històric entrades

diplomacia

August 2009

diplomacia
Tortell Poltrona, pseudònim de Jaume Mateu i Bullich, popular i renovador pallasso català
diplomacia
M'ha agradat / No m'ha agradat (08-08-2009)
M'ha agradat / No m'ha agradat (08-08-2009)
M'ha agradat
La Conselleria d'interior crea ocupació (enquestes a comissaria): És magnífic. Ara quan siguis un delinqüent i t’enxampi la policia i et porti a comissaria, et faran una enquesta de com t’han tractat els agents de l’autoritat. És magnífic perquè jo tenia entès que la policia s’ha de fer respectar, i si t’ha de fotre un parell d’hòsties te les fot, i punt i final. Però no ara els desautoritzen altre cop i si un delinqüent, un kinki, creu que ha estat tractat malament podrà posar-ho a l’enquesta. En resum, que els acabaran servint els plats que vulguin per menjar, els posaran en suites presidencials enlloc de celes, ja no els emmanillarem, perquè les esposes fan mal als canells, i si un mosso el mira malament encara el podrà hostiar. Tot plegat denigrant, i una vegada més posant en dubte l’excel•lent comportament de la majoria de mossos d’esquadra.
Ramon Vinyes es queixa al Ministeri de Medi Ambient per protestar davant la situació que està patint el poble amb les dragues: És una vergonya que es regenerin les platges a mitjans d’estiu, època en que la gent les utilitza més. La regeneració de platges s’ha de fer immediatament després de la primavera, quan ja no hi ha perill de llevantades, i quan la gent encara no les omple de gom a gom. Ara només fan que embrutar l’aigua, que adopta un color marró, i molestar als banyistes. I al cap i a la fi donar mala imatge de la platja de la vila, cosa que no atrau als turistes que prefereixen anar a Calella o St.Pol, perquè allà l’aigua és més neta. I ara, quan la draga semblava que ja marxava de la nostra vila, n’han fet pujar una altra, que tenia d’anar cap a Barcelona, per continuar amb les obres de regeneració. Cal dir, que s’ha aprofitat la regeneració per recuperar l’antiga platja de davant de l’estació, platja que es pretén mantenir i protegir dels temporals de mar, amb la construcció d’uns dics a la zona de la desembocadura de la riera al mar. Zona que ha portat molts mals de cap al poble, degut a la seva fatal construcció. Però almenys l’alcalde s’ha posat les piles, i ha sortit en defensa dels interessos de la vila i del seus ciutadans.
Cançó "No t'enyoro" dels Manel: http://www.myspace.com/gatmanel
No m'ha agradat
Els coloms: Rates voladores portadores de mil i una malalties que campen pel carrer com si fos seu, i que ja no s’espanten al veure’t passar de tal manera, que abans quan et creuaves amb ells, eren ells els qui empraven un vol d’un metre per apartar-se de la teva trajectòria, però ara t’has d’apartar tu, perquè ja t’han perdut la por i el respecte. A més, que on hi ha coloms vol dir que hi ha merda, i no es per res, però al pas de sota estudi, n’està ple. Cal afegir que tampoc m’agrada la gent que dóna de menjar als coloms, és un acte tan salvatge per la resta de la població, que hauria d’estar penat i perseguit.
Pako Crestas: El que no ha aconseguit el Tour ni l’Ajuntament en dos anys, ho ha aconseguit Francesc Sanchez. Aquest Jack Sparrow del segle XXI que ha estafat unes mil persones de diverses comunitats de veïns, tant d’Arenys de mar com d’Arenys de munt. S’ha venut la casa, ha traspassat els papers de les comunitats a un altre administrador i a diverses gestories. La seva dóna i ell s’han donat de baixa de la ONG de la qual formaven part, han agafat la seva criatura de 4 anys i han marxat del poble amb 180.000 euros sota el braç. Diu que els diners són per pagar deutes personals. Això si, ha promès tornar-los. Ens han promès tantes coses darrerament que, què voleu que us digui. Per si de cas ja he posat Telecinco i Antena 3 per a veure si en algun programa surt al costat del també desaparegut Coto Matamoros.
