històric entrades

barrinaire

July 2012

April 2012

February 2012

December 2011

July 2011

June 2011

May 2011

April 2011

March 2011

February 2011

January 2011

December 2010

November 2010

September 2010

August 2010

July 2010

April 2010

March 2010

February 2010

December 2009

August 2009

June 2009

April 2009

March 2009

January 2009

August 2008

barrinaire
El retaule de Santa Maria Assumpta d'Arenys de Mar, pas a pas
El retaule de Santa Maria Assumpta d'Arenys de Mar, pas a pas
Es presenta un llibre sobre el Retaule de l'Església
El llibre ha estat escrit per l’arenyenc Francesc Coll amb fotografies de Xavi Salbanyà.
La presentació serà avui a les 8 del vespre a la Biblioteca.
El llibre amb el títol "El retaule de Santa Maria Assumpta d'Arenys de Mar, pas a pas" pretén ser un manual didàctic per totes aquelles persones que volen conèixer de primera mà les característiques d’aquest emblemàtic retaule de l’escultor Pau Costa. Francesc Coll ha explicat que la idea d’escriure aquest llibre va sorgir ara fa 12 anys, moment en què Mossen Martí va voler completar el Retaule que estava inacabat. Amb el temps ha anat redactant la informació i va demanar a Xavi Salbanyà si volia col•laborar d’aquesta proposta tot fotografiant els elements que es poden veure al Retaule.
Segons Francesc Coll era una llàstima deixar elements de banda d’aquest retaule, que segons ell mateix, qualifica l'obra "esplèndida i majestuosa", i per tant, els arenyencs necessitaven aquest llibre perquè d’aquesta manera es poden identificar tots els elements i personatges, a la vegada, si és vol poder aprofundir en els detalls a través de cites que ha introduit el mateix escriptor.
La presentació anirà a càrrec de Rafael Mollar amb la presència de persones rellevants com Pilar Vélez, Hug Palou i el Mossen Joan Pujol i Prat.
Per altra banda, el llibre ja es pot comprar a les llibreries arenyenques.

August 2007

June 2007

May 2007

barrinaire
mirant per les golfes
mirant per les golfes
Avui encara puc, demà poder serà massa tard.
mirant per les golfes i no amb la companyia d'en Quimet Tautau precisament he trobat alguns programes electorals d'anys enrera i els hi he donat una ullada, i que hi he trobat?
que des de l'any 79 hi ha gent que ens promet, any rera any, policia de barri o d'aproximitat però resulta que la plantilla policial no ha millorat gaire en tots aquest anys no fa massa que eren vint - i vuit ara no son gaires més, segons tinc entès. Poder de qui quatre anys mes encara direm el mateix, qui ho sap?
Fa uns anys parlàvem de pisos de baix cos o per a joves al antic escorxador. Avui res de res, el mes greu en aquesta campanya, ni mu.
B551 o millor dit C61, jo no fa massa havia sentit a dir algun alcalde que posaria el seu despatx al vell mig de la carretera i treballaria des d'allà mentre això seguis igual. Han passat els anys em canviat d'alcalde tres vegades i tot segueix igual, la B511 pel mig de la riera. Hi ha coses que en un moment donat s'han de posar sobre la taula i amb energia.
Torre dels Encantats, sembla una seria televisiva i de l'Amèrica del sud, ningú no diu clarament i obertament que això es inassumible per un ajuntament com el d'Arenys i que aquest tema si no hi ha una diputació o una generalitat al darrera res de res.
Del Xifrè pel poble ja ha passat un futimé d'anys i de moment........algú ha cobrat 8.000 euros per fer una consulta que està en un calaix com tantes altres coses.
Transport públic, des de que "cristo era cabo" que es parla Arenys d'aquest tema, cada vegada que es fan estudis s'ens baixen els calçotets o les bregues ( perdoneu per l'expressió ) segons aquí i ens adonem que tampoc, que això no funciona per una i altres raons.
Fa quatre anys que uns parlaven del recàrrec del 50% al pisos o cases tancades i una ajuda del 100% a les joves parelles, algú em pot dir quantes gent ha sigut afectada o beneficiada per un o altre tema.
I dels passeitjos marítims entre Caldes i Canet quan fa que tothom promet i no depent de l'ajuntament però es d'aquells temes que van be per omplir el trip tic de fer volar coloms
i de l'educador de carrer...... i tants i tants temes que un i els altres s'omplen la boca per desprès fer el que bonament poden o saben, en permís dels funcionaris (d'alta volada) i dels tècnics entrats per avui a l'opoció.
Avui es l'últim dia i hi ha molta programació festiva per tal de fer les cloendes oportunes, demà reflexionar i diumenge cal votar.
i jo em pregunto aquí?
Arenys tenim la sort d'haver-ho pogut testar tot i ja hem vist com em funcionat i on em sigut capaços d'arribar.
mentre tot segueixi així que ningú encara avui no m'ha demanat explícitament el meu vot poder diumenge m'hauré de recolzar amb la margarita (flor), el problema serà trobar-ne una de nou pètals.
ostres tallo, que ja m'assemblo algú habitual de la llista tan llarg.
bon nadal!!
PS. per cert nigú diu amb que comptem per pagar tot això que s'ens ha promes en aquesta ocasió
** aquest comentari el baix publicar el dijous a la nit dia 17 al correu d'arenyautes **

