històric entrades

April 2013

February 2012

March 2011

December 2010

Roser Maresma Nadal 2.0 Christmas 2012 - THE DIGITAL STORY OF NATIVITY - (Christmas 2.0) Christmas 2012 - THE DIGITAL STORY OF NATIVITY - (Christmas 2.0)

Roser Maresma <sense títol> <sense títol> Al començament no li agradava gaire... Sí, era simpàtic, divertit, agradable... Les tecnologies 2.0 els permetien estar en contacte, i per aquelles coses que no se sap ben be perquè passen, es van començar a trobar cada vegada que un dels dos encenia el xat. Era com si estiguessin harmonitzats. D’entrada va saber que li encantava, era perfecte, divertida, enginyosa.... Sospirava quan la veia connectada al xat, es posava nerviós i volia ser el més astut, i sobretot, fer-la riure, tots saben la importància de fer-la riure... Quantes hores de xerrameca virtual... només parlava d’això amb les amigues: “sabeu que m’ha dit avui?” Quan arribava a casa, es connectava, esperant saber-ne coses d’ell i coneixe’l. Un bon dia, va descobrir que li encantaven els restaurants japonesos. Ja està, ja ho tenia, en coneixia un de fantàstic a Barcelona i se’ns falta l’havia de provar, el pròxim dissabte la convidava a sopar! El japonès li va encantar. Després van anar a fer unes copes. Es van explicar la vida. Volia tornar a parlar amb ell, es deixava començar a entreveure aquell cuquet pseudoenamoradís... no sabia ben bé què era, però era alguna cosa que res, ja no era. Estava boig per poder tornar-la a convidar. Volia sopar de nou amb ella. Estava tot el dia connectat per si de cas ella també s’hi connectava. Rèien, xerraven, sopaven, feien copes, es connectaven, tornaven a riure, a xerrar, a sopar. Quan ens tornarem a veure? M’agradaria veure-la cada dia. Vaig a buscar-la a casa. D’avui no passa. Però no m’atreveixo, no n’estic segur de que ho vulgui. Sempre ve, però no tinc clar el que sento. És magnífic i encantador i té tantes coses bones... però jo ara vull parella? Em sembla que no... La vull, la necessito, li vull fer un petó! Però... i si no vol??? No sé què fer, no sé què em passa! M’agrada aquest noi? Riuen, xerren, sopen, fan copes. On és, on s’ha ficat? Perquè no hi és al xat? Li enviaré un mail a veure què passa. M’ha respost, estava malalt. Quin espant! Em sembla que m’agrada més del que m’imagino! M’agradaria poder-li fer un petó... No vol res amb mi. M’agrada molt, és preciosa i intel•ligent, però no vol res. Tot a fer punyetes i ja està. 2 setmanes amb silenci, però reprenen la xerrera. I fan un sopar. Sí que ho vull. Sí que ho vull, li vull fer un petó. Li va fer un petó. Ella li va enviar un missatge. http://open.spotify.com/track/0Uu1TW6dGg0z0G3DC2faLe Pd: història prestada adaptada (gràcies mª antonia!) Pd: ja ho sé, o no escric, o escric massa.... ho sento!

Roser Maresma I tal dia farà un any I tal dia farà un any I avui és el tal dia que fa un any. Va ser una gran experiència, una gran gesta de tot el país i per sort, no es va quedar allà, sinó que ha anat fent camí. Molt bons records i molt bon futur! Si voleu veure-ho amb imatges o amb un vídeo: www.arenysdemardecideix.org

