Arrenca la campanya de promoció del producte de proximitat a les cartes dels restaurants maresmencs.

Dijous, 31 de maig a les 11:00h es farà l'acte oficial d'entrega dels distintius que lluiran els restaurants de la comarca que serveixen als seus clients menús elaborats amb productes del Maresme. De moment, hi ha 19 restaurants que s'han afegit a la filosofia quilòmetre 0 que promou el Consell Comarcal a partir del projecte "Productes de la Terra Maresme". Aquests establiments es troben a Montgat, Canet de Mar, Tiana, Premià de Dalt, Vilassar de Dalt, Calella, Pineda de Mar, Malgrat de Mar, Vilassar de Mar, Mataró, Palafolls, Cabrera de Mar, Cabrils, Argentona, Dosrius i Tordera.

Els diplomes acreditatius de que aquests restaurants compren els seus productes a productors de proximitat, els lliuraran Miquel Àngel Martínez, president del Consell Comarcal; José Manuel López, conseller delegat de Promoció Econòmica i Enric Gràcia, professor de farmàcia i micologia de la UB i gran divulgador del món micològic a partir de la premsa, revistes, radio (2 anys a Radio 4: "El Cistell") i a televisió ( 8 anys, TV3:"Caçadors de bolets").

Data: Dijous, 31 de maig de 2012 - 11 h matí
Lloc: Centre Cívic Cabot i Barba (Plaça Miquel Biada, 5 de Mataró. Al costat de la seu del Consell Comarcal del Maresme)


DES DE LA CUP D'ARENYS DE MAR NO ENTENEM QUE EN UNA PROPOSTA AIXÍ NO HI SIGUI PRESENT CAP RESTAURANT D'ARENYS DE MAR

La CUP crida els veïns i veïnes d’Arenys de Mar a la insubmissió als peatges del proper diumenge 20

La formació, que defensa un model alternatiu de mobilitat, ha presentat al ple de dimecres passat a l’Ajuntament una moció per donar suport a la campanya #novullpagar. Amb la moció, que ha estat aprovada, la CUP vol expressar el seu suport a la convocatòria del proper dia 20 maig de la campanya #novullpagar i que des d’Arenys coordina l’Assemblea Nacional Catalana. La formació entén la insubmissió i la desobediència civil popular com a eines fonamentals per a la transformació profunda que necessitem del nostre model social i nacional

Les infraestructures pel transport i la comunicació, la planificació de la mobilitat, són un eix estratègic per la construcció i la concepció d’un país. En els darrers anys estem assistint a la construcció d’un model de mobilitat basat en el foment del negoci privat i no en el benefici públic, col·lectiu. Els nostres polítics han fet una tria i, en connivència amb els grups empresarials que hi han estat vinculats, han potenciat un model de mobilitat absolutament insostenible que ha potenciat desmesuradament els desplaçaments i l’ús del vehicle privat molt per damunt del transport públic d’una banda.

En consonància també s’ha optat per un model de gestió i apropiació privada de les infraestructures viàries. La gestió d’aquestes s’ha concedit, de manera majoritària, a empreses privades amb fortes relacions amb els partits polítics governants.

Els motius que es van al·legar en el seu moment per justificar els peatges de les autopistes en territori català eren, entre d’altres, el pagament del cost de construcció de les mateixes. Aquest cost però ja ha estat està pagat en escreix des de fa molts anys i, tot i així, quan entre 1998 i 2004 van finalitzar les concessions, políticament es va decidir prorrogar-ne la concessió per períodes que van dels quinze als vint anys, essent-ne la principal beneficiària l’empresa Abertis, participada majoritàriament per la Caixa i ACS, el president de la qual és Salvador Alemany Mas, qui alhora presideix el Consell Assessor del Govern de la Generalitat principatina. La població catalana usuària de les autopistes fa dècades que realitza un injust sobreesforç i, degut a la titularitat privada de les autopistes, la major part de beneficis d’aquest sobreesforç ciutadà van a parar a interessos privats i no del conjunt de la població.

