Arenys té això, que quan m'hi arribo sempre acabo fent alguna cosa diferent del que m'havia proposat. Però a vegades és molt millor.
Ahir volia donar una sorpresa a les germanes Subirachs i Poch, ara molt grans d'edat. Fa dos estius vaig visitar-les, perquè volia que m'expliquessin coses del seu germà Antoni, qui fou funcionari del Parlament de Catalunya del 1932 (podeu trobar més informació sobre això en aquest apunt [1]).
M'havien parlat d'un quadre que havia fet el senyor Barrera, on sortia el seu germà Antoni -es veu que feien tertúlies literàries juntament amb en Barrera, en Ferran de Pol i l'Arnau-, i jo em vaig comprometre a buscar el quadre -gràcies, Pep Quintana!-, intentar trobar-lo i fer-los arribar una còpia.
Aquesta era la sorpresa preparada, però no va poder ser, perquè es veu que, ara com ara, aquest estiu encara no s'han establert a Arenys de Mar.
Vaig seguir baixant pel carrer de la Torre i en veure que a l'església feien un concert de música barroca, gratuït, vaig entrar. Bona estona. Bona música. Bon ambient.
En acabar el concert, i amb la foto del quadre encara a les mans, vaig trobar en Joan Bibolas i la Rosa Alsina, vells i bells amics. Van reconèixer tots els personatges dibuixats i en vam acabar parlant amb en Joan Miquel Llodrà -que també era al concert-, a qui la història va commoure.
El més magnífic de la vetllada, va ser acabar al pati d'en Joan i la Rosa, llegint i recitant poesia. 50 anys de casats no els fa tothom, és cert! M'emociona veure espais que reconec, mirades còmplices, i llegeixo en veu alta el poema que en Joan li ha dedicat a la Rosa en aquesta ocasió d'una tirada, fins que arribo als mots de la puntaire, on aquí m'emociono i m'entrebanco.
Tinc clavats els ulls de murri d'en Joan a la cara, mentre escolta el timbre de la meva veu.
Una magnífica nit a Arenys de Mar. Gràcies.

PD: A vegades hi ha poemes que han de sortir de la capsa on estan guardats...