November 2010

Roser Maresma QÜESTIÓ DE MÀRQUETING QÜESTIÓ DE MÀRQUETING Ara fa dies que no escric aquí a Can Arenyautes... però és que fer-ho no és cosa fàcil... Per escriure-hi, cal fer un estudi profund sobre QUAN es pot escriure. Per començar, queda totalment prohibit escriure els dijous. Els dijous són territori d'en xevig i si goses escriure, tingues clar que no et llegirà ni Déu! Per altra banda, cal tenir en compte la quantitat de gent que ha escrit aquell dia, i també qui ho ha escrit (ja sabeu que hi ha blocs que desperten espectació o que molta gent els espera, per tan, si vosaltres també esteu esperant l'apunt d'aquella persona, procureu deixar distància entre el seu i el vostre apunt). Cal tenir-ho en compte perquè s'ha d'estar el màxim d'hores posssibles dins de "els últims apunts". Però el gran punt a tenir en compte, és el factor hora. Fàcilment, ens en podem adonar, ja que també passa a Twitter i a Facebook, i de la mateixa manera passa a Arenyautes, que hi ha bàsicament 2 pics d'augment d'audiència (o més ben dit, de lectorisme). El primer, més reduït, però no més despreciable, el trobem entre la 1 i les 2 del migdia, aquell moment que ja estem cansats de treballar i que s'arriba a casa. I el segon, molt més intens i significatiu, és el del vespre. És com la tele, és el prime-time internàutic. Entre les 9 i les 10 del vespre, és hora punta. Acabem de sopar, i ens connectem. Per tan, si vols que el teu apunt sigui el més llegit, i tenint en compte el sistema d'Arenyautes que un cop publicat l'apunt, surt lincat directament al Twitter, cal escriure els apunts al migdia, que hi ha un primer pic i a més a més, hi ha temps perquè els que t'han llegit comentin amb els seus amics durant la tarda que el teu apunt era tan bonic i que el llegeixin, i al vespre, agafes el link que s'ha penjat al Twitter d'Arenyautes, el retwitteges i seguidament el linques al facebook. D'aquesta manera, podràs aconseguir ser l'apunt més llegit del dia i amb una mica de sort, si has posat un títol amb ganxo i a més a més els teus amics te'l linquen a les respectives xarxes socials, les possibilitats d'entrar al rànquing de l'apunt més llegit del més són molt altes. I, en aquest cas, si a més a més parles d'Arenys el triomf està pràcticament assegurat! Per últim i ja per acabar, em queda per saber com es fa per ser l'apunt més comentat... encara no m'ha passat, per tan us animo sa que doneu opinions i comenteu l'apunt i a veure si entre tots en traiem conclusions i aquest bonic apunt passa a ser el més comentat de l'any!! Fem que sigui el més comentat! Bé, fet l'anàlisi, només em queden per comentar 3 coses: 1. ELECCIONS. Ja ho sabíem,... no hace falta desir nada mas.... 2. BARÇA. A Puyol i a Piqué no se'ls toca i a Guardiola menys! Van de blanc immaculat però l'únic que saben fer és jugar brut! Però s'ha demostrat que som els millors del món, amb joc i amb manera de jugar, i punto pelota! Per cert, he guanyat la porra familiar!!! 3. MARATÓ. Si us han quedat porres no guanyadores, doneu-ho a la marató homee! sinó què en fareu d'aquests diners?? La marató és una gran causa!!

Roser Maresma Ja podeu comprar la Loteria de Nadal del Patronat de Sant Roc! Ja podeu comprar la Loteria de Nadal del Patronat de Sant Roc! Val 2,50 € la participació (0,50 € dels quals es queden pel Patronat i la resta va pel joc). Aquest any veureu que la butlleta és la foto de macips. Així que si no toca, sempre la podeu guardar a la tauleta de nit i recordar els dolços moments que l'estiu ens ofereix, i anar agafant ganes per tornar-hi el 2011! La podeu comprar a: Club del Cep Set Ciències Pastisseria Danés Can Badosa Can Floris Pastisseria Marfil Mobles Missé Carnisseria Pons Pollastres Elisa Gestoria Arenys Llibreria Santa Maria Toldos Alsina I A QUALSEVOL MEMBRE DE LA JUNTA DEL PATRONAT DE SANT ROC! A MÉS DE MACIPS/ES COL·LABORADORS!!

