La frisança i la ironia (segona part)
Enviat per pep el
Estimat Xavier, la meva clemència vers tu és absoluta i total. Si tu pretens algun dia ser deixeble meu et diré que a mi el que m'agradaria és ser soldat teu. Sàpigues que políticament coincidim de dalt a baix i de dreta a esquerra. No te m'enfadis i disculpa el meu sarcasme. Sóc així: fet i deixat estar.
Quan et dic que llegeixo amb frisança els teus articles, a on descrius de manera elegantíssima els caps de les diferents llistes que es presentaran a les Eleccions Municipals, ho dic de veritat. És més, a cada nou apunt teu, el meu interès creix i es multiplica.
Ja que he encetat un nou apunt per contestar-te deixa'm suggerir-te -que no aconsellar-te, els consells només es donen quan te'ls demanen- que afegeixis en el teu inventari, un apunt dedicat a en Miquel Rubirola. Ja sé que oficialment no encapçala cap llista, però em consta que pel cap baix, en manega dues, fins potser tres.
Mira Xavier, tot això de les eleccions és complicat i els dos mesos últims, els d'abans de que es celebrin, s'engendra una gran dosi de mala llet. Jo, que ja tinc una edat que comença a ser escandalosa, sóc un gat vell i escaldat i estic acostumat a rebre alguna patacada. Tant se val! Més aviat pateixo per tu. No fos cas, que de manera involuntària, et posessis en camisa d'onze vares. Creu-me que aplaudeixo la teva valentia i estimo les teves ganes d'orientar-nos.
Insisteixo Xavier: no te m'enfadis que tu i jo remem en la mateixa direcció i amb les mateixes ganes (llastimosament no amb la mateixa força, que jo te'n porto uns quants d'anys!). Cadascú, però, a la seva manera, això és clar. Una abraçada plena de patriotisme i fins ben aviat. Quin perfil toca? L'espero amb frisança i, si cal, perquè no, amb ironia. Que és molt saludable!
1 comentari
Comentaris
El deixeble i el soldat
Enviat per xaviermir el Dm, 22/03/2011 - 18:08
Tu, soldat meu? No em facis riure, Pep, no em facis riure... Déu no vulgui (i qui ho escriu no hi creu) que hagi de tenir mai soldats a les meves ordres, que per a això de la guerra seria un enorme sapastre. Prefereixo les batalles d'amor. I en aquestes, ja m'excusaràs, prefereixo no involucrar-t'hi.
Fet aquest aclariment, sàpigues que no em vaig pas enfadar. El teu sarcasme sempre és ben rebut i el dia que no el tinguem el trobarem a faltar. Per tant, conserva'l i escampa'l, que sigui la vacuna d'ingenus com jo.
De les llistes que manegui en Miquel, servidor no en sap res. Ho dic sincerament. Per tant, lamento no poder-te delectar amb un apunt sobre la matèria. Sí que puc dir-te, com a premi de consolació, que em penso que el nostre exbatlle té sobredimensionats els meus escrits, ja que en una ocasió em va fer arribar la seva opinió, segons la qual un humil servidor havia tingut un gran pes en el resultat electoral de CiU. Pobre de mi! Si amb prou feines em llegeix un centenar de persones (que sovint ja tenen el vot decidit) i a Arenys de Mar en voten milers...
En fi, que t'agraeixo l'advertiment a propòsit de les camises i les vares, però no faig res més que opinar. Si m'equivoco no serà pas la primera vegada. Si faig el ridícul, ja m'ho menjaré amb patates i si allò que m'he de menjar és algun gripauot ben llefiscós, miraré de posar-hi alguna salseta com ara la dels calçots per fer-lo més mengívol.
Properament, i seguint l'ordre de vots obtinguts, el cap de llista d'Esquerra, el Sr. Jordi Pera. El coneixes? ;-)