Confesso que sóc un desastre a l'hora de fer previsions polítiques. Sempre havia pensat que quan arribés l'hora de posicionar-se sobre la independència en un referèndum el PSC miraria de fer un paper discret, que en quedaria al marge, que demanaria l'abstenció apel·lant al federalisme o alguna cosa així. Aquest cap de setmana, però, s'ha tancat una porta. I crec que, en tancar-se, algú s'hi ha enganxat els dits dolorosament.
No em costa gens imaginar-me alguns dirigents del PSOE-C fent el mateix discurs que el PP i Ciutadans, una defensa abrandada de la unitat d'Espanya, però ja no cal imaginar res per saber que moltes persones del PSC no estan disposades a fer aquest paperot, perquè cada cop són més els qui en discrepen en públic.

I què passarà amb el PSC a Arenys de Mar? Veurem tots quatre regidors fent campanya contra la independència? Tindran ànims de sortir al carrer amb un somriure optimista [1] ara que saben que Pere Navarro troba Catalunya trista i pobra [2]?

És una llàstima que la direcció socialista estigui donant aquests disgustos a militants i votants progressistes que sí que tenen una visió nacional i un projecte per a aquest país i que veuen que la independència és la voluntat de la majoria. Potser el PSC ha decidit regalar a CiU el futur de la Catalunya independent, un futur al qual haurà arribat -si hi arriba- de bracet de PP i Ciutadans, però jo encara tinc esperança en les persones i en el el coratge que sovint sabem treure del lloc menys pensat.

En parlem? Arenys de Mar i el país ens necessita. No el regalem a CiU, si us plau!