històric entrades

Seguirem Somniant

July 2011

Seguirem Somniant
De com "Tot torna a començar"
De com "Tot torna a començar"
Des del març que no escrivíem...no tenim perdó, o potser sí, això ho heu de decidir vosaltres.
La veritat és que no tenim cap motiu en concret i que tingui suficient pes per si sol com per excusar la nostra absència en aquest bloc durant cinc mesos. Molta feina, examens, carreres que s'acaben, masters aprovats, més feina, concerts, festes...hem dit feina ja? En definitiva, un cúmul de coses que ha fet que el temps hagi anat passant i nosaltres amb ell.
El temps passava i amb ell augmentaven les coses que us havíem d'explicar.
Volíem fer una entrada només per a parlar-vos d'una gran setmana que ja fa un parell de mesos (cap a mitjans de maig) vam tenir: plena de grandíssims concerts que ens van sorprendre gratament. Però no ho vam fer, així que ara en farem menció (segurament no tant detingudament com hauria de ser, però menció almenys...). Ens referim a la setmana que vam assistir de dijous a diumenge a concerts fantàstics, tant diferents entre ells però amb molta qualitat tots.
1r dia: Vam fer parada al Moog de Barcelona per anar a la cloenda de l'anomenada Gira Santa. El Petit de Cal Eril, Joan Colomo i Esperit!. Amb aquests tres noms creiem que no faria falta que diguéssim res més. Energia, bon rotllo, loopers que van i venen, un grapat de bones cançons i molta compenetració entre ells i d'ells amb el públic. Realment aquests tres músics fan molt bon trio i al Moog ho van demostrar. Per cert, no volem passar al segon dia sense informar-vos (o recordar-vos) que Joan Colomo ha tret nou disc: Producto Interior Bruto Vol.1. Escolteu-lo, no té desperdici, en Colomo és un d'aquells grans i al nou disc es fa palès. A més, fa una picada d'ullet a la nostra estimada vila a una de les cançons, a veure si ho trobeu!
2n dia: Estúpida Erikah és un nom que comença a sonar moltíssim a tot arreu. Nosaltres estàvem desitjant tenir-los al programa i que ens presentessin el seu primer disc: Decorant interiors, decorant exteriors. Els havíem escoltat i ens encantaven. Van venir al programa i encara ens van agradar més. Gent molt maca i propera. Així que vam decidir anar-los a veure en directe. Mai ho havíem fet...i vam flipar. No hi ha una altra expressió més idònia per a descriure-ho. Quina força i quins sentiments desprèn aquest grup en directe!!! Estúpida Erikah formen un conjunt excel·lent, cadascú d'ells aporta petits detalls imprescindibles per al bon resultat final que acaben regalant al públic. Un directe seu és emoció en estat pur. Si no els heu vist mai, no us ho penseu dues vegades, feu-ho. A més, ara estan enregistrant un EP que sortirà a la llum a finals de setembre- principis d'octubre i que es titularà "L'hivern al cos". Estarem atentes... Ah! i gaudiu d'una de les cançons que vam enregistrar durant el programa...
3r dia: Nuar arribaven a la nostra Gaia Vila per a oferir un concert al cicle Fem Ateneu. Com sempre, molt grans. El públic va quedar encantadíssim del concert en format acústic que ens van interpretar. Tot i que el cantant no estigués al cent per cent va saber treure el millor d'ell mateix. Us deixem amb un vídeo on podeu veure la interpretació d'una cançó nova "Tal com ets" d'aquell dia. Gaudiu-la.
4t dia: Ja us hem parlat d'ell, ja us hem dit quina meravella de disc ha creat. I per fi ho vam poder comprovar en directe. Èric Vinaixa va fer la presentació oficial de La famosa gemma de Galveston en una Luz de Gas que estava pleníssima. N'esperàvem molt d'aquest concert i ho vam rebre. Espectacular l'entrega i l'atenció del public. Emocionant cada una de les cançons que dalt de l'escenari Èric Vinaixa i la seva banda van intepretar. Un 10 de concert i un 10 pel públic que va ajudar a crear un ambient màgic i meravellós (que diria en Colomo). També us deixem amb un vídeo on podreu gaudir de la cançó "L'últim anònim". Us diem el mateix que amb Estúpida Erikah (i que en extensió us podem dir de tots els que avui esmentem al bloc) no deixeu escapar l'oportunitat de veure a aquest noi en concert. Ja sigui en solitari, format trio (del qual també en vam podeu gaudir al Palau Moxó) o amb tota la banda.
De concerts durant aquests mesos n'hi ha hagut molts més però volíem destacar aquests quatre.
I de músics que han passat pel programa també n'hi ha molts més: Inspira, El Petit de Cal Eril, Mine!, Wednesday lips, Amics del Bosc, Lídia Guevara, Jordi Montañez, Born 54, Brand New Sinclairs..
Deixeu-nos que fem especial menció dels Inspira... segurament musicalment ja us sonaran i si no és així sapigueu que us esteu perdent un GRAN GRUP. D'aquests que es mereixen majúscules, negreta i subratllat alhora. Són actualment un dels majors exponents de la música feta a casa nostra i amb raó. Escapistes, el seu nou àlbum, és un discàs amb el que s'evidencia l'evolució que el grup ha patit. Però no només musicalment valen molt la pena, sinó que com a persones t'acaben de guanyar completament. Vam tenir el privilegi de gaudir d'en Jordi Lanuza a l'estudi i després d'això hem tingut la sort de coincidir amb ell en diversos esdeveniments que no han fet altra cosa que refermar la nostra opinió sobre la seva grandesa.
Amb ells acabem, no sense abans recordar-vos un dels lemes que compartim amb ells: "i els somniadors que segueixin més desperts que mai...". Doncs això somniadors, somniadores...a seguir somniant desperts! Nosaltres hem tornat a començar, prometem no marxar més.

