El principi d'autoritat s'ha de guanyar [1]
Enviat per xfebrer [2] el
Estarem d'acord que avui no és el mateix que fa uns anys. Quan la nostra generació érem uns adolescents hi havia unes persones que se'ls respectava i reconeixia el principi d'autoritat. No calia que fossin autoritaris ni que utilitzessin males arts ni repressió. Per tant, no em refereixo al model de govern feixista i dictatorial, sinó a tot un seguit de personatges que formaven part de la nostra vida i que se'ls reconeixia el seu paper i autoritat davant d'allò que predicaven.
Avui parlem que els mestres i professors han perdut autoritat. No se'ls respecta com abans. I no em refereixo només als alumnes, sinó també als seus pares. Què me li ha fet al meu fill?
El govern del país també ha perdut autoritat i veus com tothom se'l rifa. Es decreten serveis mínims al transport públic ferroviari i els maquinistes no es presenten a la feina, o obtenen fàcilment una baixa laboral que els pugui alliberar de qualsevol sanció. I què fa el govern? S'exclama i amenaça, però al final no passa res. I qui és el que en surt mal parat? El treballador que no pot arribar a la feina; l'empresari a qui no li arriba la gent; l'estudiant que fa tard a les classes i exàmens. De qui és la culpa?
M'he cansat de dir que els treballadors tenen el dret a la vaga i s'ha de respectar. Això no treu, però, que un servei públic ha de disposar d'uns serveis mínims perquè l'afectació a la gent, que n'hi haurà, sigui la mínima i es pugui respectar el seu dret a desplaçar-se per anar a treballar i a estudiar. I si no es respecten els serveis mínims els culpables han d'assumir la culpa i no excusar-se de qualsevol manera. I quin paper juguen els sindicats?
Els sindicats haurien de ser prou responsables per aconsellar i fer un seguiment que els drets de la ciutadania són respectats per part dels seus afiliats. Si no fan la feina, també esdevenen responsables de l'incompliment i alguna cosa se'ls ha de dir o fer. Perquè si no, això és xauxa i el caos que s'origina no el solucionarà mai ningú. I els perjudicats: sempre seran els mateixos.
Hem de respectar el principi d'autoritat, però aquest s'ha de guanyar. Si no es fa mèrits perquè es respecti, també en són responsables.

