripcions del paisatge, les postes de sol de les tardes tornant cap a casa,... de fet, és un dels meus moments del dia, quan comparteixo aquest espectacle únic amb la natura...).
"Abraçades i bits"
Mireia
(Ah, jo també vull tornar-la a ballar... queda pendent perla trobadeta de la setmana que ve...) Petonets