L'estiu és ple de bons moments i petits plaers com el que ens proporciona el bon vi. Aquests dies ens hem instal·lat a Casa Oliban per començar a 'crear' una petita ruta per les bodegues més significatives i properes a Osca i Arbanies.
Ahir vaig estirar-me per les platges de Canet, no el del Maresme, el del Rosselló. Aquests dies tot s'ha de deixar una mica lluny i amb una distància geogràfica que garanteixi bona salut.
Fa calor, molta calor aquests dies...avui, quan el despertador ha sonat (com sempre a les 6 de la matinada), he obert els ulls i he decidit que no volia moure'm. M'he dit: 'Waropa, ja en tens prou! Avui no vas a Barcelona!!!' i mira'm, encara m'estic al llit amb el ventilador amb la marxa més potent.
Es notava a l'aire que alguna cosa passava. I es que l'Antoni Bassas ha anunciat (a les 11.55 hores) que la propera temporada la seva veu no sonarà al capdavant de 'El Matí de Catalunya Ràdio', el programa de ràdio més seguit a Catalunya.
M'he tornat a passejar pel Rial del Bareu, la part on abans hi havia hortes, ara hi ha la construcció del mal anomenat (opinió personal) 'Balcó del Maresme'.
Vaig fer un exercici de memòria, o com en diem ara, recuperació de la memòria històrica al recordar com era l'horta d'en Siset i la Mercè. Ara no hi és, només en queda la casa. La resta, ferros i estris per a la construcció...pel meu gust, tot molt lleig.
Avui he descobert que a Bruges (Bèlgica hi tenen el Museu de la Patata Fregida, el Fritkot Max.
A mi que e
Divendres vam anar al TNC per veure el El Rey Lear interpretat per el Centro Dramático Nacional i escrita per Shakespeare.
Per norma general, si el text és Shakespeare, jo hi vaig a ulls clucs amb això ja tenim molts punts guanyats. El que va ser genial va ser la interpretació de la companyia. Últimament ens deixem acaronar per les arts escèniques i us puc assegurar que Alfredo Alcón, Rei Lear a la ficció, ens va deleitar amb un reguitzell de bones tècniques teatrals amb una interpretació que posava la pell de gallina. La resta d'actors i actrius totalment a l'alçada des de Carme Elias, Myriam Gallego o Albert Triola, amb un llarg etc!
Llegeixo al bloc d'en Partal que ja circula una campanya de mails demanant que enganxem aquesta imatge manipulada d'Air Berlin.
Per què? pels comentaris despectius contra el català fets pel director de la companyia en un article publicat a la revista que aquesta edita (i que es reparteix entre els viatgers). Més informació aquí
Dia de goig i molta alegria. Per moltes raons, però en tinc una de molt musical, els Menaix a Truà tornen amb un nou disc que també dóna títol aquest apunt.
El trio format per Cris Juanico, Toni Xuclà i Juanjo Muñoz han decidit tornar amb un disc plé de cançons nascudes i treballades a cavall entre Menorca i el Principat. Aquest trio va gravar dos discos (fa temps) i recordo que a mi m'agradaven molt.