Roser Maresma Deuen ser coses de cosins... cosins.jpg

October 2010

Roser Maresma Converses nocturnes a la Kru Converses nocturnes a la Kru Mentre dura el que s'entén com a matí, m'agrada anar a la Kru. En gran part per la llum que hi entra, però majoritàriament, perquè sempre hi ha algú amb qui tenir-hi una bona conversa. He arribat, i efectivament, hi he trobat una bona conversa. Avui, he dormit poc, m'he hagut de llevar d'hora, tot un suplici. Ahir me'n vaig anar a dormir a dos de set del matí. No hi toco gaire?? potser no, però la qüestió és que no ho puc evitar. Ara per ara, tinc la sort de tenir els matins poc ocupats, i la nit és el meu hàbitat natural. Perquè? No ho sé! Estic bé! A mesura que es va fent fosc, cada vegada estic millor, estic activa i faig coses. Es veu que no sóc l'única i compartint l'hàbitat i parlant-ne, s'apunten diverses teories, no contradictòries sinó constructives. La primera, que apuntava l'Isabel, és allò dels ritmes de cadascú, i de raó no n'hi falta. És evident que hi ha gent que està més activa als matins, com la meva mare i la meva germana, i d'altres que ho estem molt més a la nit, com jo i el meu pare. La Rosa apuntava també, que, clar, com que anem a dormir molt tard, perquè estem bé, perquè és quan fem feina i mirem coses, ens passem el dia batallant contra la son, i quan arriba l'hora d'anar a dormir és just el moment en que has guanyat la batalla, i clar, ja no tens son! Tot plegat no és una qüestió d'insomni, perquè quan em poso a dormir, si em deixen, dormo, dormo i dormo, i sense interrupcions! però a les dues del matí, la sensació de benestar es troba en el seu punt més àlgid! Però tenim un greu problema.... La vida, el món, estan preparats per funcionar de dia. Ahir mateix pensava que havia de trucar aquest i l'altre i vaig fer el gest i tot d'agafar el mòbil, però clar, eren la una de la nit! impossible! O hi ha qui vol fer reformes a casa, però no podràs fer-ho a les 2 de la matinada! O si tens ganes d'escoltar música, ho hauràs de fer amb els auriculars, per no molestar... Total, que com diuen els Gossos, pareu el món que jo ja baixo, que aquest món no està fet per mi, i que me n'aniré a viure al planeta piruleta (amics de les arts) a veure si allà, de nit, s'hi poden fer més coses!

Roser Maresma Waka-waka a la catalana (o perquè això és Sant Roc) Els Laietans - Waka waka - Gralla Els Laietans - Waka waka - Gralla

Roser Maresma Fa molt temps que no sé res de tu VwTHF_C7KXo VwTHF_C7KXo

Roser Maresma Vota independència #votaindependencia Vota independència #votaindependencia Avui, dia 10 del 10 del 2010, a les 10 i 10 del matí, hi ha crida blocaire per demanar el vot independentista. I jo, no me n'he pogut estar de sumar-m'hi. Com tots sabem el vot independentista està dividit i hi ha 3 forces polítiques que el demanen... A molts, els passa pel cap votar a Convergència per això del vot útil... però als que realment penseu en la independència i la voleu, no us preocupeu gaire per el vot útil. Segons les enquestes, com bé apuntava l'amic Xavi Mir al seu bloc, CiU guanyarà les eleccions, o sigui que no cal que ens en preocupem. Cal que el nostre vot sigui independentista, sigui quina sigui la formació que votem. Estigueu tranquils, que quan toqui votar independència ho faran junts! Si és que això ja ho sabem! els objetcius són els mateixos! Doncs deixem-nos de lamentar de perquè van separats i decidim-nos i promovem el vot independentista! El que ens interessa és que al Parlament s'hi faci força, i hi hagi qui vetlli per aquest interès i, sobretot, que el debat sobre la independència d'aquest nostre país no decaigui de nou a allò de que som quatre arreplegats, sinó just el contrari, que es vegi que encara que amb sigles diferents, tenim un objectiu comú i que som capaços d'assumir-lo, tard o d'hora. I és que el veritable vot útil és votar pel que creiem i pel que volem, i encara que la representació serà baixa, cal fer força, per cada dia anar a més. La independència no serà d'avui per demà i depèn de que acabi sent, de tots nosaltres. Vota independència!