L’oligarquia político-econòmica doncs ha aconseguit beneficar-se durant anys de la gestió d’aquestes infraestructures a costa de l’interès comú de la majoria de la població. A més a més, cal tenir en compte el greuge comparatiu existent entre els ciutadans dels Països Catalans i altres territoris de l’Estat espanyol on la gestió és pública i, en mols casos, gratuïta. Segons diverses informacions al Principat de Catalunya el 67% de les autopistes són de peatge, mentre que a la resta de l’Estat la proporció és del 20%; a Madrid no arriba al 3,5%; a Andalusia representa menys del 13%, i a Extremadura no n'hi ha, per citar només alguns exemples. En canvi, entre el Principat i el País Valencià es recapta un 48% de tots els ingressos per peatges a l’Estat espanyol.

IDENTITAT I TERRITORI: DUES CARES DE LA MATEIXA MONEDA

Des de la CUP ens plau convidar-te a la xerrada IDENTITAT I TERRITORI: DUES CARES DE LA MATEIXA MONEDA
que farem el proper divendres 11 de maig a 2/4 de 8 del vespre a la sala d'actes de la biblioteca.

El que som i el nostre futur com a poble va estretament lligat al territori.

L'especulació, la destrucció i la construcció desenfrenada han trinxat el territori; aquests darrers 40 anys han estat una llosa fatídica, condemnant la pagesia i esborrant quasi del mapa una economia de proximitat i productiva arrelada al territori i que dibuixava un ecosistema particular del qual nosaltres en som un mirall.

La xerrada serà a càrrec de dos biòlegs arenyencs, la Carme Buxalleu i l'Enric Badosa, i del regidor de la CUP a l'Ajuntament, en David Caldeira.

Ens agradaria poder comptar amb la teva presència.

Per què Espanya serà intervinguda i què passarà després?

Aquestes últimes hores ha tornat a fer-se evident que l'estat espanyol és molt a prop de ser intervingut econòmicament per Europa. La situació és cada vegada pitjor, amb uns indicadors econòmics molt negatius, l'anunci de grans retallades pel govern espanyol i una pressió enorme sobre el deute estatal. Aquesta situació té unes causes clares, i us les detallem en deu punts:

1. Els bancs tenen més actius tòxics que no pas reals. Segons dades del Ministeri d’Economia i Competitivitat espanyol, dels 323.000 milions d’euros cedits en crèdits d'habitatge 175.000 són ‘problemàtics’, que vol dir que no es podran tornar. Això posa tota la banca espanyola en fallida.

2. El preu de l’habitatge encara baixa; per tant, la bombolla financera encara no ha esclatat del tot. El gran mal espanyol és aquest. De moment han caigut un 25% respecte del preu màxim, però els analistes financers compten que la caiguda serà, aquests dos anys vinents, d’un 20% més, tirant baix. Per tant, el valor dels bancs no és de cap manera real, car continuen comptant amb els pisos i cases com si tinguessin un valor que ja no tenen.

3. El sector financer espanyol té molts entrebancs a Portugal. Segons les estimacions oficials, més de 78.000 milions del dèficit portuguès són de bancs espanyols, que difícilment es poden permetre més pèrdues.

4. Els bancs encara necessiten més diners per a no fer fallida. El governador del Banc d’Espanya, Miguel Angel Fernández Ordoñez, ho va dir així mateix en públic en una conferència de premsa ahir. Això representa una tensió enorme sobre l’economia total per l’amenaça d’haver de distreure encara més actius..

5. Les previsions de creixement de l’economia espanyola són nul·les. La recuperació és, doncs, impossible.

6. La política d’austeritat enfonsa la competitivitat. A part les retallades anunciades per la Generalitat de Catalunya i les que ja va fer efectives el govern socialista, el govern de Mariano Rajoy n'ha anunciades per valor de 37.000 milions d’euros, una xifra enorme que l’economia espanyola no pot pair sense que se'n ressenti seriosament la seva capacitat de creixement.

7. Espanya és incapaç d’equilibrar el dèficit, com li demana Europa. Els dirigents europeus van demanar als governs, concretament al govern espanyol, la reducció del dèficit al 4,4. Però el govern espanyol no s'hi avé i es proposa d'arribar al 5,8.