La gent que fuma quan s'està a taula: Hi ha una manera de fer que és no fumar quan s’està esmorzant, dinant o sopant. I és que és molt desagradable està menjant i notar el gust a tabac que és confon amb l’aroma del plat que tens a taula a punt de degustar. Cada cosa té el seu temps, el seu tempo, el seu escenari i el seu entorn, i el tabac a l’hora de l’àpat no hi té lloc. El problema del tabac a l’hora de l’àpat, s’agreuja quan vas a un restaurant i una persona del servei es posa a fumar al teu costat, i ningú li diu res perquè pari. Hi ha una manera de fer, que es no fumar quan la gent menja, i no fumar quan estàs de servei i treballes a un restaurant. I hi ha una manera de fer que es marxar quan el servei d’un restaurant no er respecta i es posa a fumar al teu costat.
diplomacia
Una catalana d'orígen argentí
Una catalana d'orígen argentí
Una clara - de Patrícia Gabancho a l'avui.cat
http://www.avui.cat/cat/notices/2009/08/floquet_arena_ciencia_68109.php
Floquet, arena, ciència
D’acord: si tens 4 milions d’aturats i males perspectives, intentes que els titulars escandalosos se’ls emporti l’altre. Però el tema ja cansa. De manera que no parlaré de velòdroms ni de fiscals que es posen al telèfon. M’estimo més recordar el gran Sabater Pi. El vaig tractar poc, sempre orgullós i discret. És cert que l’esment de Floquet l’irritava: “Jo he establert que els ximpanzés tenen cultura, que fabriquen eines i ensenyen els petits a fer-ne”, deia, seriós. Ell va establir, de fet, que som part del mateix. Però em fascina un altre indici d’aquest respecte universal que professava: vivia a la plantació d’aquella Espanya imperial i caduca (sempre ens quedarà Catalunya…) i era l’únic que va aprendre la llengua dels fang, dels nadius, perquè, deia, si els vols entendre has de parlar com ells. Els seus dibuixos de naturalista eren talent propi, però el do de llengües és un tret definitori dels catalans.
Dic això perquè sostinc que hi ha una generació, ja quasi extingida, de catalans que són fills de Jules Verne: així d’exòtiques són les seves vides, escampades pel món, plenes de ciència, de descobertes, d’inquietud, de filosofia. Un luxe per a qualsevol país, i Catalunya n’anava plena. Mireu, ahir mateix feia zàping com tothom i em vaig aturar en aquest esguerro televisiu que es diu Arena Mix. Ensenya, des de les platges espanyoles, un nivell zero de civilització. Ja sé que Espanya no és només això, però també és això. I ja sé que quan mostrin la platja de Barcelona o de Salou hi sortirà el mateix. Però si una cosa és espanyolada genuïna, no pot ser alhora catalanada genuïna: hem de decidir si la grolleria simiesca és universal, i en tenim la part que ens toca, o si és que ens espanyolitzem per baix. Jo crec que ens espanyolitzem per baix. La ignorància és universal, però la nostra s’expressa a la manera espanyola.
Sé que sovint mimo els prejudicis com si fossin plantes. Però, sabeu què us dic, me’n vaig a dinar amb un altre català quasi centenari, el doctor Oriol Domènec, que va viure a Alemanya i va operar a l’Antàrtida, que ha fet avançar la ciència, que ningú no coneix i que també ha tingut una vida a mitges repartida entre el rigor i l’aventura.
diplomacia
M'ha agradat / No m'ha agradat (01-08-2009)
M'ha agradat / No m'ha agradat (01-08-2009)
M’ha agradat
Saura no es presentarà: I amb Saura ha caigut la darrera icona de Pacte del Tinell. Cinc anys i mig després d'aquell acord eufòric i que tantes promeses duia sota el braç, ja no en queda cap dels líders i les belles promeses han degenerat en crua i ultratossuda realitat. Tots tres han deixat la política per la porta del darrere, amb deshonor i obligats pel seus propis partits. Podem posar-hi tota la mercromina que es vulgui, però ha estat així. Primer Maragall, més tard Carod i ara Saura. Més enllà del que encara li quedi al projecte que engendraren, el fracàs personal ha estat total.
Va ser nomenat conseller de Relacions Institucionals i Participació, una conselleria neutra, buida i propícia per practicar tota classe d'amabilitats, que no li va suposar cap tensió amb els seus votants i des de la qual va poder continuar practicant la retòrica antisistema que tants bons resultats li havia donat fins llavors i que tants bons resultats li tornà a donar l'any 2006, quan de 9 diputats passà a obtenir-ne 12, també gràcies, en part, al desencís que a les files socialistes causà la violenta decapitació, del fins llavors president de la Generalitat i del PSC, Pasqual Maragall.
Per frenar aquest progressiu ascens electoral, Montilla va donar-li una de les conselleries que més conflictives li podien resultar a un apologeta de tota classe de moviments marginals, okupes i manifestaires. I és així que com a conseller d'Interior i màxim responsable polític, per tant, dels Mossos d'Esquadra, conegué els moments més durs i més difícils de la seva carrera política.
En assumptes més internacionals, encara es recorda la vegada que va comparar Israel amb ETA i els gravíssims problemes institucionals que amb aquestes declaracions li creà a Catalunya en general i més concretament a la Generalitat.
