blog de waropa

Hi hem pujat per respirar natura, per escalfar-nos l'ànima, per mirar-nos amb llum natural, per tocar les coses essencials, per seduir-nos, per sentir i escoltar la vida.

El cap em bull, els peus es queixen mentre maltracto els ulls perquè s'obrin. Això és el purgatori o una equivocació de les grosses.

Barcelona no dorm, ni calla. El cos m'ho ha confirmat aquest matí en el moment de sortir del pis on he passat la nit més curta d'aquest any.
Va ser després de sopar que ens vam passejar, tots plegats, per Gràcia. Vam tancar aquell bar fosc, de parets amb fotografies de culte a les glòries del 'heavy' més dur, on es va començar a riure per riure. La memòria es perd dins un taxi parat en mig de les Rambles comprant cerveses. Ja ho diuen, ara és moda 'no paky, no party'. La interculturalitat del segle XXI sense reserves.

Hi ha dies que la cosa es sacseja
'Ull per ull, dent per dent, qui sap si tots som mecs.
Comissari a sou, no hi haurà un pam de net.
Cauen guspires, plou però no et mulles,
Potser no et cal sopluig,
un déu fent virolles, qui no plora no mama ni beu.
Ull per ull, dent per dent, qui sap si tots som mecs...'

Coses a fer avui:

1- llepar-me els dits després de dinar
2- riure més, sobretot a partir de les 17.00
3- acabar el 'tapete'
4- deixar de preguntar-me si ho farem bé
5- mossegar-te les úngles dels peus sense manies

Coses a fer demà:

De sempre que la meva discreta dèria ha sigut llegir, tenir llibres entre mans, paraules dins el cap, històries per la imaginació.
No recordo el primer cop, ni el primer llibre, no he estat mai capaç de retenir una data. Només sé que paper escrit que se'm posa davant, paper que llegeixo. Com aquells fulls que acompanyen als medicaments, prospectes en diuen?... va ser per aquells dies que també em vaig tornar hipocondríaca, per culpa dels 'efectes secundaris' que no patia.

M’estava tranquil·lament a la sala d'espera del dentista, tot girant fulls d'una revista de la qual no en recordo ni el nom. Entre receptes, dietes per a perdre pes, horòscop i moltes més coses, es podia llegir una entrevista a la periodista Isabel Gemio.
No la vaig llegir, en vaig mirar les fotos i fer cops d'ull (distrets) als destacats. Al final hi havia com una mena de fitxa tècnica de la Gemio. El que a mi em va interessar va ser el lloc de naixement: Alburquerque.
A mi aquest nom, no sé perquè, em sona molt americà i resulta que és de la província de Badajoz!.

La revista Catholic.net ha publicat l'article titulat 'Adicción a la masturbación'.

Cosetes molt destacables:
- 'La masturbación puede llegar a ser algo obsesivo en la persona. Hace del placer sexual algo egoísta, cuando Dios lo ha hecho para ser compartido dentro del matrimonio.'

Aquest any servirà per descobrir escriptors/es la majoria catalans/es. Amb aquest objectiu arreplego 'Pa amb xocolata' de Teresa Roig editat per Alisis d'Ara Llibres.

Diumenge a la nit, em vaig engrescar a veure, després de molt de temps, un capítol de ‘Ventdelplà’, aquella espècie de sèrie que TV3 insisteix a mantenir.

Vaig notar que moltes coses havien canviat. La Teresa s’havia quedat vídua per culpa d’un atemptat (que fort, vaig pensar!). En David s’havia mort a l’atemptat (és el llibertí, és clar!). Els guionistes van recuperar aquell enamorament que patia el veterinari per la Teresa i la manca d’imaginació feia la resta del guió.