April 2007

March 2007

barrinaire
Premis Rosalia Rovira o "Una Merienda de Negros"
Premis Rosalia Rovira o "Una Merienda de Negros"
Divendres a la nit va tenir lloc, a Rubí, el lliurament de premis Rosalia Rovira per medis de comunicació local.
Els companys de la Radio em van engrescar i vam fer via cap a Rubí a veure si queia alguna cosa.
Val a dir que era la primera vegada que anava en aquest certament i estava una mica intrigat per veure en que em trobaria i de que aniria aquesta suposada “festa” dels medis de comunicació.
Quan arribem la cosa ja havia començat, ni temps de seure que l’alcaldesa de Rubí estava fent els seu discurs, per cert llarg i sense interès de cap mena i amb la cançoneta de sempre de que va ser primer l’ou o la gallina, es a dir, si Rubí o Arenys va ser la primera emissora de radio local, crec que després de vint-i-vuit anys encara estiguem amb la mateixa història ja cansa però que hi farem.
Desprès, tota la gala de lliuraments que ni entro ni surto, home sempre m’hauria agradat que la gent de casa nostre – Arenys .org o Radio Arenys- haguessin guanyat alguna cosa, però ja es tot un honor que sortissin en pantalla, es a dir que quedessin dels tres finalistes de les seves opcions.
Observacions de la gala, en una gala que no si van escatimar recursos tècnics es podia afinar mes en que les pantalles siguessin mes grosses o posar-ne alguna mes per poder seguir-ho millor i que els vídeo siguessin mes treballat, no entenc que es premií un programa de TV o de Radio i no surti cap audio ni cap imatge del programa enquestió, però be tot es pot millorar fins i tot es pot millora que el lliurament no tinguis la sensació que entre quatre – no se si del partido o no- s’ho maneguin tot, poder es normal però a mi en va sorprendre quan vaig poder observar que els mateixos membres del jurat repartien els premis i en algun moment fins i tot eren part implicat d’algun projecte que optava a guanyar, diria que va ser, per mi lleig, per altres deu ser normal.
Encara ara i si ningú no em convenç del contrari tinc la sensació que tot o casi tot va ser el que anomenem (de ben segur malament) “Una Merienda de Negros”.
I ja per acabar la gala i aprofitant que passava per l’escenari ja que havia acabat de donar el premi d’honor a n’en Josep Mª Espinàs li van demanar que ens dirigís quatre paraules, em va sembla curiós que tanta esponteneaitat el president de la diputació ja portava el discurs escrit – que sempre es d’agrair -.
Desprès tots a sopar, be millor dit un longs a peu dret, divendres al vespre desprès de sirgar tot el dia amunt i avall, el que et ve més degust es seure i menjar tranquil fent-la petar amb un i altre.
Però no, segons em vam explicar veterans dels medis, que ara això es feia d’aquesta manera perquè la gent marxes ràpid i no s’apalanques tot la nit.
La meva pregunta es si et venen un tiquet, sigui dit de passada de 25 euros, per anar a una festa i resulta que no post ni seure perquè fas nosa i volen que marxis aviat, quina festa es aquest que fas nosa?
Entenc que ningú està obligat a quedar-se fins al final i que pots marxar quan vulgui, doncs quatre cadires i a menjar com les persones i no com les besties i si algú te presa endavant cap problema els últims ja tancaran la porta. Això si desprès de recollir la bossa del picnic que et donen a la sortida amb la vida i miracles de Rubí, dos blocs de notes i un llapis amb goma i el DVD.
Tot plegat una nit diferent i si mes no de sensacions curioses.

February 2007

November 2006