El Madrid no juga a res: 210 milions gastats en fitxatges i tot continua igual. Guanyen jugant de pena i qui marca és el de sempre, Raul Gonzalez Blanco. Un equip on ataquen tots a mode de gallines sense cap, i on només defensa Pepe trsitament conegut per les puntades de peu que va donar al jugador del Getafe Casquero, quan aquest es trobava estirat a terra indefens, perquè el mateix Pepe l’havia tombat dins l’area de penalt. Per tal acció Pepe va ser sancionat amb deu partits sense jugar, dels quals encara n’ha de complir una bona part, la qual cosa farà que el madrid jugui sense Pepe els primers 6 partits de lliga. Així doncs, faig una crida al culé més pessimista i li dic que confiï en guanyar la lliga altre cop, perquè una defensa amb Ramos, Metzelder, Arbeloa, Marcelo i el sancionat Pepe no ha de fer por.
Michael Schumaher i Lance Armstrong: El kaiser alemany torna a les pistes i ho fa per substituir el malaurat Felipe Massa. Sabem que serà díficil torna a gaudir dels espectacles que ens va oferir durant molts anys els diumenges al migdia, però si més no tornar a sentir Josep Lluis Merlos allò de “Schumaher adelanta Alonso” ens omplirà de goig. Esperem també que faci remuntar l’escuderia de “il cavallino” perquè darrerament amb en Raikonnen prenent gelats a mitja cursa i amb un Massa que no té mai sort, estavem enfonsats. I Lance armstrong perquè amb 38 anys després de 3 anys d’inactivitat tornar al màxim nivell i quedar 3er al Tour de França té molt de mèrit. És cert que no ens ha fet gaudir amb els seus mítics atacs als ports de muntanya més famosos del Tour i és, també cert, que el recorregut d’aquesta edició li era adient, però m’agradarà veure a tots aquests que obertament no li mostren cap mena de respecte i diuen no haver sentit mai admiració per tal personatge, quedar 3ers en un Tour a l’edat de 38 anys i després de 3 d’inactivitat.
No m’ha agradat
La violència no ens porta enlloc.
L’article del senyor Foix a l’Avui del dimarts 28 titulat “El català de Montilla”:
El que tenia per un periodista seriós, llargament format i experimentat, rigorós i honest, ara resulta que s’ha convertit a la religió de la rosa. I ho ha fet amb un article on aprofitant una entrevista que se li va fer al senyor Montilla, a la revista “La Corbella” en la qual se li pregunta al president com ha aprés el català de parvulari que té. Això ho aprofita Foix per lloar Montilla en tant que persona que ha fet l’esforç per integrar-se dins Catalunya. Esforç que ha fet ara que és president de la Generalitat, perquè si tirem d’hemeroteca quan era alcalde de Cornellà veurem que parlava castellà. I si Foix lloa el president del país perquè ha fet l’esforç d’aprendre català, podríem lloar Silvinho Mendes per aprendre català i parlar-lo correctament amb només 4 anys d’estada al país, clar que de la mateixa manera, també podríem donar creus de Sant Jordi a tothom. A no, que això ja es fa.
Els personatges que corren pel port d’Arenys: De fa un mes endarrere corren pel port certs personatges que com dirien les avies “fan mala espina”. Es solen situar al final de l’espigó principal del port, enfront de la llotja, i per dalt la passarel•la. Van amb grupets i sempre van fumant porros, és a dir, consumint drogues, i fins i tot els pots veure fent negoci amb aquestes substàncies. Si hi vas per la tarda veus com nens petits passejant amb els seus pares pel port passen pel costat d’aquests personatges que fan tot tipus d’indecències sense el mínim escrúpol i/o vergonya. Si hi vas per la nit el paisatge canvia. Els indesitjables hi continuen estan però amb una diferència, sota la foscor augmenten en nombre, i passejar pel port d’Arenys de nit ja és quasi tasca d’heroi. No estaria de més, per part de la policia local passejar-s’hi més sovint, si mes no per espantar aquests personatges, a veure si així aconseguim netejar de púrria el port, per fer d’ell el lloc agradable per passejar que sempre ha estat.
SaLuT!!!
Oriol.
diplomacia
M'ha agradat / No m'ha agradat
M'ha agradat / No m'ha agradat
M’ha agradat
Saura no es presentarà: I amb Saura ha caigut la darrera icona de Pacte del Tinell. Cinc anys i mig després d'aquell acord eufòric i que tantes promeses duia sota el braç, ja no en queda cap dels líders i les belles promeses han degenerat en crua i ultratossuda realitat. Tots tres han deixat la política per la porta del darrere, amb deshonor i obligats pel seus propis partits. Podem posar-hi tota la mercromina que es vulgui, però ha estat així. Primer Maragall, més tard Carod i ara Saura. Més enllà del que encara li quedi al projecte que engendraren, el fracàs personal ha estat total.
