Compte! El terme mig entre voler una Catalunya plenament espanyola i una Catalunya exclusivament d'ètnia catalana (quants n'hi ha d'aquests?) no és consolidar el fet que una part de la població sigui monolingüe en castellà per molt que estigui d'acord amb la independència. No fotem. El terme mig i l'objectiu és que el català sigui l'única llengua comuna de tothom independentment de l'origen que tingui i la llengua que hagi parlat amb els seus pares. Mireu I'hebreu, observeu l'italià....
La comparació amb Sudàfrica no és del tot encertada. Allà negres i afrikaners són els que van fer el país: els bòers es van establir en llocs on no hi havia ningú i no va ser fins que en expansionar-se o moure's a altres llocs van colisionar amb les tribus negres algunes de les quals, també s'estaven expandint a costa d'altres tribus. Vull dir que tots "són" d'allà des de fa temps i no se senten ni es poden sentir de cap altre lloc. La qüestió allà no era nacional sinó social. Els paràmetres (lingüístics, identitaris, nacionals,...) no es poden comparar amb els nostres. Això sí, la lliçó de Mandela és el no buscar venjança (cosa que el seu actual successor no se si va acabar d'aprendre però això ja és un altre tema)
Comentaris
Compte! El terme mig entre
Enviat per Jaume el Dc, 07/11/2012 - 09:55
Compte! El terme mig entre voler una Catalunya plenament espanyola i una Catalunya exclusivament d'ètnia catalana (quants n'hi ha d'aquests?) no és consolidar el fet que una part de la població sigui monolingüe en castellà per molt que estigui d'acord amb la independència. No fotem. El terme mig i l'objectiu és que el català sigui l'única llengua comuna de tothom independentment de l'origen que tingui i la llengua que hagi parlat amb els seus pares. Mireu I'hebreu, observeu l'italià....
La comparació amb Sudàfrica no és del tot encertada. Allà negres i afrikaners són els que van fer el país: els bòers es van establir en llocs on no hi havia ningú i no va ser fins que en expansionar-se o moure's a altres llocs van colisionar amb les tribus negres algunes de les quals, també s'estaven expandint a costa d'altres tribus. Vull dir que tots "són" d'allà des de fa temps i no se senten ni es poden sentir de cap altre lloc. La qüestió allà no era nacional sinó social. Els paràmetres (lingüístics, identitaris, nacionals,...) no es poden comparar amb els nostres. Això sí, la lliçó de Mandela és el no buscar venjança (cosa que el seu actual successor no se si va acabar d'aprendre però això ja és un altre tema)