March 2011

Seguirem Somniant
Sobre concerts i Palaus
Sobre concerts i Palaus
Veure que algú a qui aprecies assoleix els objectius que s'ha marcat, que arriba lluny i aconsegueix allò que es mereix és molt i molt gratificant. És complicat explicar com ens hem sentit, nosaltres les somniadores, des que vam saber la notícia.
El 20 de desembre Els Amics de les Arts van anunciar els teloners que els acompanyarien durant els dos concerts del dia 6 i 7 al Palau de la Música.
I quina va ser la nostra sorpresa al veure que el teloner de diumenge dia 6 no era un altre que el nostre amic somniador Pol Cruells.
En Pol és una d'aquelles persones que es fa estimar des del primer instant que el coneixes. Nosaltres ja l'hem batejat amb l'adjectiu d'entranyable...qui vulgui saber perquè només s'ha de deixar caure en algun dels seus concerts i ho entendrà. Nosaltres vam poder gaudir de la presència de l'entranyable al programa ja fa més d'un any. Va venir a presentar-nos la seva maqueta i ara...després de poc més de 365 dies té el seu primer CD en solitari, el Passeu, passeu i toca al Palau de la Música.
És curiós com nosaltres, que no havíem de sortir allà dalt i enfrentar-nos a tot el públic que va copsar el Palau, estàvem nervioses des de feia dies. El tema principal de les nostres converses era en Pol i el seu concert al Palau.
Expectació, emoció, nervis, felicitat...un cúmul de sentiments que van explotar tots junts a les 20.30 de la tarda d'aquell dia 6. Magnífic el moment quan vam veure aparèixer a en Pol en aquell escenari. Després d'uns primers instants on tots estàvem nerviosos, el concert va arrencar i des d'aquell moment tot va anar in crescendo. Va ser espectacular veure com tenia a més de 2.000 persones escoltant-lo i gaudint amb ell. Es va saber guanyar al públic des de l'instant zero i nosaltres vam gaudir encara més al veure la resposta de tota aquesta gent. Una experiència increïble, que va marxar tant ràpid com va arribar però que restarà a la nostra memòria per sempre. No cal dir que l'actuació d'en Pol (i la de tots els grans músics que l'acompanyaven) va ser espectacular. Us deixem l'enllaç d'un dels vídeos que vam gravar per a que pugueu fer un tastet del que allà vam viure.
Resulta irònic perquè dies abans, nosaltres, quan fèiem referència a aquest concert ho fèiem dient: el concert d'en Pol. Per a nosaltres la gran fita era que en Pol hi actuava...tot i que el concert en sí era d'Els Amics.
Era un dia molt especial perquè era l'últim concert al que acudíem d'Els Amics de les Arts. Després de recòrrer geografia, d'haver gaudit moltíssim a cada un dels concerts que han ofert, d'haver après coses com les del tutorial crida a la orella del del davant, d'haver rigut, cridat, ballat...se'ns feia estrany pensar que passarem molts dies abans no ho puguem tornar a fer. Una barreja de tristesa i emoció ens va acompanyar durant tot el magnífic concert que ens van oferir. A l'ambient s'hi palpava, la gent vibrava amb cada un dels acords, amb cada nota, amb cada paraula que deien....tots els que allà hi érem ho volíem viure al màxim, saborejar-lo i memoritzar-lo per a poder-ho recordar sempre més.
No era un simple concert, aquells Amics a aquell Palau significaven molt més, portàven amb ells moltes històries, molts sentiments, molt d'esforç i moltes hores de treball i les més de 2.000 persones que allà hi érem portàvem unes ganes immenses d'agraïr-li's tot el que han fet. Si l'haguéssim de definir amb una sola paraula ho podríem fer dient que va ser màgic. L'emoció que tant ells com nosaltres vam sentir va fer que fos un concert indescriptible. Us deixem també alguns vídeos per a que pugueu ser mínimament partíceps d'alguns dels grans moments que vam viure.
I només ens queda dir que torneu aviat. Us esperem Amics...

February 2011

January 2011

December 2010