Va ser nomenat conseller de Relacions Institucionals i Participació, una conselleria neutra, buida i propícia per practicar tota classe d'amabilitats, que no li va suposar cap tensió amb els seus votants i des de la qual va poder continuar practicant la retòrica antisistema que tants bons resultats li havia donat fins llavors i que tants bons resultats li tornà a donar l'any 2006, quan de 9 diputats passà a obtenir-ne 12, també gràcies, en part, al desencís que a les files socialistes causà la violenta decapitació, del fins llavors president de la Generalitat i del PSC, Pasqual Maragall.
Per frenar aquest progressiu ascens electoral, Montilla va donar-li una de les conselleries que més conflictives li podien resultar a un apologeta de tota classe de moviments marginals, okupes i manifestaires. I és així que com a conseller d'Interior i màxim responsable polític, per tant, dels Mossos d'Esquadra, conegué els moments més durs i més difícils de la seva carrera política.
En assumptes més internacionals, encara es recorda la vegada que va comparar Israel amb ETA i els gravíssims problemes institucionals que amb aquestes declaracions li creà a Catalunya en general i més concretament a la Generalitat.
El Madrid no juga a res: 210 milions gastats en fitxatges i tot continua igual. Guanyen jugant de pena i qui marca és el de sempre, Raul Gonzalez Blanco. Un equip on ataquen tots a mode de gallines sense cap, i on només defensa Pepe trsitament conegut per les puntades de peu que va donar al jugador del Getafe Casquero, quan aquest es trobava estirat a terra indefens, perquè el mateix Pepe l’havia tombat dins l’area de penalt. Per tal acció Pepe va ser sancionat amb deu partits sense jugar, dels quals encara n’ha de complir una bona part, la qual cosa farà que el madrid jugui sense Pepe els primers 6 partits de lliga. Així doncs, faig una crida al culé més pessimista i li dic que confiï en guanyar la lliga altre cop, perquè una defensa amb Ramos, Metzelder, Arbeloa, Marcelo i el sancionat Pepe no ha de fer por.
Michael Schumaher i Lance Armstrong: El kaiser alemany torna a les pistes i ho fa per substituir el malaurat Felipe Massa. Sabem que serà díficil torna a gaudir dels espectacles que ens va oferir durant molts anys els diumenges al migdia, però si més no tornar a sentir Josep Lluis Merlos allò de “Schumaher adelanta Alonso” ens omplirà de goig. Esperem també que faci remuntar l’escuderia de “il cavallino” perquè darrerament amb en Raikonnen prenent gelats a mitja cursa i amb un Massa que no té mai sort, estavem enfonsats. I Lance armstrong perquè amb 38 anys després de 3 anys d’inactivitat tornar al màxim nivell i quedar 3er al Tour de França té molt de mèrit. És cert que no ens ha fet gaudir amb els seus mítics atacs als ports de muntanya més famosos del Tour i és, també cert, que el recorregut d’aquesta edició li era adient, però m’agradarà veure a tots aquests que obertament no li mostren cap mena de respecte i diuen no haver sentit mai admiració per tal personatge, quedar 3ers en un Tour a l’edat de 38 anys i després de 3 d’inactivitat.
No m’ha agradat
La violència no ens porta enlloc.
L’article del senyor Foix a l’Avui del dimarts 28 titulat “El català de Montilla”:
El que tenia per un periodista seriós, llargament format i experimentat, rigorós i honest, ara resulta que s’ha convertit a la religió de la rosa. I ho ha fet amb un article on aprofitant una entrevista que se li va fer al senyor Montilla, a la revista “La Corbella” en la qual se li pregunta al president com ha aprés el català de parvulari que té. Això ho aprofita Foix per lloar Montilla en tant que persona que ha fet l’esforç per integrar-se dins Catalunya. Esforç que ha fet ara que és president de la Generalitat, perquè si tirem d’hemeroteca quan era alcalde de Cornellà veurem que parlava castellà. I si Foix lloa el president del país perquè ha fet l’esforç d’aprendre català, podríem lloar Silvinho Mendes per aprendre català i parlar-lo correctament amb només 4 anys d’estada al país, clar que de la mateixa manera, també podríem donar creus de Sant Jordi a tothom. A no, que això ja es fa.
