Vaga general indefinida... de "polítics"!

El company Oriol Miralles ja us ha fet cinc cèntims dels debats que darrerament corren per la llista Arenyautes. Crec que són debats vitals, que hem d'abordar amb urgència per redreçar una situació que ja fa temps que, com a mínim a mi, m'amoïna molt. I de fet ja vaig publicar apunts en aquesta línia al febrer. No estic d'acord, bàsicament, amb dues coses: (1) que es generalitzi l'expressió "els polítics" de manera que es posi al mateix sac gentussa com l'Andrea Fabra (per agafar-ne un dels darrers casos, que per desgràcia n'anem ben servits) i bones persones que intenten treballar pel seu poble; (i 2) que es fomenti la idea que els regidors no han de cobrar per fer la feina que fan.

A manera de provocació suggeria aquesta idea d'una vaga general indefinida dels nostres electes. Evidentment, això no passarà. Entre altres coses, perquè els electes mateixos no es posarien d'acord en això, precisament perquè entre ells (i entre nosaltres, els qui formem part d'organitzacions polítiques sense tenir cap càrrec electe) hi ha diferències. Que això no passi, però, no vol dir que aquests discursos basats en les dues idees que abans he comentat no tinguin cap efecte. En tenen. I no precisament sobre aquells que viuen de la política sense cap mena d'escrúpol o que se'n serveixen descaradament per interessos personals, sinó precisament sobre els altres, que veuen que els posen al mateix sac.

Si davant d'aquests atacs no es pot prendre una mesura de protesta, si els electes no poden articular una protesta contra aquests ciutadans que els acusen injustament com els treballadors podem fer quan ens apliquen retallades o ens deixen a l'atur, això vol dir que no passa res i que tot queda igual? De cap de les maneres. El desprestigi indiscriminat de l'activitat política té com a primera conseqüència que aquells que s'hi podrien posar per intentar canviar les coses des de dins se'n desdiuen, que ho deixen córrer, perquè a ningú no li agrada estar treballant per als altres i rebre tan sols mocs i plantofades sense solta ni volta.

Així, estem en plena escalada de destrucció. Si frenem l'accés de les persones que podrien fer política de manera honrada i vetllant pel bé comú, els qui queden són els aprofitats, que alhora provoquen un rebuig més gran, que alhora fa que menys polítics bons vulguin jugar-se-la, que alhora fa que... I al final, què hi ha? La història ens dóna diverses respostes: anarquia, feixisme, populisme, totalitarisme i altres ismes.

A l'Ajuntament d'Arenys de Mar hi ha 17 seients que cal omplir cada quatre anys amb tot el que això implica. Si no vigilem i no fem mans i mànigues perquè els pugui ocupar gent honrada i treballadora, ens podríem trobar que tots 17 acabin en mans d'aprofitats sense escrúpols que, a més de no tenir necessitat de la política, se'n serveixin en benefici propi. Tinguem seny, mirem de no ser injustos, discriminem entre la bona gent i els aprofitats, que prou feina tindrem a coincidir en la definició d'aquests dos grups, i mirem de no generalitzar. Ajudem aquells que ens sembli que ho poden fer bé, perquè ens necessiten. Segur. I no els demanem sacrificis formulats des del populisme com això de no cobrar. Una regidoria són moltes hores de feina i aquesta feina ha de ser remunerada.

Desgranem el debat, si us plau, però no ens deixem portar per certs plantejaments que en alguns casos estan intel·ligentment teledirigits per algú que no ens estima gaire, precisament.