blog de waropa

El joc de l'àngel

I puc dir que l'he 'deborat'. Així de senzill i fàcil. 672 pàgines llegides sense cap mena de problema.
El joc de l'angel, de Carlos Ruíz Zafón i editat per Planeta. Una història de misteris que té per escenari els carrers de Barcelona (un cop més), ideal per aquelles persones amants dels llibres, la bona literatura i autors/es de tota mena.

Paul Newman

Si hagués continuat fent aquell programa de ràdio (dedicat al món del cinema) amb l'Elvira, el '70mm amb música', hauríem parlat de Paul Newman.

Per bon actor i perquè deixa 'pelis' que formen part de la cinemateca particular de moltes llars. El galant d'ulls blaus ha mort als 83 anys.

Senyoretes a Lourdes

Ahir vaig acabar de llegir Les senyoretes de Lourdes de Pep Coll, Premi Sant Jordi 2007.

Novel·la sobre la vida de Bernardette Soubirous, la nena que l'any 1858 va assegurar que havia vist una senyoreta amb un vestit blanc en una cova propera al poble. L'autor reconstrueix els orígens del santuari més important del catolicisme (el de Lourdes de França), retrata amb vigor cadascun dels personatges històrics implicats en les aparicions i ens acosta al drama terrible d'una nena malalta que es volia amagar de les multituds i que no se'n va sortir.

Personalment, he llegit llibres que m'han agradat més i en Pep Coll és un dels meus autors. Aquest no m'ha entusiasmant gaire, m'ha costat de llegir perquè no vaig trobar mai aquella cosa que m'agrada d'en Coll.

Tot i així m'ha despertat la curiositat:

La meva Estelada i jo

Fa unes hores que he arribat a casa, perquè sóc més xula que un pèsol i per la Diada he anat fins a Espanya. Enmig del debat de sí la penjo, o no la penjo (l'Estelada) he agafat quatre coses i he marxat amb l'Estalada dins la bossa amb un toc profund de catalanisme, d'aquells que et dura anys i panys.

He de dir que el 'retall' de roba que representa el meu somni polític, la independència del meu país, ocupa poc i amb prou feines es nota, però és aquí amb mi, sempre tant prudent escoltant les veus que s'enfilen un cop l'any, pels vols de l'11 de setembre. Aquell dia que uns celebren (oblidant la derrota i la pèrdua de la nostra sobirania) i d'altres commemorant la Diada amb reivindicacions i moltes senyeres i estelades.

Aquest any el debat no ha sortit al carrer, s'ha quedat a la sala de plens de molts ajuntaments, entre ells el d'Arenys de Mar, per si es penjava l'Estelada o no als balcons de les viles. El meu ajuntament no ha penjat l'Estelada...i què? A mi no m'ha sorprès!

Sense aigua, no hi ha sexe

Les dones d'un poble del sud de Turquia han decidit deixar de tenir relacions sexuals amb els seus marits en protesta per la falta d'aigua a la localitat, la qual cosa les obliga a transportar-la des de grans distàncies. Ali Arrissa Ozturk, membre de la Comissió de Justícia del Parlament turc, ha presentat la iniciativa femenina, i ha explicat que quan va visitar la setmana passada la localitat de Kirca, a la província de Mersis, les seves dones es van queixar que la font del poble no té aigua a causa de la sequera.

Les habitants de Kirca van assegurar que el rierol, molt cabalós altres anys, es va assecar i que ara han de transportar l'aigua fins a les seves cases des d'una distància de 13 quilòmetres. Aquestes modernes "lisístrates" van criticar que els homes del poble no fan res per solucionar el problema de proveïment d'aigua. "Vàrem decidir no deixar entrar els homes als nostres dormitoris fins que se subministri aigua al poble" van anunciar les dones.

L'alcalde de la localitat assegura que els homes de la vila estan patint la protesta i adverteix que si continua la situació "la falta d'aigua al poble es convertirà en motiu de divorcis". El boicot sexual per part de les dones d'un poble va ser portat a la pantalla el 1983 i es va convertir en un clàssic del cinema turc, en una història en la qual les habitants d'un poble es rebel·len contra el comportament masclista i violent dels seus marits, i s'organitzen per negar-se a practicar sexe amb ells.

Font: http://www.lamalla.net/societat/article?id=209900

Avui

Llegeixo a 'La Vanguardia':

La laguna jurídica del 'mobbing'
La situación vivida por Begoña Solé, funcionaria del servicio de Carreteres en Lleida, la padecen otros trabajadores de la función pública. "Estas situaciones se agravan en la empresa pública más que en la privada - afirma el responsable laboral de servicios públicos de UGT-Catalunya, Xavier Borrajo- por las dificultades para un cambio de destino". Es lo que le pasó a Begoña, que hacía ya años que ocupaba sin problema alguno el puesto, hasta que llegó una nueva jefa - Teresa Casals- y fue relegada en sus funciones.

Renfe = estalvi?

Mira, ho diré clar i català: Renfe no representa un estalvi per ningú!!

La notícia canta i sorpren:
'Renfe ha assegurat que ha fet estalviar als catalans 428,1 milions d'euros en costos externs, mitjançant els impostos, gràcies a que els ferrocarrils van evitar la circulació de 79,9 milions d'automòbils, 39.700 camions i 7.200 avions durant l'any passat.'

Jo, pel meu 'mensual', he de pagar 61,80 euros (fet matemàtic: 61,80x12= 741,6).
No tinc descomptes per retards, per no tenir seient, etc, etc...
A mi no m'han estalviat cap diner i m'agradaria que publiquessin un informe amb els diners que la companyia s'ha estalviat en no fer cap inversió de millora a la xarxa de rodalies. Això sí, a l'estació d'Arenys tenim rellotge nou i pantalles 'xules' que et diu coses a totes hores.
Avui he vist que el rellotge nou fa pampallugues i les pantalles, ahir no funcionaven...no deixen de ser xules i modernes, però!

Pàgines

Subscribe to RSS - blog de waropa