Els personatges que corren pel port d’Arenys: De fa un mes endarrere corren pel port certs personatges que com dirien les avies “fan mala espina”. Es solen situar al final de l’espigó principal del port, enfront de la llotja, i per dalt la passarel•la. Van amb grupets i sempre van fumant porros, és a dir, consumint drogues, i fins i tot els pots veure fent negoci amb aquestes substàncies. Si hi vas per la tarda veus com nens petits passejant amb els seus pares pel port passen pel costat d’aquests personatges que fan tot tipus d’indecències sense el mínim escrúpol i/o vergonya. Si hi vas per la nit el paisatge canvia. Els indesitjables hi continuen estan però amb una diferència, sota la foscor augmenten en nombre, i passejar pel port d’Arenys de nit ja és quasi tasca d’heroi. No estaria de més, per part de la policia local passejar-s’hi més sovint, si mes no per espantar aquests personatges, a veure si així aconseguim netejar de púrria el port, per fer d’ell el lloc agradable per passejar que sempre ha estat.
SaLuT!!!
Oriol.
diplomacia
Una dona en majúscules

July 2009

diplomacia
El comiat de Minoria absoluta
diplomacia
El cos diplomàtic
El cos diplomàtic
MAIOL SANAÜJA: presentador i pendó per la riera
ROSER MARESME:presentadora i directora de músiques vàries
BERNAT BOMBÍ: tertúlia, tonteries de terrestres i pendó per la riera
QUIM MACH: tertúlia, l'entrevista i moderador de la guerra de sexes
ORIOL MIRALLES: m’ha agradat, no m'ha agradat, tertúlia i guerra de sexes
JOAN SAFONT: rotllos d’estiu, tertúlia i guerra de sexes
JORDI JULIÀ: imitacions transversals
XÈNIA PUIG: agenda i guerra de sexes
JÚLIA CAMPOS: agenda i guerra de sexes
BERNAT DE DÉU: l’apunt diví
GEORGINA YGLESIAS: produccions vàries
diplomacia
M'ha agradat / No m'ha agradat
M'ha agradat / No m'ha agradat
Aquest és un petit espai dins el qual cada setmana anomenaré tres coses que m'hagin agradat i que no m'hagin agradat d'aquella setmana en qüestió.
Per començar aquí deixo les tres primeres coses que m'han agradat:
• Alguns intel•lectuals catalans, com el president Laporta i Xavier Sala Martin: Dir públicament el que penses quan ets una persona coneguda al país, es fa difícil per molta gent, però als que encara no els fa res opinar sobre política i sobre l’esdevenir del nostre país, se’ls ha de valorar. I que el president del Barça, que és l’exèrcit de Catalunya, i el nostre gran economista reconegut arreu del món, es mullin amb el finançament i amb l’estat actual de Catalunya, dóna forces als que veiem que hi ha coses que no es fan bé, i que la gent ha de saber que no es fan bé.
• Final del Club: Feia temps que aquest programa havia deixat de ser, aquell programa fresc, innovador i amè que va captivar a tothom. Ara feia temps que s’havien encallat i no hi havia res innovador i tot eren coses ja vistes abans a la televisió amb un toc diferent si, però no el suficient per engrescar la gent. I per mostra un botó, en els darrers estudis d’audiència el programa havia perdut espectadors. I no hi ha res més digne que marxar havent fet mil programes.
• Tegan and Sara: Tegan and Sara és un grup canadenc de rock/pop indie, format per les cantautores i germanes (bessones|binocles idèntiques) . Tegan Rain Quin i Sara Kiersten Quin. Van néixer el 19 de setembre de 1980. Cada bessona canta normalment les cançons que escriu. No solen cantar juntes als seus primers àlbums, tanmateix, sí ho fan en els últims i en els concerts. El 2004, la revista Rolling Stone va anomenar el seu àlbum So Jealous en la seva llista dels millors 50 àlbums de l'any. Han fet la BSO d’Anatomia de Grey amb la cançó Fix you up. Conegudes també pel seu tema “Back in your head” de l’any 2007 versionat per coneguts dj’s entre els que destaca el gran Dj Tiesto. I un servidor les va descobrir amb la seva pròpia versió del tema “Dancing in the dark” de Bruce Springsteen, tema seleccionat per entrar dins el Hangin' On E Street programa amb el qual el cantant de New Jersey vol donar a conèixer les millors versions que fa altra gent de les seves cançons. La pàgina web de les bessones de Canadà és www.teganandsara.com.
I per acabar, les tres primeres coses que no m'han agradat:
• El paisatge favorit de Catalunya: El programa ja partia amb una característica poc transparent, doncs la gent havia d’elegir via sms el seu paisatge favorit. Després de veure tota la sèrie he arribat ala conclusió que els diferents personatges que han presentat el seu paisatge favorit, no han presentat el favorit, sinó el de la infància. Així doncs proposo que el programa canviï de nom i passi a anomenar-se “ El paisatge de la infantesa dels famosos”. Ja per acabar dir que no m’ha agradat ni l’indret guanyador, bàsicament perquè és un tòpic i ja està massa gastat i és reafirmar una cosa ja molt explotada turísticament, i perquè hi ha molts paisatges més bonics que aquests escampats per Catalunya, que potser per sort no els han descobert, amb la qual cosa encara guardaran l’encant.
