blog de waropa

Un dinar que acaba en sopar. Com sempre!
A mitja tarda, no sé qui, apareix amb una ampolla de Calisay, però de les bones, de les nostres.

Segons els papers valia 4 'peles'. Segons el paladar de tots els presents, de gust melós, deliciós, fins i tot necessari recuperar aquest petit plaer.

...enfarinats!

Ha estat un matí de diumenge ben diferent. Cap a les 12 del migdia hem anat cap al convent dels Frares per veure en directe el 'El concert de Reis' que s'han inventat les 'noies' de l'Escola de Música Carles Vidiella d'Arenys.

El 2008 sí que té una bona crisi, es queda sense bateria, sense corda.
El 2008 marxa ben tocat...i enfonsat.
El 9 de març: ZP va tornar a ser reelegit president d’Espanya quant a mi ja m’havia decebut molt i a tots els catalans ens havia ben enredat.
En aquest bloc havíem comentat el suport a la seva candidatura:
www.arenyautes.cat/node/1809
i també el primer debat entre Zapatero i Rajoy:
www.arenyautes.cat/node/1810

Als Estats Units hi ha qui somia amb canvis, les eleccions a la presidència celebrades el 4 de novembre les guanyava un tal Barak Obama. Ell va poder!:
www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3055072

També internet es va revolucionar amb l’arribada del Facebook (versió espanyola), la xarxa social que marcarà època i tendències, segur.
Al Tíbet van intentar dir prou a l’ocupació xinesa, però a hores d’ara tot queda en l’oblit (menys pels tibetans).
L’Antoni Bassas va deixar Catalunya Ràdio:
www.arenyautes.cat/node/2047
Uns mesos més tard, els de Catalunya Ràdio han perdut audiència (jo m’hi compto en aquesta pèrdua) però capgiren el missatge i es queden tan amples.
Dues maneres diferents de veure la realitat:
. Vilaweb: El Matí de Catalunya Ràdio perd 70.000 oients d'ençà de la marxa d'Antoni Bassas: www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3158887
. Al 3/24 de la nostra: Catalunya Ràdio tanca el 2008 amb 529.000 i lidera l'audiència:
www.3cat24.cat/noticia/341928/societat/Catalunya-Radio-tanca-lany-lider-daudiencia-amb-529000-oients-diaris

I pel que fa a Arenys, jo que hi visc però m’ho miro tot a distància, no puc evitar pensar en els que ens han deixat de manera sobtada, massa aviat, quan encara tenien moltes coses a fer i compartir.

Alguns llibres prims ja ho tenen això, es poden llegir amb certa rapidesa. Aquest és el cas dels dos últims llibres que he tingut l'oportunitat de llegir.
El primer va ser 'A la platja de Chesil', l'última novel·la de l'Ian McEwan, editada per Empúries. Un dels autors que ens agrada llegir per la seva narració descriptiva dels personatges i que no m'ha defraudat.
La història emmarcada en els anys 60 retrata una parella de joves acabats de casar, verges en moltes coses, que no saben gestionar tot l'amor, enamorament i devoció que senten l'un per l'altre. Els misteris de l'art amatori!

Fantàstic thriller, que m'ha ajudat a fer el trajecte Arenys-Barcelona molt més amè i entretingut. És 'El Quart Reich. El secret de Montserrat' de l'escriptor Francesc Miralles, editat per Edicions 62.

Ha caigut a les meves mans la novel·la 'A ulls cluc' del jutge italià Gianrico Carofiglio, editada per Edicions 62 (col·lecció el Balancí), amb traducció de Pau Vidal.

En aquest llibre, de lectura amena, es reflecteix el cas d'una dona que ha patit maltractament físic i verbal per part de la seva parella. Quan vaig començar la novel·la no em pensava pas que el tema fos aquest, per això que us transcric:

Mai no he llegit res d'ella, de la Maria de la Pau, de la Janer vull dir.
He començat malament...

M'ha caigut a les mans un llibret, escrit per ella, per la Janer vull dir, titulat "Coses que fan que la vida en parella valgui la pena". Començaré dient que no és una lectura gaire alegre, que confirma que jo així NO viuria mai en parella i que per escriure això, millor no escriure.

Segons ella comprant aquest llibret tindràs a les teves mans els estatuts de la bona convivència i la matèria primera per a ser feliç. Mentida!!! *opinió molt personal

Vaig posant exemples per fer-ho tot plegat més entenedor (si és possible):

Últimament em passa cada divendres. Després de dinar m'ataca un cansament, de cos i ment, insuportable. Tot plegat ben barrejat amb una immensa alegria perquè és divendres...

Però, jo tinc esperit aventurer i lluitador, abans d'arribar a casa m'ho faré amb la Renfe. I és clar que sí, amb valentia, sense miraments i sense pensar que aquest matí la línia C-1 no circulava bé...per variar.

Aquesta tarda, a les set, aniré al Calisay.
Encara que la lluita es fa cada dia, avui el missatge arriba amb més força.
Espero que no quedi en l'oblit!

Aquest és el manifest institucional