Visca Catalunya Lliure!, però amb seny.

Un any més ja hi tornem a ser. Una nova diada nacional de Catalunya. Un altre onze de setembre.

Per a mi un dia molt important que malgrat es conmemori una derrota, penso que es va guanyar un o molts sentiments identitaris d’una pàtria que continua no sent reconeguda per molts i fins i tot en alguns moments trepitjada.

Aquest any sembla que el PP ha participat a la ofrena floral a Barcelona, justificant que ells també són catalans igualment que espanyols i també és la seva festa. Evidentment, la Diada és la festa de totes aquelles persones que se senten catalanes, de la manera que sigui. Em sembla molt correcte. Cadascú té la seva manera de veure una diada com aquesta.

Actualment sóc un membre integrant d’un partit local; el VIA, que es desvincula d’aspectes ideològics i polítics a nivell nacional o estatal. Malgrat tot, no podem deixar de banda aspectes de competències en les administracions supramunicipals, una d’elles, ens agradi o no, l’Estat Espanyol.

Dit això, i atès que el bloc en el que escric és personal, no vull estar-me de dir el que em sembli.

Potser, amb el pas dels anys he moderat el meu pensament polític nacionalista o fins i tot independentista que tenia als divuit anys. Per molts motius, no només d’estabilitat personal, professional i familiar, sinó també per haver conegut aspectes que abans no coneixia, sobretot a nivell macroeconòmic, financer i empresarial.

Per això algunes persones em poden titllar de qualsevol cosa, però ho assumeixo, de tal manera que no me n’amago de fer aquests comentaris. Ara, el que mai ha variat en el meu pensament és el sentiment catalanista basat en el nacionalisme humanista demòcrata cristià. Personalment, em considero radicalment nacionalista, que no és el mateix que ser nacionalista radical. I cada cop que sento parlar de la meva terra i de la meva pàtria, o escolto Els Segadors, se’m posen els pèls de punta. I això no em passa en absolut quan succeeix a nivell Espanyol.

De totes les maneres, conèixer pobles i cultures diferents a la teva, així com també persones d’altres llocs, sobretot de l’estat espanyol i debatre aspectes com el fet nacional identitari català et fa pensar en moltes coses, coses que podrien ser molt diferents si no existís la tergiversació de moltes realitats. De totes les maneres, el que mai ha de mancar és el respecte i el diàleg sense violència. Amb això tots plegats podrem arribar molt lluny.

En finalitzar l’acte d’avui, Ràdio Arenys ha anat entrevistant als portaveus dels grups municipals i en referència al lloc de celebració de l’acte li he comentat que malgrat tinguem un parc dels Països Catalans (Carrer Pompeu Fabra) i una plaça de l’Onze de Setembre (a la primera platja), continuo pensant que si volem fer d’aquest acte i d’aquesta festa molt més participada cal repensar el lloc.

Per a mi, la Placeta de l’església continua essent el lloc més adequat per a celebrar aquesta ofrena floral. Això permetria que hi vingués molta més gent i tenir la placeta guarnida amb les flors dipositades durant tot el dia a la vista de tothom, sense obligar a ningú a traslladar-se fins a dalt de tot de la riera.

Molt bona Diada a tothom i Visca Catalunya!

(A la foto, la imatge de l’alcalde i els portaveus dels grups municipals tots junts. Tant de bo això sigui el qualificatiu d’aquesta legislatura, la legislatura de la unió i de l’entesa, el mateix que s’hauria de fer arreu del món. Temps al temps).