• Els partits polítics són ja el cinquè problema més important per als ciutadans: Segons l’últim baròmetre publicat pel Centre Investigacions Sociològiques (CIS), les formacions polítiques s’han convertit en la cinquena preocupació més important dels ciutadans enquestats, apareixent en un 13% de les respostes. Només li passen davant clàssics com l’atur, els problemes econòmics, la immigració i el terrorisme. la inseguretat ciutadana. Aquesta ha passat a convertir-se en el sisè problema dels ciutadans de l’estat.
• El finançament: Són moltes les persones que estem en contra d'aquest finançament pactat pel tripartit, finançament que ja només per començar és il.legal, doncs no compleix l'Estatut, i finançament on no es dona cap xifra clara del que rebrà el nostre " petit país".
En fi, als que els interessi el tema, aquí els deixo el fragment de l'article publicat a " La Vanguardia " per Xavier Sala i Martin el passat divendres 17 de juliol:
" Tothom està molt content (o al menys la propaganda oficial del PSC-PSOE) perquè Catalunya rebrà 3800 milions quan la societat civil catalana demanava 3500. Mentida! L’estat diu que intentarà apujar a 3800 A L’ANY 2012. En el document no es menciona ni el que s’havia d’haver enviat al 2008 (recordeu que l’estatut va entrar en vigor el 9 d’Agost del 2008), ni el 2009, ni el 2010, ni el 2011.
(2) Diu la propaganda oficial que Catalunya rebrà per sobre de la mitjana. Mentida! Zapatero ha explicat a tothom que tothom estarà per sobre de la mitjana cosa que, sense fer trampes, és matemàticament impossible. Com ho aconsegueix? Doncs, com sempre, fent trampes! Si us hi fixeu veureu que totes les comunitats participen d’una sèrie de fons comuns que repartiran els diners en relació a una sèrie de criteris. Entre ells hi ha el fons de competitivitat (que la pròpia ministra ja ha dit que serà el més petit) que donarà més recursos a les comunitats que més aporten i el de convergència (antigament de solidaritat) que dóna més diners a les mes pobres per ajudar-les a “convergir”. A més, algunes comunitats (com Catalunya) tenen transferides algunes competències (com els mossos o justícia) que requereixen la transferència de diners que altres no calen. Si s’inclouen els diners per a finançar aquestes competències transferides, Catalunya rep més de la mitjana... però només perquè a les altres comunitats no se’ls computa la despesa en policia que s’hauria de computar ja que no tenen la policia transferida. Si es fes el càlcul es veuria que Catalunya rebrà menys de la mitjana (més o menys el 95% de la mitjana). És a dir, el principal èxit del govern, l’èxit que ha repetit el President Montilla és flagrantment enganyosa.
(3) Els propagandistes de la Generalitat s’han afanyat a dir que el text compleix fil per randa amb el que diu l’estatut. Mentida! El text no garanteix en cap moment l’ordinalitat que requereix l’Estatut (recordeu que l’estatut diu, literalment: “L’Estat haurà de garantir que l’aplicació dels mecanismes d’anivellament no alteri la posició de Catalunya en l’ordenació de rendes per càpita”. Per més que el President Montilla ens vulgui vendre la moto de que l’acord és bo perquè posa a Catalunya per sobre la mitjana (cosa que, com he dit al punt 2, no aconsegueix el sistema proposat), l’Estatut no requereix posar Catalunya per sobre la mitjana sinó a la mateixa posició que té abans de l’esforç fiscal. És a dir, que si la ciutadania catalana produeix una quantitat de riquesa que la col•loca en tercera posició en el rànking de comunitats autònomes, un cop paga impostos i rep transferències al sector públic espanyol, Catalunya ha de seguir mantenint la tercera posició en renda per capita disponible. No hi ha res en l’actual acord que garanteixi aquesta ordinalitat. Recordem que aquest era un punt que tant el conseller Castells com els amics d’ERC havien insistit infinitament durant mesos. Costa, doncs, d’entendre que ara donin suport a un model que no garanteix aquesta ordinalitat.