Roser Maresma Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo. Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo. Aquest és el títol de la primera novel·la de l'Albert Espinosa. No és cap novetat editorial, aquest llibre va ser un dels més venuts per Sant Jordi. De fet no és d'estranyar ja que després de veure el seu cine, llegir l'altre llibre, i els articles als diaris, quan veus Albert Espinosa, saps que ho has de llegir. Em podeu dir si voleu, que vaig tard, però mira... no sé perquè quan tothom està llegint el mateix llibre, a mi no em ve de gust... i el llegeixo quan la febrada ja ha passat.... Però de fet, aquest no és un post per analitzar el llibre, ni per explicar-vos les meves vicissituds amb els best-sellers, sinó per explicar-vos una de les meves dèries. Des de fa temps, tinc afició a recopilar frases que m'agraden. De fet, no va sorgir del no-res, sinó que una bona amiga, la Sandra, n'era una gran aficionada i feia una cosa que jo fins al moment no havia fet, que era tan senzilla com anar recopilant totes aquestes frases en una llibreta o un grapat de fulls per poder-les rellegir amb el temps. Amb el seu permís, vaig començar a fer com ella i ara, no me'n puc estar de llegir amb un paper i un bolígraf al costat per anar apuntant... (Pels que també tingueu aquesta afició, us recomano www.minimalia.net , us envien una frase diària!!) La qüestió és que aquest llibre m'ha agradat molt, té grans frases (a parer meu, evidentment) i aquí us les deixo, feu-ne el que vulgueu!! - Que potser pots admirar una persona que no enveges? Que potser pots envejar una cosa que no admires? -Ser diferent depèn només de quants estiguinal teu bàndol. - Els taxis són com els membres de la família.Són la sogra o l’oncle que saps que te la fotran però que malgrat tot els has d’estimar. - Els punts finals faciliten la vida de lespersones. Els punts i a part i els suspensius, n’incrementen la intel·ligència. - La bondat i la maldat són com els puntscardinals d’un mateix. - No pensis en tendències sexuals. Lestendències sexuals només reflecteixen por de la diferència que no comprens.Només has d’acceptar que estan projectant en tu un sentiment. - Quan l’amor i el sexe s’enquisten en lairrealitat, el plaer que sent la persona pot esdevenir dolor. Posseir aquellamor que no significa res per tu, és diferent que perdre’l. Perquè encara que perds alguna cosa que nocomprenies, mai més la tornaràs a tenir, i això és terrible. - Confia en la gent que no té les teves carències. - En l’amor i en el sexe qualsevol consell potser vàlid. L’amor i el sexe són tan estranys que, segurament, els estranystenen la clau del que cal fer. - Mai no se sap què trobaràs darrere unaporta. Potser la vida consisteix en això, girar poms. - Els missatges de text de mòbil contenenmolta veritat en pocs caràcters. - No tinguis por, el món té els límits que tudecideixis que tingui. - Només pots pintar coses que no sents P.D: Si algú també l'ha llegit i vol contribuir-hi, endavant!!

