Sabeu què em va passar l'altra dia? Sona es telèfon de casa:

Telèfon: “Ring, ring, ring”
Jo: “Digui?”
Telèfon: “Hola Xevi”
Jo: “Hola, qui ets?”
Telèfon: “Sóc jo”
Jo: “No, no, no, no, no....”
Telèfon: “Xevi, hem de parlar”
Jo: “No cal...”

Em cau el telèfon de ses mans i xoca contra sa terra. No puc parar de bramar.

Telèfon: “Xeeeeeeeeeviiiiiii!!!!!!”
Jo: “no, no, no, no... “

La trucada que no volia ha arribat. Caïc desmaïat. N'Elena (sa meua muller) truca a en Bud Spencer perquè em desperti amb bufetades amb la mà plana.

Elena: “Senyor Bud Spencer?”
Bud Spencer: “Si, sóc jo. Qui demana?”
Elena: “Necessito sa seva ajuda!”
Bud Spencer: “Ara vinc”.

Clack, cataclack, clack, cataclack!!!!! Bud Spencer em retorna a la consciència.

Bud Spencer: “Estàs bé, nanu?”
Jo: “Bud Spencer, que fas aquí. I en Benny Hill?
Bud Spencer: “No es diu Benny Hill, es diu Terence Hill, capullo!!!”

I em torna a pegar, però ara diferent, més suau: pleck, flitx, shuck!!!

Elena: “Què t'ha passat, qui ha trucat, per què estàs així?”.
Jo: “La sra. Moré (sa propietària des nostre pis). Ens fa fora de casa. Diu que els veïns s'han queixat perquè sa nostra Thermomix fa massa soroll”.
Elena: “Però si només la fem servir per fer brandada de bacallà un cop cada tres mesos!!!”
Jo: “Crec que és una excusa. La raó és que des de novembre que no paguem es lloguer, i n'està farta d'inquilinus com nosaltres”.

N'Elena no diu res, jo torno a bramar i en Bud Spencer se'n va.

Què farem? On anirem a viure? Haurem de tornar a casa als pares? Els pares d'Arenys de Munt o els de Mataró? I els nens, què en farem?
Sa crisi afecta sa familia Galceran-Ferran. No poden pagar es lloguer. Dilluns que ve, sa solució a:

http://www.arenyautes.cat/elmeubloc [3]