(4) Un altre punt on l’acord viola els principis de l’estatut és en el dels factors en que es farà èmfasi a l’hora de repartir els diners. És a dir, finalment el govern s’ha adonat que havia de repartir els (nostres) diners entre les diferents comunitats d’acord amb criteris més o menys justos. Per exemple, una comunitat amb més gent i amb l agent de més edat havia de tenir més diners per sanitat perquè qui utilitza la sanitat són les persones i, entre elles, les persones grans en fan un ús més intens (com algú va dir no fa gaire: amb el sistema anterior, si hagués caigut una bomba nuclear a una comunitat que hagué eliminat tota la població, aquella comunitat hagués seguit rebent els mateixos diners encara que no hi hagués ningú, per beneficiar-se’n). És més, era important que l’estat deixés d’utilitzar el cens de 1999 per a decidir com repartia la despesa perquè del 1999 ençà hi ha hagut un gran moviment migratori que ha alterat tant la població com les necessitats (els immigrants fan servir la sanitat pública més intensament que els locals). Doncs bé, el govern ha accedit a fer un “fons de garantia de serveis públics” que garanteix que tots els ciutadans de l’estat tenen accés a serveis públics (com la sanitat) i per a saber quanta gent hi ha a cada comunitat, ha accedit a utilitzar el cens del 2009 en lloc del de 1999 (gràcies, senyora ministra!). Els criteris de repartiment utilitzats són la població i la dispersió (cosa que reclamava Castella Lleó i Galícia), població en estat escolar (cosa que reclamava Andalusia), insularitat (cosa que, lògicament, reclamaven les illes), l’envelliment (cosa que reclamaven Castilla-Leon i Castilla-La Mancha), i la superfície (cosa que reclamava Andalusia). Fins aquí tot bé. El problema és que els criteris que ESTABLEIX l’ESTATUT DE CATALUNYA (quantitat d’immigrants, població en risc d’exclusió i costos diferencials deguts a preus més alts a Catalunya) han estat flagrantment ignorats. No s’entén com hi ha gent que diu que el model de finançament satisfà l’estatut fil per randa.
(5) Una altra violació de l’estatut: la bilateralitat. L’article 210. 1 de l’estatut diu. “La Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat és l'òrgan bilateral de relació entre l'Administració de l'Estat i la Generalitat en l'àmbit del finançament autonòmic. (...) Correspon a la Comissió Mixta:
a. Acordar l'abast i les condicions de la cessió de tributs.
b. Acordar la contribució a la solidaritat i als mecanismes d'anivellament.
A més, l’article 176.1. La Generalitat no queda vinculada per les decisions adoptades en el marc dels mecanismes multilaterals.
Per contra, la pàgina 63 de la “propuesta de acuerdo” diu: “Después de la aprobación por las Cortes de los textos legales necesarios para la implementación de este acuerdo, los representantes del Estado se reunirán con los de las CC.AA. en las Comisiones Mixtas respectivas. No será precisa la reunión de las Comisiones Mixtas para dar efecto a lo previsto en relación a las necesidades globales de financiación.” És a dir, no es viola l’estatut de manera inadvertida sinó que contradiu EXPLICITAMENT el que diu l’Estatut.
Si, despres d'una gran negociaci, el Sheriff de Nottingham, arriba a un acord de que nomes et robara 50 quan tradicionalment et robava 100, i si, arribat el dia de complir, et diu que ha canviat d’opinio i nomes et robara 80, tu, que has de fer? Celebrar que et roben 20 menys que abans o emprenyar-te perque el Sheriff es un lladre compulsiu que no compleix el que promet?
SaLuT!!!
Oriol.
diplomacia
Rotllos d'estiu (18/07/2009): La programació televisiva d'estiu
Rotllos d'estiu (18/07/2009): La programació televisiva d'estiu
Amics i amigues, si hi ha una cosa que des de petit m’ha deixat corprès, ha estat la programació televisiva d’estiu. Just quan hom té més temps d’escarxofar-se al sofà i dir, com aquells il•lustres canetencs, “goita que fan ara” els estimats programadors s’entesten a fer això que se’n diu programació d’estiu, sempre adjectivada com a “fresca, simpàtica, per a tota la família”. Aquesta és la paraula clau “per a tota la família”.
El primer pas cap a la programació d’estiu, suposa el final de temporada de totes les sèries que puguis més o menys mirar. El final, sempre amb sorpreses i sempre amb capítol especial. Des de la situació crítica del Ferran a Poble Nou, fins a qui va matar en Fèlix Monsolís de Nissaga, passant pel pobre Peris que li fugia la Cinta amb un advocat de veu profunda, al Cor de la Ciutat ara fa unes quantes temporades. I clar, al buit que deixen les sèries (veritables pilars de la programació) s’hi repeteixen fins a l’esgotament d’altres. D’això la Sra. Fletcher és un paradigma veritable objecte d’estudi aquesta escriptora detectiu que mai has de convidar a sopar a casa, puix la possibilitat de que hi mori algú és altíssima.