September 2010

Roser Maresma Grupologia Grupologia (se'm fa estrany escriure dos dies seguits...potser hauria de parlar sobre la vaga...) No sé ni com hi he anat a parar, però he arribat a una pàgina titulada "me gusta ineex", així pel títol poca cosa, però de seguida especifica "lo mejor de facebook". Com tots els usuaris de la xarxa social facebook sabeu, una de les grans modes són els grups i els antics grups de fans, ara dits "m'agrada" (que de fet, inicialment ja s'ho deien). Aquesta pàgina que comentava al principi va precisament d'això. Et diu quines són les frases més recomanades, o les més populars i no me n'he pogut estar de donar-hi un cop d'ull. Així a primera vista podríem classificar totes aquestes frases en 5 grans grups. En primer lloc tindríem el referits a l'escola com ara el de "Primaria: -Como te fue en la prueba? mal me saque 6 :( Secundaria: -Que te sacaste en la prueba? re bien me sque 6 :D !!!" amb 12 mil seguidors, fet que ens corrobora la franja d'edat que crea i s'apunta als grups. Immediatament després d'aquest, els referits a l'amor i al desamor, amb grans dosis de sinceritat com "los fieles somos pocos" (145 seguidors), grans nyonyismes enamoradissos com "Mi vida no seria lo mismo si no te hubiera conocido :) TE AMO" (2 mil seguidors) o grans trencaments d'expectatives amb grups com "odio verte conectado y que no me digas ni HOLA ¬¬" amb 13 mil seguidors o "Aah, perdón, me habia olvidado de que solo existo cuando me necesitas". A la mateixa posició que l'amor i el desamor hi trobem els grups referits a les pròpies xarxes socials: "También creo que deberia existir un estado en msn que diga -Mamá al lado" o "msn es mi amor, face mi pasión y wikipedia mi salvación". En clara quarta posició destaquen els grups dedicats a les "grans" reflexions d'aquesta vida: "Para el amor no importa la edad....pero si la madurez", "Di lo que sientes. Haz lo que piensas, da lo que tengas y no te arrepientas" amb 138 seguidors, "todos nos equivocamos, pocos lo reconocemos" (8 mil seguidors) i grans il·lusions: "quisiera que mi mama tenga vida eterna" amb 55 mil seguidors o immenses veritats tipus "gracias a facebook me he dado cuenta que todos piensan en las mismas estupideces que yo!". Si entreu a aquests grups de seguida descobrireu el perfil de la gent que els crea i que els manté, però de ben segur que us heu sentit identificats amb algun! Ara, enmig de tot aquest arsenal de grups en queden d'enginyosos i divertits: -"estudio, estudioo, estudiok, estudeok, estubook, esbook, fesbook, facebook" -¿Si al rey le piden una foto de carnet... puede dar un sello? -Querido verano, puedes llegar ya? GRACIAS :) -Tienes un cigarro? Tienes fuego? Quieres también un pulmón? -Antes de poner en funcionamiento la boca por favor encienda el cerebro -Yo también me quedé aislado porque mi madre fregó el suelo -Hay tres formas de hacer las cosas : La buena , La mala y La mia . -Mi cuarto no está desordenado, es arte, nunca lo entenderías -Ojos que no ven, facebook que te lo cuenta ...

Roser Maresma El meu cosí està embrassat El meu cosí està embrassat Com ja deveu suposar, el meu cosí no està embarassat literalment, sinó que qui ho està és la seva dona. El meu cosí gran i jo ens portem 11 anys i mig de diferència. Sempre ha sigut el gran... Va tenir primer de tots, la moto, el cotxe, ha sigut el primer de tenir una hipoteca... És evident, és el gran i li toca... Amb la meva cosina gran, evidentment ha passat el mateix... Però diumenge, enmig de la celebració de l'aniversari del cosí mitjà (el seu germà) ho deixa anar: "si tot va bé, al maig serà tiet" (referint-se al seu germà, s'entén). I de cop, tots ens vam fer una mica més grans. Les tietes ploraven, els tiets brindaven i els cosins al•lucinàvem... Perquè tan és els anys que fem o que tenim, ens fem grans perquè el nostre cosí té un fill o perquè la nostra germana té el carnet de cotxe i comença la universitat... I no és bonic tot plegat??

Roser Maresma "Indie"isme "Indie"isme Llegeixo el diari. Titular: "Per a totes les edats" Subtítol: "Els editors busquen llibres fora de les modes o bé amb una clara vocació de producte "indie" Passo pàgina. Titular: Kidman intenta donar empenta a la seva carrera amb un drama "indie" Esolto la ràdio, la majoria de la música del moment, és "indie". Indie, que ve d'independent. Però no havíem quedat que l'"indie" era allò que escoltaven els "gafapastes" de gràcia? aquells grups que ningú coneixia però que representaven que eren "súper-molons" i només aptes per a aquells que hi entenien de l'art en general, i no comercial?? Doncs resulta que ja no. Avui en dia, l'indie és popular, i arriba a ser, fins i tot comercial! Si vols estar a la última i a la moda, tot ha de ser indie! música, cine, llibres,... si no, res! Llavors... si l'indie ha passat a ser comercial, el pop ara és per aquells que hi entenen de música ii que no escolten res que soni a la ràdio?? Sembla que les tornes s'han girat... conclusions?? cap ni una! Visca la tecnologia 2.0 i que cadascú esculli i escolti el que més li agradi!

Roser Maresma Planta el teu nap!! Planta el teu nap!! Amics! No trobeu naps?? esteu farts d'anar a Vic a buscar-los??? Doncs ja té solució! Si compreu la revista "El Nap" l'AAPACAM us regala unes llavors de nap perquè vosaltres mateixos el pogueu plantar!!! El trobareu a l'estanc, a can badia, al set-ciències... Per només 0.50, tens el teu hortet!

