L'Ivó:

- Pare, com es diu això?

- Ipod, és un Ipod.

- :-) Com un hipopòtam.

Una de les moltes converses espontànies que si no s'apunten es perden, i que sempre em sorprenen amb un somriure. Ahir vaig "desenterrar" l'Ipod amb el que treballo a l'escola. La Dènia el vam descobrir després de sopar. L'Ivó ho acaba de fer aquest matí. Tots dos han volgut posar-lo en marxa, fer-lo funcionar. I tots dos han fet la mateixa acció: passar el dit per la pantalla per fer anar amunt o avall la llista de reproducció. De ben segur que quan els he ensenyat, a tots dos i per separat, que es gestiona amb una roda tàctil, deuen haver pensat: "quina tecnologia tan prehistòrica". Però, clar, això m'ho he muntat jo solet.