Molts de vosaltres ja m'heu vist per Arenys, però com d'Itàlia encara vaig amb 12 dies de retard, continuaré narrant-vos les nostres experiències.

El millor de viatjar és intentar barrejar-te amb els habitants del territori i fer allò que fan ells. Intentar no portar un itinerari molt quadrat i com diu una bona amiga deixar-te fluir.

Teníem la intenció d'entrar a la Toscana per la porta gran, la Val d'Orcia [8] i le Crette i veure els espectaculars paisatges de postal que aquestes terres ens oferien, però un suggeriment d'última hora ens fa variar la ruta i dirigir-nos cap a Orvieto ja en la regió de la Umbría, el cor verd d'Itàlia.

Deixem l'autopista (autostrada)en direcció a Orvieto [9]i el paisatge que trobem és molt semblant al que després trobaríem a la Toscana, ondulants turons verds, pobles encantadors i ciutats amb 2500 anys d'història.

Orvieto [10] és una ciutat emmurallada que s'aixeca damunt d'un turó. Al entrar a la ciutat es respira un aire medieval, encara que la ciutat es remunta a l'època dels etruscs. Aquí per primera vegada coneixem la història de les Ciutat Estat i dels Güelfs i els Gibel.lins [11], partidaris respectivament del Papa i del Sacre Imperi Romà. Orvieto és Güelfa, per tant partidària del Papa.

La ciutat és petita, els carrers és van entrecreuant i estan plens de comerços i restaurants. El carrer principal és el Corso Cavour, el trepitgem el primer dissabte de les rebaixes. Ja us podeu imaginar com n'està d'animat.

Ens perdem per les places i els carrerons, la torre del Moro, la piazza del Popolo, la piazza de la repubblica, el Palazzo del Popolo i el Papale. Tot sense esforçar-nos massa a trobar-ho.

Dinem a una osteria de la guia (Sosta)amb molt mala pinta però un menjar boníssim. L'especialitat, el palombo i el cinghiale que evidentment cap de nosaltres va demanar per probar.

Ven dinat, comença a ploure i ens dirigim a veure el Duomo (3€ l'entrada). Es va començar al 1290 d'estil romànic, però a mida que van avançar les obres (van durar tres segles) es van anar incorporant elements gòtics.

El cos de la Catedral es de franges de marbre blanc i negre però tot i la seva bellesa queda eclipsat per la gran quantitat de color de la façana principal, comparada amb un altar a l'aire lliure.

Al entrar, tot ens impressiona, el terra, el sostre, el retaule. El més important, però es la Cappella di San Brizio [12] on Lucca Signorelli, el 1499, va pintar el Judici Final.

El Vigilant ens comenta que Miquel Àngel es va inspirar en aquesta capella per pintar la seva capella Sixtina i que si les comparessin aquesta última quedaria en segon terme.

Un altre lloc interessant, és l'Orvieto Underground [13], un conjunt d'unes 400 coves comunicades que han tingut diversos usos durant la història de la ciutat. Refugis antiaeris a la segona guerra mundial, neveres, amagatalls diversos.

Continua plovent i ens esperen a les 5 a Arezzo.