Roser Maresma Concerts petits i bonics espart-a-la-sala-alfa-24-copia-bloc.jpg

August 2010

Roser Maresma Setembre Setembre Avui, rondant per l'ordinador, he trobat això de fa un any, i he pensat que era molt adient.... ben bé que hi ha coses que segons com, no canvien,.... El setembre ja és aquí. Per a molts significa acabar d'aprofitar el que queda d'estiu, encara hi ha festes majors, festivals de música, cines a la fresca, contes amb golondrines i mil i una activitats d'aquestes que fan estiu. Per a d'altres, vol dir que les recuperacions ja són aquí. Fa calor, xafogor, sues, estàs enganxifós, i a sobre tens una pila d'apunts sobre la taula que des de lluny te'ls mires, i et diuen: hola!! ja arribat el setembre!! fa dies que hauries d'estar estudiant! no pots anar a cap més festival a esbairte, ni a escoltar contes de fades! la teva mandra, la teva mala sort i l'assignatura creuada de juny tornen a la càrrega! I és que senyors, per setembre sempre hi ha el pitjor del pitjor! Si tens alguna assignatura que no suportes, que la tens creuada, que el professor va ser un cabró amb l'examen o que té un temari tan immensament gran que no vas poder aasumir al seu moment, segur que aquesta o totes elles, et cauen per setembre. I què hem de fer? Doncs agafar un ventilador, dutxar-nos tres cops al dia, aïllar-nos del món autoconventcent-nos de què no hi ha res interessant per fer, agafar la pila d'apunts, i au! a estudiar, que només fa un més que has acabat els de juny (que acaben a juliol i a l'agost has de pensar amb el setembre). També ens queda l'opció d'encomanar-nos al patró del poble i celebrar la festa major, tot i que la idea no m'inspira gaire confiança....

Roser Maresma Tots som Sant Roc! La Nocturna - Sant Roc 2010 La Nocturna - Sant Roc 2010

Roser Maresma La transició La transició L'altre dia em va passar... Hi ha alguns dies a la vida, que no tens temps de dormir... Era l'últim cap de setmana de juliol, hi havia un concert dels Amics de les Arts a Mataró i la Girasol a Sant Pol, i a les 8 del matí havia de ser a la plaça del casino perquè resulta que a una companya del Cor de Noies se li ha acudit casar-se, i clar, s'ha de fer el corresponent comiat de soltera... és a dir, que si ho volia fer tot, no tenia temps de dormir, i clar, tot era digne d'assistència.. Cap a les 8 del vespre vam agafar el cotxe, i cap a Mataró! a sopar i a veure un magnífic concert dels Amics de les Arts! Quan vam sortir, vora quarts de dues, vam prendre la decisió d'anar a Sant Pol però marxar-ne a les 5 en punt. Com ja es veia a venir, a les 6 encara érem a Sant Pol. Encara amb ben poca llum i veient com al mercat ja hi havien força parades -el nivell de parades muntades, defineix perfectament la zona horària en la que et trobes- arribava a casa, sabent que no dormiria. Em vaig estirar al llit per horitzontalitzar una estona -que sempre s'agraeix-, em vaig llevar, em vaig dutxar i vaig sortir altra vegada al carrer, amb les ulleres de sol posades i amb el pas decidit i va començar un gran matí divertidíssim, un dinar meravellós, una tarda d'inscripcions de macips, un vespre de concerts i una visita a Can Jaume (altrament conegut com a Jonhys). Però el millor de tot va ser viure l'hora de la transició. L'hora de la transició es troba entre les 6 i les 8 del matí. Quan sortíem de Sant Pol,cap allà a les 6, encara era fosc, la gent estava contenta i festiva i ens acomiadàvem amb un "Bona nit". Només mitja hora més tard, quan havia acabat de fer el repartiment corresponent i arribava a casa, ja ens trobàvem enmig d'aquell moment meravellós, on conflueixen els últims d'anar a dormir i els primers en aixecar-se. Aquells que es miren i no saben si la cara de son és perquè encara no s'han ficat al llit o si és perquè n'han sortit massa d'hora, moment en què dius "Bona nit" perquè te'n vas a dormir, però just en el moment en que acabes de dir-ho te n'adones de que hauries d'haver dit "Bon dia", i que quan ja t'has conscienciat de que has de dir "Bon dia", ho dius i resulta que al qui li has dit et mira i et diu "bona nit" i somriu. Ara bé, tothom té clar que un cop al bar, s'esmorza (no es fa el ressopó, ni res d'això), i que quan se surt del bar, i ja has esmorzat, és a dir al cap de mitja hora, tens claríssim que ja no hi ha lloc pel dubte. A partir d'aquell moment el "Bon dia", és el que toca. A mi em va passar, que enlloc d'anar al bar, me'n vaig anar a casa, i em vaig perdre la confluència de gent. A quarts de 7, quan començava a haver-hi aquesta confluència, vaig entrar a casa, i quan en vaig sortir a les 8, Arenys havia canviat. Els borratxos, els festaires, els que allarguen la nit i els que havien anat a esmorzar, ja no hi eren; els havien canviat pels botiguers, corredors matiners, les dones que van a plaça i els nens petits amb bici! El món havia canviat i res era igual. Els llocs eren els mateixos, però amb res s'assemblava una cosa a l'altra. A més a més, cap dels dos mons són realment conscients els uns dels altres. Quan arribes de festa a les 6, i te'n vas a dormir, en cap moment se t'acudeix pensar que hi ha gent que s'està despertant o se't passa pel cap que potser podries estar-te llevant... i els que es lleven, no saben que ben poca estona abans, pel mateix lloc on ells estan passant, hi acaba de passar gent que anava a dormir, perquè en el fons, cada un d'ells viu a un món diferent, tot i que cada un d'ells podria estar a qualsevol dels mons, i segurament tots ja han estat en tots dos mons, però malgrat tot, no recordar-se mai de l'altre.

