Enviat per Teresa Verdura el Dg, 15/04/2007 - 18:22
Vaig anar a Arles com d'altres vegades, es un lloc que m'agrada molt, gent diversa, vestits amb colors brillants, gitanos que segueixen les seves tradicions... i aquesta vegada vam saber que per setmana santa s'hi celebra "La Fiesta" que es la Festa Major i també es fan dues corridas de toros cada dia. Com sempre que hi som anem a la plaça on hi ha el famós "Cafetin d'Arles" de Van Gogh. Durant aquests dies solen fer taules comunitàries i "paella i sangria". Aquesta vegada vam assabentar-nos pels veins de taula que venen francesos d’arreu a veure "la corrida" i quan els hi vàrem dir d'on érem, no es podien creure que a nosaltres no ens agradessin els toros; es més, els intentàvem convèncer...i no hi havia manera, es pensaven que els hi preníem el pel. En fi, vam acabar a la festa alternativa amb aquesta colla de músics també vinguts d’arreu que s'ho passaven d'allò més be i que cada vegada tenien mes gent que els seguia pel carrer. Es notava que s’ho passaven be fent aquell concert junts i transmetien aquest entusiasme a tots els que vam decidir acompanyar-los. Aquesta es la petita història. Teresa Verdura i Anglada
Comentaris
La fotografia dels músics
Enviat per Teresa Verdura el Dg, 15/04/2007 - 18:22
Vaig anar a Arles com d'altres vegades, es un lloc que m'agrada molt, gent diversa, vestits amb colors brillants, gitanos que segueixen les seves tradicions... i aquesta vegada vam saber que per setmana santa s'hi celebra "La Fiesta" que es la Festa Major i també es fan dues corridas de toros cada dia. Com sempre que hi som anem a la plaça on hi ha el famós "Cafetin d'Arles" de Van Gogh. Durant aquests dies solen fer taules comunitàries i "paella i sangria". Aquesta vegada vam assabentar-nos pels veins de taula que venen francesos d’arreu a veure "la corrida" i quan els hi vàrem dir d'on érem, no es podien creure que a nosaltres no ens agradessin els toros; es més, els intentàvem convèncer...i no hi havia manera, es pensaven que els hi preníem el pel. En fi, vam acabar a la festa alternativa amb aquesta colla de músics també vinguts d’arreu que s'ho passaven d'allò més be i que cada vegada tenien mes gent que els seguia pel carrer. Es notava que s’ho passaven be fent aquell concert junts i transmetien aquest entusiasme a tots els que vam decidir acompanyar-los. Aquesta es la petita història. Teresa Verdura i Anglada