històric entrades

Vinissim

August 2016

May 2014

March 2014

November 2013

October 2013

April 2013

March 2013

February 2013

December 2012

November 2012

September 2012

February 2012

January 2012

December 2011

November 2011

October 2011

August 2011

Vinissim
Carta oberta no publicada d'En Joan Munich a l'Agenda
Carta oberta no publicada d'En Joan Munich a l'Agenda
Perquè està molt ben escrita i perquè té tota la raó.
ELS NOUS PASSOS DE SANT ROC
Enguany he desistit, després de dos estius d’encerclar la casa de testos amb alfàbregues i de col·locar-ne també en totes les finestres, regar-les i sacsejar-les cada dia, finalment, m’he adonat que ni els mosquits d’avui en dia ja no són com els d’abans! Les alfàbregues, ja no fan aquell efecte dissuasori desitjat i dia sí dia també, d’aquests mosquits cada cop n’estic més fart. És evident, els temps i els mosquits estan canviant. Amb tot, jo brindo pels bons canvis i cada any celebro el sant Roc amb alfàbrega i un bon somriure. Tot i que els canvis costen d’engegar, a Arenys ja fa uns anys que varem començar i des d’aleshores la festa no ha deixat de millorar. Vull donar la meva enhorabona als impulsors de les noves i brillants propostes i sobretot també felicitar i enviar una gran abraçada a tots aquells i aquelles que segueixen decidits a evolucionar des del respecte i la tolerància doncs avui a sant Roc penso que hi podem cabre tots i totes. Finalment ja hi cabem tant nois com noies i voldria creure que també hi poden cabre aquells joves que en ple segle XXI tenen motius (els que siguin) per no voler entrar a l’església o anar a escoltar una missa. No parlo de canviar res, tan sols de respectar la voluntat de cadascú en un tema que s’ho val.
I és que a dia d’avui, imaginar un grup d’inquisidors/es que en comptes d’enviar macips i macipes a la foguera com a heretges els envien castigats a casa i despullats de faixa, polaines i almorratxa per fer “campana” de consciència a missa semblaria estrany, oi? Seria tan surrealista com pretendre espantar mosquits tigre amb perfum d’alfàbregues... Amb tot, però, faig un toc d’alerta (per si els mosquits...).
Bon sant Roc a tothom!
Joan Munich i Arranz