July 2010

Roser Maresma Solidaritza`t! Solidaritza`t! Escolto ix!, m'encanten! Però no deixo de pensar amb la Solidaritat Catalana per la Independència. Penso també amb tot el camí que hem fet. Recordo Brusel·les, recordo Arenys de Munt i recordo amb un somriure el 13 de desembre a Arenys. Han passat moltes coses i el nostre país ha canviat, ha sortit de l'armari i ara la independència està a la cantonada. Només depèn de nosaltres, per altra banda, com sempre, sempre ha estat a les nostres mans, però ara ho està més que mai. El dimarts ens van donar el que crec que és la última oportunitat. Després d'haver-nos manifestat a Barcelona, a Brussel·les, d'haver fet consultes arreu del país, d'haver-nos manifestat a Barcelona de nou, ara toca arribar al Parlament. No podem esperar més. El poble és madur, el poble ho vol i ho necessita. No podem cremar més energies. Només les podem avocar totes a solidaritzar-nos. Catalunya ens necessita més que mai i ens hem de solidaritzar amb ella. Jo ja m'he solidaritzat, i tu? Arenys, si tot va bé, també s'hi solidaritzarà, el dijous 29 farem una reunió perquè Arenys, com tants altres pobles, també es solidaritzi, hi esteu convidats! PD: heu vist quin skyline més bonic que tinc de foto??

Roser Maresma Allò que s'escriu però no es diu 20100708-stzenon.jpg

Roser Maresma Els ATV diem Arenys. Els ATV diem Arenys. Divendres vaig anar a Arenys de Munt a celebrar la Breda de la plaça. Com sempre, o almenys des de que jo en tinc consciència, hi tocava la Salseta. Com a totes les festes majors hi era tothom. Entre ells, el vicepresident (administrador petit) del patronat de Sant Roc. Ell em va explicar una petita anècdota, que diu així: "He anat a la barra i una noia m'ha dit que ella era d'Arenys de Mar i jo li he contestat que no, que no era veritat, perquè els ATV (Arenys de Tota la Vida) diem que som d'Arenys i no d'Arenys de Mar, i ella, després d'un moment de reflexió, ha reconegut que era d'Arenys de Munt". I és que és així, els d'Arenys som d'Arenys. Només els més valents van baixar a defensar el poble dels pirates! I perquè en el fons tothom sap que d'Arenys només n'hi ha un i no és Arenys de Munt!