Amb la samarreta a l'inrevés (Carta oberta a Vicent Partal)
Enviat per isabel el
De vegades una es lleva al matí, es vesteix, es renta les dents i es perfuma. Surt tota cofoia al carrer. Saluda a uns i altres. Arriba al cafè, agafa el diari, fa broma amb els de la taula del costat mentre li preparen el seu esmorzar habitual. Tot d'una aquest inici quotidià es veu capgirat. El cambrer, aquell noi tan agradable amb qui compartim les penes quan el Barça perd per enèsima vegada, se'ns apropa amb aquella cara que un posa quan s'ha de confessar. Potser ens vol explicar que ha trobat la feina que un cop acabada la carrera de medicina no va trobar o potser ja ha fet el pas amb aquella xicota morena que li tenia el cor robat...No! Res de tot això!...- Escolta'm que portes la samarreta a l'inrevés....Tens la sensació que els ploms del cafè s'han fos, que la temperatura del local ha pujat de cop, que ningú parla, que tothom et mira.....
Aquest dimecres m'he llevat com sempre d'hora, després de deixar les nenes a l'Escola Bressol, m'he dirigit a la Krusan. He agafat el diari i mentre esmorzava coneixia més dades sobre el terrible atemptat del Iemen. Quan he arribat a la feina he obert l'ordinador, ullada ràpida al correu, a les notícies de casa i per acabar, com cada matí, al Mail Obert de Vilaweb. Tot d'una he tingut la sensació que duia la samarreta a l'inrevés. Havia mirat els telenotícies, escoltat la ràdio, llegit els diaris i no havia captat una Veritat tan òbvia com la que has exposat a l'article Nou morts o set. Tot i el mal rollo que comporta assumir que ens fan endrapar el que volen i descobrir que la nostra capacitat de destriar la informació afluixa a marxes forçades, gràcies Vicent! Et dono les gràcies com li donaria al cambrer que em fa evident que m'he vestit massa ràpid.
Isabel Artero
2 comentaris
Comentaris
reporteros tribulete
Enviat per xavibosch el Dij, 05/07/2007 - 14:31
Art!
Es una manifestació mes del "sindrome de tribulete" o galaxia Tribulete o com se li vulgui dir...
De qué em serveix mirar 6 canals si a tots es diu el mateix???
Callo, doncs segurament no esteu parlant d'aquest tema pero...jo ja m'entenc...
...i qué em dieu dels robatoris silenciosos? tot d'una es van acabar. Tal com van començar: als diaris. A la realitat virtual dels tribuletes. La paradoxa es que el que passa a la historia es el que s'escriu, no el que realment succeeix (per aixó a nivell local ha sigut mes important el que s'ha publicat que el que s'ha fet...)
tema samarreté (com deia aquell a auterive): has de ser mes xula que ningu, picar-li l'ullet al maromo i dir:" ...es que ara, a barsalona, es porta així, es ca no tanteras, nen?" Instantaniament, desarmat, giraran cua ell i safata i es perderan taules enllá.
Buenu, et deixo que m'haig de tornar a ficar a la màquina del temps ( copiade la del professor Franz de Copenague), a veure si la ajusto que encara no la tinc dominada...
X.
samarreta a l'inrevés
Enviat per Teresa Verdura el Dij, 05/07/2007 - 18:22
Considero que forma part de la normalitat que les persones del carrer tinguem dies millors que d’altres, que suem quan fa calor i que de manera prematura opinem fent a vegades judicis de valor poc fonamentats. El que no entra dins de la normalitat es que no reflexionem sobre la manera com ens expliquen els esdeveniments i que ens deixem endur per l’ espiral colpidora de la tragèdia sense ser crítics. Voldria aprendre a partir d’aquest fet, que dels professionals dels mitjans de comunicació n'espero honestedat i que siguin professionals però sobretot que actuïn d’acord amb el seu codi deontològic.
Una persona es una persona, sigui espanyol, rus o català, i una vida es igual d’important arreu. Procuro llegir i escoltar mitjans que em donin confiança ètica tot i que m'adono que a vegades es fa difícil. En aquest cas concret crec que ha fallat la professionalitat ja que s’ha donat només part de la informació. Perquè? perquè possiblement les altres persones no es consideraven rellevants?. Just acabo de parlar amb una companya que ha estat al Yemen i m’ha explicat com eren els guies i la gran quantitat de fills que tenen, com es comunicaven i les bromes que es feien. M’adono Isabel que el cas que expliques es molt important i greu i que jo mateixa en sentir el tractament que feien els mitjans de la noticia, vaig sorprendre’m en veure com ho explicaven, però no m’hi vaig indignar prou ni havia compartit aquests sentiments amb ningú. Arrel del teu escrit i de llegir també el d'en Partal, veig clar que sempre hem de tenir un ull obert i sobretot estar a l'aguait sobre el que ens expliquen i com ens ho expliquen. Els periodistes també cometen errors, el problema es que a vegades no els sabem o volem veure.
Ah Isabel, jo també voldria reivindicar portar la samarreta a l'inrevés si això serveix per estar atents personal i col•lectivament al que estar succeint al voltant nostre.
Teresa Verdura i Anglada