Pel que fa als programes, o bé la opció és fer directament un programa “fresc i simpàtic” i ens trobem mites passats com el gran i mai prou ponderat “Gran Prix” de la Primera, amb Ramon Garcia i les vaquilles, o bé la “simpatia i el fresquisme” s’implanten com marcapassos en programes ja existents, convertir-los en versions caricaturesques dels mateixos, i sempre, sempre amb aquest concepte de “per a tota la família”, que vindria a ser la necessitat imperiosa de posar-hi nens, allà on no hi fan cap falta, com al Bocamoll d’Estiu. Ves, potser perquè no tenen escola i no se sap on amagar-los.
Amics i amigues dels rotllos d’estiu, des d’aquí us aconsellem que si esteu prou farts de sentir això de programes frescos i per a tota la família, quan no teniu aire acondicionat i el xivarri de les famílies veïnes no us deixa dormir després d’una bona nit de festa major, tanqueu la tele i llegiu un bon llibre, sense cap frescor i sense cap família, perquè com deia Gourcho Marx, “la televisió ha fet molt per la meva cultura, quan algú l’encén a casa, jo me’n vaig a llegir un llibre”.
diplomacia
Notícies (13-18 juliol): El més destacat
Notícies (13-18 juliol): El més destacat
EUROPA TORNA A FER HISTÒRIA:
Disset anys després de la seva caiguda, el fantasma de l'URSS continua perseguint-nos i condicionant algunes de les nostres decisions polítiques conseqüència de la Guerra Freda. Però per fi Europa sembla decidida a conduir fora de la carretera del passat per fer-ho per l'autopista del present.
Disset anys després de la seva caiguda, el polonès Jerzy Buzec, de seixanta-nou anys, ha esdevingut el primer president de l'Eurocàmara provinent de l'antiga Europa soviètica per una espectacular majoria.
"Veig en aquesta elecció una senyal per a aquests països, un tribut als millons de ciutadans dels nostres països que no es rendiren al totalitarisme.", digué Buzek.
NATALIA ESTEMÍROVA ÉS ASSASSINADA A TXETXÈNIA:
L'activista humanitària russa Natalia Estemírova va ser assassinada aquesta setmana. Una altra víctima a la pèssima llista (que comença ja a ser massa llarga) d'activistes i defensors russos que han acabat morts.
Estemírova, amiga de la també assassinada Anna Politkóvskaya, havia denunciat la violació dels drets humans a Txetxènia; i ara grups pels Drets humans denuncien que el president d'aquell país, Kadírov, és el responsable de la seva mort.
EL president rus, Dmitri Medvédev, ha assegurat que aquest assassinat no quedarà impune... Espere'm-ho.
ATEMPTAT A JAKARTA:
Encara passarà molt temps abans que l'amenaça terrorista s'esvaeixi com la pols.
Jakarta. La capital de la nació més poblada per musulmans, Indonèsia, va ser blanc del terrorisme islàmic; tot i que no està assegurat, sembla obra del grup islamista radical Al Qaeda.
CATALANS! JA TENIM FINANÇAMENT!:
La notícia de la setmana, sense cap mena de dubte.
El Tripartit assegura la viabilitat i bonances del nou finançament, mentre que CIU i PP asseguren que és un mal per al país i una bomba de rellotgeria.
El PP ja ha assegurat que si guanya a les properes eleccions, una de les primeres coses que farà serà canviar el nous sistema de finançament, que ja han beneït les comunitats autònomes regentades pels populars amb una àmplia abstenció el dia de les votacions a al Consell de Política Fiscal i Financera; excepte Ceuta, que votarà a favor.
ZAHA HADID SERÀ L'ARQUITECTA DE LA TORRE ESPIRAL, ENTRE SANT ADRIÀ DEL BESÒS I BARCELONA:
EL CAS "GÜRTEL" CONTINUA ESQUITXANT EL PP; Sectors del Partit Popular demanen la dimissió del seu tesorer, Javier Bárcenas.
LA XINA SURT DEL FORAT:
L'economia del gegant de l'Est necessita créixer a un ritme anual d'entre el 7 i el 8% per mantenir suficients llocs de treball i mantenir la seva estabilitat social (que ja hem tingut ocasió de comprovar aquesta setmana, dista de ser encara tranquil); cosa que la Xina sembla que està a punt d'aconseguir, doncs ara mateix, el seu ritme de creixement se situa al 7'9%. Experts asseguren que l'economia xinesa arribarà a un creixement del 10% al quart trimestre i que impulsarà la recuperació global.
BARÇA: ANIRÀ VILLA AL BARÇA? I IBRAIMOVICH?
MADRID: TANTES ESTRELLES ECPLIPSARAN LA GALAXIA FLORENTINA?
I EL PERSONATGE DE LA SETMANA...
Antoni Castells