Carta oberta no publicada d'En Joan Munich a l'Agenda [1]
Enviat per Vinissim [2] el
Perquè està molt ben escrita i perquè té tota la raó.
ELS NOUS PASSOS DE SANT ROC
Enguany he desistit, després de dos estius d’encerclar la casa de testos amb alfàbregues i de col·locar-ne també en totes les finestres, regar-les i sacsejar-les cada dia, finalment, m’he adonat que ni els mosquits d’avui en dia ja no són com els d’abans! Les alfàbregues, ja no fan aquell efecte dissuasori desitjat i dia sí dia també, d’aquests mosquits cada cop n’estic més fart. És evident, els temps i els mosquits estan canviant. Amb tot, jo brindo pels bons canvis i cada any celebro el sant Roc amb alfàbrega i un bon somriure. Tot i que els canvis costen d’engegar, a Arenys ja fa uns anys que varem començar i des d’aleshores la festa no ha deixat de millorar. Vull donar la meva enhorabona als impulsors de les noves i brillants propostes i sobretot també felicitar i enviar una gran abraçada a tots aquells i aquelles que segueixen decidits a evolucionar des del respecte i la tolerància doncs avui a sant Roc penso que hi podem cabre tots i totes. Finalment ja hi cabem tant nois com noies i voldria creure que també hi poden cabre aquells joves que en ple segle XXI tenen motius (els que siguin) per no voler entrar a l’església o anar a escoltar una missa. No parlo de canviar res, tan sols de respectar la voluntat de cadascú en un tema que s’ho val.
I és que a dia d’avui, imaginar un grup d’inquisidors/es que en comptes d’enviar macips i macipes a la foguera com a heretges els envien castigats a casa i despullats de faixa, polaines i almorratxa per fer “campana” de consciència a missa semblaria estrany, oi? Seria tan surrealista com pretendre espantar mosquits tigre amb perfum d’alfàbregues... Amb tot, però, faig un toc d’alerta (per si els mosquits...).
Bon sant Roc a tothom!
Joan Munich i Arranz