June 2011

Vinissim
En record de l'àvia Joaquina, la Senyora Capdevila.
En record de l'àvia Joaquina, la Senyora Capdevila.
"L'àvia, la Joaquina Maresma, la senyora Capdevila, la filla de la senyora Ifigènia i en Mariano l'espardenyer, l'esposa d'en Lluís, la mare de la Mª Àngela, l'Adelaida, la Carme i en Manel, l'àvia i besàvia ha nascut, viscut i mort a Can Capdevila a la seva estimada Riera, ens va deixar el dia la revetlla de Sant Joan perquè no oblidem que la millor manera de viure la vida és celebrar-la. L'àvia, els ulls que ho han vist tot.
Tossuda i rebel "la teva àvia té idees pròpies, fa sempre el que vol", predicava amb l'exemple. Contradictòria, orgullosa i humil, tot i ser l'encarregada de rentar els plats era enemiga declarada dels rentavaixelles. Cada matí, es treia els anells i es lligava les mànigues de la bata amb una goma de pollastre. Va haver de volar amb 90 complerts, carregada de llençols un tram d'escales, baixant del terrat, trencar-se el braç per tres llocs per acceptar que li'n compressin un. "Saps nen és que quan em llevo les mans no rutllen i amb l'aigua calenta de rentar plats se'm posen en marxa". I posar-se en marxa per ella volia dir moltes coses: clavar claus, triar verdura, fer mitja, arreglar endolls, , "desendreçar el sostru mort" ,amagar les coses als llocs més insospitats per desespero de les seves filles i perseguir tots els lampistes i fusters que corrien per casa.
El seu egoisme eren les seves ganes viure. Pujava i baixava les escales sola, agafant-se als barrots amb tota la seva força, sabia quin era el preu de la seva independència. Per casa, cent vegades va caure i cent cops es va aixecar. Predicava amb l'exemple.
"Haig de menjar que si no, no tiro" I si era dolç millor, era una llaminera infatigable. A la cuina sempre rossegava una cosa o una altra "àvia, xiula" i ella, amb la boca mig plena, reia. A taula menjava poc, sempre guardava un racó pels postres, De la vida sempre esperava l'endemà, el millor, el futur, les postres, una promesa de felicitat assegurada. Així havia viscut la seva vida amb l'avi, així havia viscut la vida dels seus fills i els seus néts i així veia com els seus besnéts li omplien la casa de felicitat.
"L'àvia, la senyora Capdevila sempre hi era. Per tothom. Tocaves el timbre i veies com, poc a poc, gronxant-se amb el bastó, s'apropava i obria el seu cor i la porta de bat a bat amb un somriure de benvinguda. El seu cor era molt gran i ha estimat a tothom que se li ha acostat. Ha estat amiga dels seus amics, dels amics dels seus fills, dels amics dels seus néts, fins i tot, coneixia els amics dels seus besnéts. A tothom ha fet seu i ella ha volgut ser de tots. Per això la senyora Capdevila era l'àvia de tothom. Vella entre la joventut, bella entre els joves. Els ulls que ho han vist tot.
Els seus dies grans eren les festes de Nadal i el seu sant, Sant Roc. Recordeu-la feliç, al pati, rodejada de macips, amb la taula llarga a l'hora de dinar o al pati ple d'amics a l'hora de les visites. Aquests dos darrers mesos la seva habitació ha estat el seu tron, el seu regne,"tinc moltes visites" deia orgullosa, i, des de la revetlla, can Capdevila ha estat un no parar de gent. Hi havia gent a tot arreu, a l'entrada, al pati, a la cuina, al menjador. Ha estat la festa que ella volia pels seus 100 anys "com que no puc anar enlloc obrirem les portes i donarem vi, cava i canapès a tothom, que vingui qui vulgui". Aquesta festa ella l'ha vist des del cuarto de cosir, la Senyora Capdevila també ha sabut sempre estar al seu lloc. Predicava amb l'exemple.
Filla única, em deia no fa gaire "Nen, vaig venir a aquest món sola i mira tot el que tinc". Ja al llit, no parava de repetir-nos "Estic contenta de tenir-vos, a tots", el seu darrer gest: un somriure.
Generosa com era en el seu amor i sabent com sabia que la vida compartida no té preu, no podia viure ni morir d'altra manera, al mig d'una festa, la festa a la que tots érem convidats, la seva vida, la nostra, la que ella ens ha regalat. Els ulls que ho han vist tot s'han tancat però hi ha molts ulls que viuran per ella més de noranta-nou, més de cent.
Gràcies àvia per haver-nos estimat."

March 2011

February 2011

Vinissim
Embotellament Sargantana 2009 i tast Pansa Roja 2010
Embotellament Sargantana 2009 i tast Pansa Roja 2010
"Remor 2010" la remor, el soroll del vi fermentant al dipòsit és una festa, la festa del vi.
Fa uns quants dies a la Cooperativa del Rial els gamberros que maltractem la vinya i estimem el vi vam fer feina de la bona. Vam desafiar el fred i el sol ens va somriure. Un grup va maltractar la vinya amb poda inclosa, i l'altre el vi.
Poda curta a la vinya negra, casi salvatge, que sinó més que ceps tenim palmeres, i aleshores el raïm surt com surt.
Al celler feines maques: embotellament del Sargantana 2009 (90% pansa roja, 10% garnatxa) la segona càrrega de la bóta, omplir-la amb el Remor 2010 (70% garnatxa, 30% pansa roja) i tast del trepat-pansa roja 2010 directe de l'inox.
La segona bóta del Sarganta ha passat molt temps en fusta, gairebé 8 mesos, necessitàvem que els vins del 2010 fessin la malolàctica abans de posar-los a la bóta. El vi ha aguantat perfectament el pas per fusta i ahir tot i els trasvassaments i l'embotellat es mostrava esplèndid, ple i acabat en color i gust. Ara toca xal·lar-lo.
El Remor 2010 és el cupatge que estrenarem aquest any, la nostra aposta i la nostre promesa.
I el trepat 2010 de l'ínox és manifestava com el que és un trepat jove 100%:lluminós, cítric, golós i sorprenent. D'aquí un parell de mesos o tres serà en ell qui li tocarà visitar la bóta, i encara ens en quedarà per una tercera càrrega. Anem forts, molt forts.
La resta va ser festa: dinar de recapte, vins i brindis, cafés i i aigua beneïda de Reigada d'en Jaume. Deixeu-me que us digui un secret a cau d'orella: l'any que ve nosaltres també benirem aigua, eau de vie, joia de vivre.
Les nostres filles i els nostres fills van ser a tot arreu, les ampolles buides eren d'ells i les seves mans les emplenaven. Van jugar a ser Herois, que dic eren, són i seran els nostres Herois.
"We can be heroes/ Just for one day/I..."
Salut

November 2010

October 2010

September 2010