8. La desocupació és enorme; un jove de cada dos no té feina. Amb un índex de desocupació del 24,3%, en general, i del 50,5% entre els més joves de vint-i-cinc anys les conseqüències negatives de la crisi són ingents; tant per la tensió social, com per la manca d’ingressos de l’estat i per la demanda de recursos per a ajudar els sense-feina.

9. El govern espanyol és políticament feble, malgrat tot, perquè no governa ni a Catalunya, ni al País Basc ni a Andalusia, tres territoris que tenen la majoria de la població i els recursos econòmics de l’estat. A més, l'actitud antiautonòmica pot provocar una gravíssima crisi institucional.

10. La prima de risc ateny límits històrics, semblants als que van motivar el rescat de Grècia. Quan un govern ha de pagar més diners per a tornar el deute que no els que té l’única solució és la intervenció.

I què passa quan hi ha una intervenció?

En cas d'intervenció la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional deixen una gran suma de diners a l’estat fallit. Amb aquests diners, formalment un crèdit, es ‘rescaten’ els deutes principals. En canvi, l’estat intervingut ha d’acceptar la situació següent:

1. L’anomenada ‘troica’ pren el poder efectiu. La ‘troica’ és un grup de funcionaris de la Unió Europea, del Banc Central Europeu i del Fons Monetari Internacional que s’instal·len al país intervingut i controlen tota decisió pressupostària del govern. Tot i que oficialment són assessors, en realitat tenen el poder polític d'impedir qualsevol despesa. A Grècia, per exemple, la ‘troica’ és un grup de 45 funcionaris, un terç dels quals ocupen les oficines del ministeri d’economia grec.

2. No hi ha diners, si l'estat intervingut no fa allò que li imposen. La ‘troica’ porta a terme una política radical. El parlament ha d’aprovar mesures extremes per a corregir la situació econòmica, sota l’amenaça de no rebre els diners promesos. Per això els diners no es donen de cop, sinó a poc a poc.

3. El govern i el parlament han d'aprovar mesures dràstiques. A Grècia, per exemple, foren acomiadats tot seguit el 25% dels funcionaris i es va rebaixar un 10% del sou dels funcionaris no acomiadats. També es va retardar dos anys l’edat de jubilació i es van apujar l’IVA (fins el 23%) i els impostos especials. També s'ha activat un gran pla de privatització d’actius estatals. La reforma del mercat laboral també és radical –més que no l’anunciada per Rajoy; a Portugal, per exemple, ja han aprovat que la indemnització per acomiadament sigui de deu dies per any treballat.

I CATALUNYA SERÀ INTERVINGUDA???

PROU PUNYETES!!! INDEPENDÈNCIA JA!

PETITS TRUCS CASOLANS ANTISISTEMA
GUIA LEGAL PER A NO PAGAR PEATGES:

1- Només t'has d'identificar davant d'un agent de la autoritat que t'ho requereixi (Mossos d'Esquadra) per tant si els treballadors de l'autopista et demanen el DNI, nega-t'hi.

2- No voler pagar un peatge no és cap infracció administrativa ni penal, per tant no et poden obligar a fer-ho. Els Mossos d'Esquadra no poden retindre't a la barrera ni imposar-te una multa perquè no pagar el peatge no és cap infracció administrativa segons el Reglament General de Circulació.

3- Els empleats de l'autopista que intentin retindre't o bloquejar-te a la barrera estan cometent un delicte penal de detenció il·legal castigat amb multa de 3 a 6 sis mesos segons l'article 163.4 del Codi penal espanyol si ho comuniquen a l'autoritat pública. En cas que et retinguin per coaccionar-te a pagar sense presència policial estan cometent 2 delictes: coaccions (castigat amb la pena de presó de 6 mesos a 3 anys o de multa de 12 a 24 mesos segons l'article 172.1 del Codi penal espanyol) i detenció il·legal (castigat amb la pena de 4 a 6 anys de presó segons l'article 163.1 del Codi penal espanyol).

Si et trobes en aquesta situació truca immediatament al 112 o al 088 i comunica la situació perquè els Mossos d'Esquadra t'assisteixin i procedeixin a identificar l'empleat de l'autopista que ha comès aquests delictes en contra teva per poder-lo denunciar.

PROU PEATGES. — amb Jordi Podeschva.