Aquests dies en que la calor de l’estiu que ens desfà, i sembla que els país se’ns crema, és l’hora també dels petits animalons, que en ser de sang freda (poiquiloterms), aprofiten les hores de sol per alimentar-se i festejar. Aquest és el cas de la papalloneta de l’alzina (Satyrum esculi), que durant aquests dies la veureu en massa.

És una espècie petita i discreta, distribuïda per Argèlia, Marroc i la Península Ibèrica, i habita on trobem, sobretot, alzines. Com totes les papallones tenen una eruga (tots ho varem descobrir a primària, amb caixes de sabates plenes de morera i cucs de seda), que s’alimenta de fulles d’alzina. Aquestes erugues són protegides per les formigues del gènere Camponotus, que a canvi els donen una substància ensucrada, que plau molt a les formigues.

Els adults els veurem entre el maig i l’agost, i un cop s’han reproduït, i en arribar la tardor, moriran i deixaran pas a la propera generació d’erugues el següent mes de maig.

Si sortiu a passejar, mireu bé les flors, segur que tindreu una agradable sorpresa.